Illa de Baffin: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Fauna salvatge
fauna salvatge
Línia 56: Línia 56:


Els ramats de caribús de terres ermes migren en un rang limitat des del nord de l'illa de Baffin fins a la part sud a l'hivern, fins i tot a la península de la badia Frobisher, al costat de [[Illa Resolution|l'illa Resolution]], i després migren cap al nord a l'estiu.<ref name="BGC">{{Ref-web|url=https://www.canada.ca/en/environment-climate-change/services/species-risk-public-registry/cosewic-assessments-status-reports/caribou-barren-ground-population-2016/chapter-3.html|títol=Caribou (Rangifer tarandus) barren-ground population COSEWIC assessment and status report 2016: chapter 3|consulta= 22 de maig de 2022vacant3, 2017}}</ref> L'any 2012, una enquesta sobre ramats de [[Ren|caribús]] va trobar que la població local només era d'uns 5.000 habitants, una disminució de fins a un 95% respecte a la dècada del 1990.<ref>[http://www.cbc.ca/news/canada/north/icebergs-feasts-and-culture-in-pond-inlet-nunavut-1.3275052 Icebergs, feasts and culture in Pond Inlet, Nunavut], [[CBC News]]</ref>
Els ramats de caribús de terres ermes migren en un rang limitat des del nord de l'illa de Baffin fins a la part sud a l'hivern, fins i tot a la península de la badia Frobisher, al costat de [[Illa Resolution|l'illa Resolution]], i després migren cap al nord a l'estiu.<ref name="BGC">{{Ref-web|url=https://www.canada.ca/en/environment-climate-change/services/species-risk-public-registry/cosewic-assessments-status-reports/caribou-barren-ground-population-2016/chapter-3.html|títol=Caribou (Rangifer tarandus) barren-ground population COSEWIC assessment and status report 2016: chapter 3|consulta= 22 de maig de 2022vacant3, 2017}}</ref> L'any 2012, una enquesta sobre ramats de [[Ren|caribús]] va trobar que la població local només era d'uns 5.000 habitants, una disminució de fins a un 95% respecte a la dècada del 1990.<ref>[http://www.cbc.ca/news/canada/north/icebergs-feasts-and-culture-in-pond-inlet-nunavut-1.3275052 Icebergs, feasts and culture in Pond Inlet, Nunavut], [[CBC News]]</ref>

Les llebres àrtiques es troben a tota l'illa de Baffin. El seu pelatge és d'un blanc pur a l'hivern i muda a un gris fosc desordenat a l'estiu. Les llebres i els lemminis àrtics són una important font d'aliment per a les guineus àrtiques i vermelles i els llops àrtics.<ref name=":72">{{Ref-web|cognom=Betzler|nom=Brooke|títol=Lepus arcticus (Arctic hare)|url=https://animaldiversity.org/accounts/Lepus_arcticus/|consulta=2021-04-08|obra=Animal Diversity Web|llengua=en}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Marquard|nom=Peterson|data=1998|publicació=Journal of Mammalogy|volum=79|exemplar=1|pàgines=236–244|doi=10.2307/1382859|jstor=1382859|dataaccés=free}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Mech|nom=David|data=setembre 1, 2005|publicació=Arctic|doi=10.14430/arctic432|volum=58|exemplar=3|url=https://digitalcommons.unl.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1385&context=usgsnpwrc|dataarxiu=July 26, 2020|dataaccés=free}}</ref>

Els lemminis també es troben a tota l'illa i són una important font d'aliment per a guineus, llops i el [[duc blanc]]. A l'hivern, els lemminis caven complicats sistemes de túnels a través de la neu per arribar al seu subministrament d'herbes seques i [[Liquen|líquens]].<ref>{{Ref-web|url=http://traveltips.usatoday.com/baffin-island-10750.html|títol=Facts About Baffin Island|consulta=2016-10-03}}</ref>

=== Depredadors ===




Revisió del 07:18, 18 abr 2024

Plantilla:Infotaula geografia políticaIlla de Baffin
Baffin Island (en) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Imatge per satèl·lit de l'illa de Baffin
EpònimWilliam Baffin Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 69° N, 72° O / 69°N,72°O / 69; -72
EstatCanadà

