Sentit (percepció): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m simplificant dates de categories de manteniment
Ampliat i corregit. Afegides referències. Elimino avís
Etiqueta: Disambiguation links
Línia 1: Línia 1:
{{Falten referències|data=2021}}
{{redirecció|Sentit|Sentit (desambiguació)}}
{{redirecció|Sentit|Sentit (desambiguació)}}
[[Fitxer:RobertFuddBewusstsein17Jh.png|miniatura|Esquema dels sentits humans fet l'any [[1619]]]]
[[Fitxer:RobertFuddBewusstsein17Jh.png|miniatura|Esquema dels sentits humans fet l'any [[1619]]]]
Els '''sentits''' són les funcions [[fisiologia|fisiològiques]] per les quals els [[éssers vius]] [[percepció|perceben]] l'estat del seu propi cos, del seu [[entorn]] i les seves característiques. Són els equivalents [[biològic]]s als [[sensor]]s de les [[màquines]] per a introduir-les-hi els ''[[Entrada (informàtica)|input]]s''.
Els '''sentits''' són les funcions [[fisiologia|fisiològiques]] per les quals els [[éssers vius]] [[percepció|perceben]] l'estat del seu propi cos, del seu [[entorn]] i les seves característiques. Són els equivalents [[biològic]]s als [[sensor]]s de les [[màquines]] per a introduir-les-hi els ''[[Entrada (informàtica)|input]]s''.


Els [[animals]] tenen [[òrgan]]s especialitzats per a aquestes funcions. Alguns poden ser, per exemple, l'[[electrocepció]] o capacitat de detectar [[camp elèctric|camps elèctrics]] (present en els [[ocells]]), la [[magnetocepció]] o capacitat de detectar [[camp magnètic|camps magnètics]] (present en els [[taurons]]) i l'[[Radar|ecolocació (radar)]] o capacitat d'[[orientació|orientar-se]] i [[desplaçament|desplaçar-se]] tot emetent [[so]]ns, i rebent-ne i interpretant-ne l'[[eco]] (com poden fer els [[ratpenats]]).
Els [[animals]] tenen [[òrgan]]s especialitzats per a aquestes funcions. Alguns poden ser, per exemple, l'[[electrorecepció]] o capacitat de detectar [[camp elèctric|camps elèctrics]] (present en els [[ocells]]), la [[magnetorecepció]] o capacitat de detectar [[camp magnètic|camps magnètics]] (present en els [[taurons]]) i l'[[Radar|ecolocació (radar)]] o capacitat d'[[orientació|orientar-se]] i [[desplaçament|desplaçar-se]] tot emetent [[so]]ns, i rebent-ne i interpretant-ne l'[[eco]] (com poden fer els [[ratpenats]]).


En el cas particular dels [[humans]], s'hi reconeix tradicionalment la [[vista]] (als [[ulls]]), [[Oïda|l'oïda]] (a l'[[Sistema auditiu|orella]] mitjana i interna, després de la recepció sonora mitjançant l'orella externa), l'[[olfacte]] (a la [[pituïtària]], al final dels conductes [[nas]]als), el [[Sistema gustatiu|gust]] (a la [[Llengua (múscul)|llengua]]) i el [[tacte]] (als terminals nerviosos de la [[pell]], sobre els quals uns valors extrems d'estimulació poden produir [[dolor]] o [[pruïja]]). Actualment, es consideren sentits també els següents: la [[termocepció]], que percep la [[temperatura]] dels [[Sòlid rígid|cossos]]; l'[[equilibri]]; la [[propiocepció]], que percep el mateix [[cos humà|cos]] amb les diferents parts i que permet situar-se al [[món]] [[físic]].
En el cas particular dels [[humans]], s'hi reconeix tradicionalment cinc sentits: la [[vista]] (als [[ulls]]), [[Oïda|l'oïda]] (a l'[[Sistema auditiu|orella]] mitjana i interna, després de la recepció sonora mitjançant l'orella externa), l'[[olfacte]] (a la [[pituïtària]], al final dels conductes [[nas]]als), el [[Sistema gustatiu|gust]] (a la [[Llengua (múscul)|llengua]]) i el [[tacte]] (als terminals nerviosos de la [[pell]], sobre els quals uns valors extrems d'estimulació poden produir [[dolor]] o [[pruïja]]), però se'n reconeixen molts més.<ref>{{Cite web |last=Bradford |first=Alina |date=23 October 2017 |title=The Five (and More) Senses |url=https://www.livescience.com/60752-human-senses.html |access-date=2021-06-16 |publisher=Live Science |language=en}}</ref> El número està en discusió i inclouen també els següents: la [[termorecepció]], que percep la [[temperatura]] dels [[Sòlid rígid|cossos]]; l'[[equilibri]]; la [[propiocepció]], que percep el mateix [[cos humà|cos]] amb les diferents parts i que permet situar-se al [[món]] [[físic]].

Els sentits utilitzats per organismes no humans són encara més grans en varietat i nombre. Durant la sensació, els òrgans dels sentits recullen diversos estímuls (com ara un so o una olor) per a [[Transducció sensorial|transducció]], és a dir, transformació en una forma que el cervell pugui entendre. La sensació i la [[percepció]] són fonamentals per a gairebé tots els aspectes de la [[cognició]], el [[comportament]] i el [[pensament]] d'un organisme.


== Sistemes orgànics associats als sentits ==
== Sistemes orgànics associats als sentits ==
Els òrgans sensorials són [[Òrgan (anatomia)|òrgans]] que senten i [[Transducció sensorial|transdueixen]] estímuls. Els humans tenen diversos òrgans sensorials (és a dir, ulls, orelles, pell, nas i boca) que corresponen a un [[sistema visual]] (sentit de la visió), [[sistema auditiu]] (sentit de l'oïda), [[sistema somatosensorial]] (sentit del tacte), [[sistema olfactiu]] (sentit de l'olfacte) i [[sistema gustatiu]] (sentit del gust). Aquests sistemes, al seu torn, contribueixen a la [[vista]], l'[[oïda]], el [[tacte]], l'[[olfacte]] i la capacitat de sentir el [[sabor]].<ref name="pri">{{cite book |last=Privitera |first=A. J. |year=2020 |chapter=Sensation and perception |editor-first1=R. |editor-last1=Biswas-Diener |editor-first2=E. |editor-last2=Diener |series=Noba textbook series |title=Psychology |location=Champaign, IL |publisher=DEF publishers |url=http://noba.to/xgk3ajhy}}</ref><ref name="wol">{{cite book |last1=Wolfe |first1=Jeremy |title=Sensation & perception |last2=Kluender |first2=Keith |last3=Levi |first3=Dennis |publisher=Sinauer Associates |isbn=978-0-87893-572-7 |edition=3rd |page=7 |year=2012}}</ref> La sensació interna, o interocepció, detecta estímuls d'òrgans i teixits interns. Existeixen molts sistemes sensorials i perceptius interns en humans, inclòs el [[sistema vestibular]] (sentit de l'equilibri) detectat per l'[[orella interna]] i que proporciona la percepció de l'[[Equilibriocepció|orientació espacial]]; [[propiocepció]] (posició del cos); i [[nocicepció]] (dolor). Altres sistemes sensorials interns basats en [[Quimioreceptor|quimiocepció]] i [[Osmoreceptor|osmorecepció]] donen lloc a diverses percepcions, com ara [[Ganes de menjar|gana]], [[set]], [[asfíxia]] i [[nàusees]], o diferents comportaments involuntaris, com ara [[vòmits]].<ref name=":13">{{Cite book |last=Campbell |first=Neil A. |title=Biology |date=2017 |publisher=Pearson Education UK |isbn=978-1-292-17044-2 |oclc=1017000156}}</ref><ref name="Tsakiris, Manos, editor. Preester, Helena de, editor2">{{cite book |last1=Tsakiris |first1=Manos |last2=de Preester |first2=Helena |title=The introspective mind: from homeostasis to awareness |date=2019 |publisher=Oxford University Press |location=Oxford, UK |isbn=978-0198811930 |oclc=1036733582 |edition=1st |url=https://www.worldcat.org/oclc/1036733582 |access-date=22 January 2022}}</ref><ref name="Khalsa Lapidus 2016">{{Cite journal |last1=Khalsa |first1=Sahib S. |last2=Lapidus |first2=Rachel C . |date=2016-07-25 |title=Can Interoception Improve the Pragmatic Search for Biomarkers in Psychiatry? |journal=Frontiers in Psychiatry |volume=7 |pages=121 |doi=10.3389/fpsyt.2016.00121 |issn=1664-0640 |pmc=4958623 |pmid=27504098 |doi-access=free}}</ref>
En el cos humà i altres espècies es poden estudiar els sentits des d'un punt de vista biològic, per sistemes, com per exemple el [[sistema auditiu]], el [[sistema gustatiu]], el [[sistema olfactiu]], el [[sistema sensorial]], el [[sistema somatosensorial]] o el [[sistema visual]].