TerritoriNunavut Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població13.148 (2016) Modifica el valor a Wikidata (0,03 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície507.451 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura700 (amplada) × 1.600 (longitud) km
Banyat peroceà Àrtic Modifica el valor a Wikidata
Altitud2.147 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMont Odin (2.147 m) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

L'illa de Baffin (en inuktitut Qikiqtaaluk ᕿᑭᖅᑖᓗᒃ que vol dir illa molt gran, en anglès Baffin Island), abans coneguda també com la Terra de Baffin (Baffin Land), és una de les illes Àrtiques al nord del Canadà, dins el territori de Nunavut. És l'illa més gran del Canadà i la cinquena més gran del món, amb una superfície de 507.451 km². L'any 2004 tenia una població d'11.000 habitants. Porta el nom de Baffin en honor de l'explorador britànic William Baffin. En el si de la filologia norrena, hom hi sol identificar la Terra de Lloses o Helluland, que s'esmenta a les sagues.

L'illa de Baffin forma part de la regió de Qikiqtaaluk.

Nom

El nom en inuktitut de l'illa és Qikiqtaaluk,[1] que significa 'illa molt gran' (qikiqtaq 'illa' + -aluk 'molt gran') i en sil·làbics inuktitut s'escriu com ᕿᑭᖅᑖᓗᒃ. Aquest nom s'utilitza per a la regió administrativa de la qual forma part l'illa ( de Qikiqtaaluk), així com en múltiples llocs de Nunavut i els Territoris del Nord-oest,[2] com algunes illes més petites: Qikiqtaaluk a la badia de Baffin i Qikiqtaaluk a la conca de Foxe. Els exploradors nòrdics s'hi van referir com Helluland (terra de pedra).[3] El 1576, el mariner anglès Martin Frobisher va tocar terra a l'illa, anomenant-la Queen Elizabeth's Foreland i la badia de Frobisher porta el seu nom.[4] L'illa rep el nom de l'explorador anglès William Baffin, que el 1616 va creuar l'illa mentre intentava descobrir el Pas del Nord-oest.[5] Antigament també era coneguda com a illa James.

Imatge de satèl·lit de l'illa de Baffin
Extrem sud de l'illa de Baffin.
Mont Thor, un gran penya-segat a l'illa de Baffin
Pangnirtung


Història

L'illa de Baffin està habitada des de fa mil·lennis pels pobles indígenes anteriors als inuit. Les petjades de la primera ocupació es remunten al voltant de 2400 aC i es van trobar a cape Dorset, que dona nom a la cultura Dorset, al sud-oest de l'illa.

L'illa de Baffin va ser descoberta, des del punt de vista occidental, pel navegant anglès Martin Frobisher, tot i que ja es tenien notícies de la seva existència a través de les expedicions dels vikings, que la coneixien com a Helluland, com queda constància en la saga de Leif Erikson de 986. El 1576 Frobisher, durant la recerca del pas del Nord-oest, es va convertir en el primer europeu que visitava la zona. El 17 de juliol de 1577, en la seva segona expedició –composta per tres vaixells, l'Ayde, el Gabriel i el Michael – va arribar al que ell va batejar com a Terra de Hall, a la boca de la badia de Frobisher. Uns dies més tard va prendre solemnement possessió d'aquestes terres i de la part sud de la badia en nom de la reina d'Anglaterra.

En una altra expedició a la recerca del Pas del Nord-oest, entre 1615 i 1616, el capità Robert Bylot i el seu pilot William Baffin, a bord del Discovery, després de recórrer la part septentrional de badia de Baffin, en tornar van explorar la costa oriental de l'illa. Al segle xix l'explorador Sir William Edward Parry li donaria el nom amb què es coneix actualment l'illa.

Geografia

Mont Odin (2.147 m), el punt més alt de l'illa de Baffin.

L'illa de Baffin té una forma bastant irregular, assimilable a una J girada uns 45° a l'esquerra, amb els dos extrems més amples i una part central més estreta. Té una longitud, en direcció NO-SE, de quasi 1.600 km, variant la seva amplada entre els 500 km de la seva part septentrional, els 200–300 km de la part central i els de més de 800 km de la part meridional.