Els animals no humans experimenten sensació i percepció, amb diferents nivells de semblança i diferència amb els humans i altres espècies animals. Per exemple, altres mamífers en general tenen un olfacte més fort que els humans. Algunes espècies animals no tenen un o més anàlegs del sistema sensorial humà i algunes tenen sistemes sensorials que no es troben en humans, mentre que altres processen i interpreten la mateixa informació sensorial de maneres molt diferents. Per exemple, alguns animals són capaços de detectar [[camp elèctric|camps elèctrics]]<ref>{{cite conference |last=Kalmijn |first=A. J. |date=1988 |title=Detection of Weak Electric Fields |conference=International Conference on the Sensory Biology of Aquatic Animals |publisher=Springer Nature Switzerland |doi=10.1007/978-1-4612-3714-3 |isbn=978-1-4612-8317-1 |editor4-last=Tavolga |editor3-last=Popper |editor3-first=Arthur N. |editor2-last=Fay |editor4-first=William N. |book-title=Sensory Biology of Aquatic Animals |editor1-first=Jelle |editor1-last=Atema |editor2-first=Richard R.}}</ref> i [[camp magnètic|camps magnètics]],<ref>{{cite journal |last1=Walker |first1=Michael M. |last2=Dennis |first2=Todd E. |last3=Kirschvink |first3=Joseph L. |date=December 2002 |title=The magnetic sense and its use in long-distance navigation by animals |journal=Current Opinion in Neurobiology |volume=12 |issue=6 |pages=735–744 |doi=10.1016/S0959-4388(02)00389-6 |pmid=12490267 |s2cid=15577608}}</ref> [[vapor d'aigua]],<ref name=":2">{{cite journal |last1=Enjin |first1=Anders |last2=Zaharieva |first2=Emanuela E. |last3=Frank |first3=Dominic D. |last4=Mansourian |first4=Suzan |last5=Suh |first5=Greg S.B. |last6=Gallio |first6=Marco |last7=Stensmyr |first7=Marcus C. |date=May 2016 |title=Humidity Sensing in Drosophila |journal=Current Biology |volume=26 |issue=10 |pages=1352–1358 |doi=10.1016/j.cub.2016.03.049 |pmc=5305172 |pmid=27161501}}</ref> o [[Polarització electromagnètica|llum polaritzada]].<ref>{{Citation |last=Cronin |first=T.W. |chapter=Polarized-Light Vision in Land and Aquatic Animals |date=2010 |encyclopedia=Encyclopedia of the Eye |pages=461–468 |publisher=Elsevier |isbn=978-0-12-374203-2 |doi=10.1016/b978-0-12-374203-2.00164-0}}</ref> Altres senten i perceben a través de sistemes alternatius com ara l'[[ecolocalització]].<ref>{{cite book |last1=Fenton |first1=M. Brock |last2=Grinnell |first2=Alan |last3=Popper |first3=Arthur N. |last4=Fay |first4=Richard R. |title=Bat bioacoustics |date=2016 |publisher=ASA Press |location=New York |isbn=978-1-4939-3527-7 |oclc=1127113751 |url=https://www.worldcat.org/oclc/1127113751}}</ref><ref>{{Cite journal |last1=Kyhn |first1=L. A. |last2=Jensen |first2=F. H. |last3=Beedholm |first3=K. |last4=Tougaard |first4=J. |last5=Hansen |first5=M. |last6=Madsen |first6=P. T. |date=2010-05-14 |title=Echolocation in sympatric Peale's dolphins (Lagenorhynchus australis) and Commerson's dolphins (Cephalorhynchus commersonii) producing narrow-band high-frequency clicks |journal=Journal of Experimental Biology |volume=213 |issue=11 |pages=1940–1949 |doi=10.1242/jeb.042440 |pmid=20472781 |issn=0022-0949 |doi-access=}}</ref> La teoria recent suggereix que les plantes i els [[Agent intel·ligent|agents articials]] com els [[robots]]s poden detectar i interpretar la informació ambiental de manera anàloga a la dels animals.<ref name=":3">{{cite web |url=http://www.bbc.com/earth/story/20170109-plants-can-see-hear-and-smell-and-respond |title=Earth – Plants can see, hear and smell – and respond |date=10 January 2017 |website=BBC}}</ref><ref name=":4">{{Citation |last1=Les |first1=Zbigniew |title=Machine Perception—Machine Perception MU |date=2019-08-02 |work=Machine Understanding |pages=9–44 |publisher=Springer International Publishing |isbn=978-3-030-24069-1 |last2=Les |first2=Magdalena |doi=10.1007/978-3-030-24070-7_2 |s2cid=201148242}}</ref><ref name=":5">{{Cite book |last=Serov |first=Alexander |title=Subjective Reality and Strong Artificial Intelligence |date=2013-01-27 |oclc=1106181879}}</ref>


== Sisè sentit ==
== Sisè sentit ==
Línia 17: Línia 20:
En [[Ramon Llull]] va considerar que el sisè sentit era la facultat per la qual es [[concepte|conceptualitzaven]] i s'anomenaven els [[ésser]]s que eren percebuts per tots els altres sentits. D'aquesta facultat en va dir "[[afat]]".
En [[Ramon Llull]] va considerar que el sisè sentit era la facultat per la qual es [[concepte|conceptualitzaven]] i s'anomenaven els [[ésser]]s que eren percebuts per tots els altres sentits. D'aquesta facultat en va dir "[[afat]]".


== Referències ==
{{Referències}}
{{commonscat}}
{{commonscat}}

{{Autoritat}}
{{Autoritat}}
{{Massa curt}}
{{Massa curt}}

Revisió del 13:26, 3 març 2024

«Sentit» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Sentit (desambiguació)».
Esquema dels sentits humans fet l'any 1619

Els sentits són les funcions fisiològiques per les quals els éssers vius perceben l'estat del seu propi cos, del seu entorn i les seves característiques. Són els equivalents biològics als sensors de les màquines per a introduir-les-hi els inputs.

Els animals tenen òrgans especialitzats per a aquestes funcions. Alguns poden ser, per exemple, l'electrorecepció o capacitat de detectar camps elèctrics (present en els ocells), la magnetorecepció o capacitat de detectar camps magnètics (present en els taurons) i l'ecolocació (radar) o capacitat d'orientar-se i desplaçar-se tot emetent sons, i rebent-ne i interpretant-ne l'eco (com poden fer els ratpenats).

En el cas particular dels humans, s'hi reconeix tradicionalment cinc sentits: la vista (als ulls), l'oïda (a l'orella mitjana i interna, després de la recepció sonora mitjançant l'orella externa), l'olfacte (a la pituïtària, al final dels conductes nasals), el gust (a la llengua) i el tacte (als terminals nerviosos de la pell, sobre els quals uns valors extrems d'estimulació poden produir dolor o pruïja), però se'n reconeixen molts més.[1] El número està en discusió i inclouen també els següents: la termorecepció, que percep la temperatura dels cossos; l'equilibri; la propiocepció, que percep el mateix cos amb les diferents parts i que permet situar-se al món físic.

Els sentits utilitzats per organismes no humans són encara més grans en varietat i nombre. Durant la sensació, els òrgans dels sentits recullen diversos estímuls (com ara un so o una olor) per a transducció, és a dir, transformació en una forma que el cervell pugui entendre. La sensació i la percepció són fonamentals per a gairebé tots els aspectes de la cognició, el comportament i el pensament d'un organisme.

Sistemes orgànics associats als sentits

Els òrgans sensorials són òrgans que senten i transdueixen estímuls. Els humans tenen diversos òrgans sensorials (és a dir, ulls, orelles, pell, nas i boca) que corresponen a un sistema visual (sentit de la visió), sistema auditiu (sentit de l'oïda), sistema somatosensorial (sentit del tacte), sistema olfactiu (sentit de l'olfacte) i sistema gustatiu (sentit del gust). Aquests sistemes, al seu torn, contribueixen a la vista, l'oïda, el tacte, l'olfacte i la capacitat de sentir el sabor.[2][3] La sensació interna, o interocepció, detecta estímuls d'òrgans i teixits interns. Existeixen molts sistemes sensorials i perceptius interns en humans, inclòs el sistema vestibular (sentit de l'equilibri) detectat per l'orella interna i que proporciona la percepció de l'orientació espacial; propiocepció (posició del cos); i nocicepció (dolor). Altres sistemes sensorials interns basats en quimiocepció i osmorecepció donen lloc a diverses percepcions, com ara gana, set, asfíxia i nàusees, o diferents comportaments involuntaris, com ara vòmits.[4][5][6]

Els animals no humans experimenten sensació i percepció, amb diferents nivells de semblança i diferència amb els humans i altres espècies animals. Per exemple, altres mamífers en general tenen un olfacte més fort que els humans. Algunes espècies animals no tenen un o més anàlegs del sistema sensorial humà i algunes tenen sistemes sensorials que no es troben en humans, mentre que altres processen i interpreten la mateixa informació sensorial de maneres molt diferents. Per exemple, alguns animals són capaços de detectar camps elèctrics[7] i camps magnètics,[8] vapor d'aigua,[9] o llum polaritzada.[10] Altres senten i perceben a través de sistemes alternatius com ara l'ecolocalització.[11][12] La teoria recent suggereix que les plantes i els agents articials com els robotss poden detectar i interpretar la informació ambiental de manera anàloga a la dels animals.[13][14][15]

Sisè sentit

Article principal: Intuïció

Col·loquialment es parla del "sisè sentit" com a sinònim d'intuïció, si bé no es pot considerar un sentit perquè no correspon a cap òrgan.