L'illa està travessada per profunds entrants de mar que conformen diverses grans penínsules: Foxe, Meta Incognita, Hall, Cumberland, Borden i Brodeur.

Relleu

La serralada Àrtica travessa la costa oriental de l'illa de Baffin, dividint-se en nombroses serralades secundàries. El Mont Odin, a les muntanyes Baffin, s'eleva fins als 2.147 m, en el que és la màxima alçada de l'illa.[6]

La costa de l'illa és molt variada a causa de la seva gran llargada, amb 28.308 km, canviant des de zones baixes i molt planes, inundables, a la vora de la conca de Foxe, fins a la costa oriental, alta i excavada per nombrosos fiords. Els més importants són: Inujktorfik, Quartz, Saputing, Erichsen, Neergaard, Conn i Bieler

L'illa també té nombrosos llacs, sent els més grans el Nettilling (5.066 km²) i l'Amadjuak (3.115 km²).[7][8][9] Les glaceres cobreixen uns 35.900 km² de l'illa, sent les més importants les de Penny (5.935 km²) i Barnes (5.960 km²).

La costa de l'illa de Baffin

Els mars que envolten l'illa de Baffin.
Costa nord-oriental de l'illa de Baffin, llengua d'una glacera al Fiord de Sam Ford.

L'illa de Baffin limita, al sud-est, amb les aigües de l'estret de Hudson, que la separa del continent (província de Quebec); a l'est per les de l'estret de Davis i la badia de Baffin, que la separen de Groenlàndia; al nord per les aigües de l'Eclipse Sound, que la separen de l'illa de Bylot i per les de l'estret de Lancaster, que la separen de l'illa Devon; a l'oest, en la seva part nord, per les aigües de l'estret del Príncep Regent i posteriorment, una mica més al sud, per les del golf de Boothia; seguint en la part nord-oest, a la riba meridional, les aigües de l'estret de Fury and Hecla, que separen l'illa del continent, de la península de Melville; i finalment, en la part central de l'illa, a la riba occidental, les aigües de la conca de Foxe.

Les aigües de la badia de Baffin i de l'estret de Davis són navegables durant l'estiu, però no així les de la conca de Foxe, que es mantenen cobertes de gel durant tot l'any.

En les proximitats de l'illa hi ha nombroses illes menors, destacant les illes d'Adams (267 km²), Brevoort (271 km²), Bylot (11.067 km²), Loks Land (419 km²), Moodie (233 km²), Resolution (1.015 km²), Sillem (482 km²), Air Force (1.720 km²), Bray (689 km²), Foley (637 km²), Jens Munk (920 km²), Koch (458 km²), Príncep Carles (9.521 km²) i Big (803 km²).

Fauna salvatge

Una guineu roja de l'illa de Baffin

L'illa de Baffin és el santuari d'aus migratòries Dewey Soper i el santuari de vida silvestre de la badia de Bowman.

El santuari d'aus migratòries Dewey Soper, anomenat així per J. Dewey Soper, es troba al costat occidental de l'illa de Baffin des de la badia de Bowman fins al riu Koukdjuak. És a 8,159 km de la zona que va ser classificada com a zona humida d'importància internacional mitjançant la Conveni de Ramsar el 24 de maig de 1982. És la colònia d'oques més gran del món i alberga un gran nombre de caribús de terra erma.[10]

El Bowman Bay Wildlife Sanctuary també es troba al costat occidental de l'illa de Baffin, prop de la badia de Bowman, a la Gran Plana del Koukdjuak. Està classificat com a Categoria IV (Àrea de gestió d'hàbitats/espècies) sota la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.[11][12]

L'illa de Baffin té vida silvestre tant durant tot l'any com durant l'estiu. A la terra, exemples de vida salvatge durant tot l'any són el caribú de terra erma,[13] l'ós polar[14] la guineu àrtica, la guineu roja, la llebre polar, el lemminis i el llop de l'illa de Baffin.[15]

Els ramats de caribús de terres ermes migren en un rang limitat des del nord de l'illa de Baffin fins a la part sud a l'hivern, fins i tot a la península de la badia Frobisher, al costat de l'illa Resolution, i després migren cap al nord a l'estiu.[13] L'any 2012, una enquesta sobre ramats de caribús va trobar que la població local només era d'uns 5.000 habitants, una disminució de fins a un 95% respecte a la dècada del 1990.[16]