En Ramon Llull va considerar que el sisè sentit era la facultat per la qual es conceptualitzaven i s'anomenaven els éssers que eren percebuts per tots els altres sentits. D'aquesta facultat en va dir "afat".

Referències

  1. ↑ Bradford, Alina. «The Five (and More) Senses» (en anglès). Live Science, 23-10-2017. [Consulta: 16 juny 2021].
  2. ↑ Privitera, A. J.. «Sensation and perception». A: Psychology. Champaign, IL: DEF publishers, 2020 (Noba textbook series). 
  3. ↑ Wolfe, Jeremy; Kluender, Keith; Levi, Dennis. Sensation & perception. 3rd. Sinauer Associates, 2012, p. 7. ISBN 978-0-87893-572-7. 
  4. ↑ Campbell, Neil A. Biology. Pearson Education UK, 2017. ISBN 978-1-292-17044-2. OCLC 1017000156. 
  5. ↑ Tsakiris, Manos; de Preester, Helena. The introspective mind: from homeostasis to awareness. 1st. Oxford, UK: Oxford University Press, 2019. ISBN 978-0198811930. OCLC 1036733582. 
  6. ↑ Khalsa, Sahib S.; Lapidus, Rachel C . «Can Interoception Improve the Pragmatic Search for Biomarkers in Psychiatry?». Frontiers in Psychiatry, vol. 7, 25-07-2016, pàg. 121. DOI: 10.3389/fpsyt.2016.00121. ISSN: 1664-0640. PMC: 4958623. PMID: 27504098.
  7. ↑ Kalmijn, A. J. (1988). "Detection of Weak Electric Fields" a International Conference on the Sensory Biology of Aquatic Animals. , Springer Nature Switzerland. DOI:10.1007/978-1-4612-3714-3 
  8. ↑ Walker, Michael M.; Dennis, Todd E.; Kirschvink, Joseph L. «The magnetic sense and its use in long-distance navigation by animals». Current Opinion in Neurobiology, vol. 12, 6, December 2002, pàg. 735–744. DOI: 10.1016/S0959-4388(02)00389-6. PMID: 12490267.
  9. ↑ Enjin, Anders; Zaharieva, Emanuela E.; Frank, Dominic D.; Mansourian, Suzan; Suh, Greg S.B.; Gallio, Marco; Stensmyr, Marcus C. «Humidity Sensing in Drosophila». Current Biology, vol. 26, 10, May 2016, pàg. 1352–1358. DOI: 10.1016/j.cub.2016.03.049. PMC: 5305172. PMID: 27161501.
  10. ↑ Cronin, T.W. (2010), "Polarized-Light Vision in Land and Aquatic Animals", pàg. 461–468, ISBN 978-0-12-374203-2, DOI 10.1016/b978-0-12-374203-2.00164-0
  11. ↑ Fenton, M. Brock; Grinnell, Alan; Popper, Arthur N. [et al.].. Bat bioacoustics. New York: ASA Press, 2016. ISBN 978-1-4939-3527-7. OCLC 1127113751. 
  12. ↑ Kyhn, L. A.; Jensen, F. H.; Beedholm, K.; Tougaard, J.; Hansen, M.; Madsen, P. T. «Echolocation in sympatric Peale's dolphins (Lagenorhynchus australis) and Commerson's dolphins (Cephalorhynchus commersonii) producing narrow-band high-frequency clicks». Journal of Experimental Biology, vol. 213, 11, 14-05-2010, pàg. 1940–1949. DOI: 10.1242/jeb.042440. ISSN: 0022-0949. PMID: 20472781.
  13. ↑ «Earth – Plants can see, hear and smell – and respond». BBC, 10-01-2017.
  14. ↑ Les, Zbigniew & Les, Magdalena (2019-08-02), Machine Perception—Machine Perception MU, Springer International Publishing, pàg. 9–44, ISBN 978-3-030-24069-1, DOI 10.1007/978-3-030-24070-7_2
  15. ↑ Serov, Alexander. Subjective Reality and Strong Artificial Intelligence, 2013-01-27. OCLC 1106181879. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sentit

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sentit_(percepció)&oldid=33187647»