Les llebres àrtiques es troben a tota l'illa de Baffin. El seu pelatge és d'un blanc pur a l'hivern i muda a un gris fosc desordenat a l'estiu. Les llebres i els lemminis àrtics són una important font d'aliment per a les guineus àrtiques i vermelles i els llops àrtics.[17][18][19]

Els lemminis també es troben a tota l'illa i són una important font d'aliment per a guineus, llops i el duc blanc. A l'hivern, els lemminis caven complicats sistemes de túnels a través de la neu per arribar al seu subministrament d'herbes seques i líquens.[20]

Depredadors

Demografia

Tot i la seva grandària l'illa gairebé està despoblada, sent poc més d'11.000 els seus habitants, amb una densitat de prop de 0,02 hab/km². Amb tot representen quasi la meitat de la població de Nunavut. Iqaluit –abans anomenada Frobisher Bay–, és la capital de Nunavut i ciutat més poblada de l'illa. Està situada a la costa sud de l'illa, a la badia de Frobisher.

L'illa té molt poques poblacions o assentaments permanents, tots ells situats a la façana costanera. Segons el cens de 2006 els principals assentaments eren: Iqaluit, (6.184 hab.), Pangnirtung (1.325 hab.), Pond Inlet (1.315 hab.), Kangiqtugaapik (820 hab.), Ipiarjuk (690 habs.) i Kimmirut (433 hab.).


Economia

Durant els segles XIX i XX l'illa fou emprada principalment per la indústria de la caça de balenes. Actualment, les principals activitats econòmiques són la mineria, el turisme i la pesca.

L'illa té diversos parcs nacionals, com el Parc Nacional Auyuittuq, a la costa oriental, creat el 1972, el més antic establert més enllà del cercle polar àrtic.

Referències

  1. ↑ «Inuit Heritage Trust: Place Names Program: Map Series». ihti.ca. [Consulta: 29 juny 2021].
  2. ↑ Canadian Geographical Names Database (CGNDB) Search Results for Qikiqtaaluk
  3. ↑ Nunatsiaq News. Arxivat de l'original el August 1, 2018.
  4. ↑ McDermott, James (2001a).
  5. ↑ Quinn, Joyce A. Earth's Landscape: An Encyclopedia of the World's Geographic Features. ABC-CLIO, gener 13, 2015, p. 82. ISBN 978-1-61069-446-9. 
  6. ↑ Vegeu Mount Odin a peakbagger.com o Mount Odin a Atlas of Canada Arxivat 2013-01-22 a Wayback Machine.
  7. ↑ Nunavut - Lake Areas and Elevation (lakes larger than 400 square kilometres)
  8. ↑ «Situació del llac Nettilling». Arxivat de l'original el 2013-01-01. [Consulta: 9 octubre 2013].
  9. ↑ «Situació del llac Amadjuak». Arxivat de l'original el 2013-01-01. [Consulta: 9 octubre 2013].
  10. ↑ «Dewey Soper Migratory Bird Sanctuary». Ramsar Sites Information Service. [Consulta: April 25, 2018].
  11. ↑ «Great Plain of the Koukdjuak Baffin Island, Nunavut». IBA Canada. [Consulta: 22 maig 2022].
  12. ↑ «Bowman Bay». mpaglobal.org. Arxivat de l'original el July 26, 2011. [Consulta: September 6, 2008].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Caribou (Rangifer tarandus) barren-ground population COSEWIC assessment and status report 2016: chapter 3». [Consulta: 22 maig 2022vacant3, 2017].
  14. ↑ «Why Baffin Island is Polar Bear Central». [Consulta: 22 maig 2022].
  15. ↑ «Baffin Island Wolf». [Consulta: 22 maig 2022].
  16. ↑ Icebergs, feasts and culture in Pond Inlet, Nunavut, CBC News
  17. ↑ Betzler, Brooke. «Lepus arcticus (Arctic hare)» (en anglès). Animal Diversity Web. [Consulta: 8 abril 2021].
  18. ↑ Marquard, Peterson Journal of Mammalogy, 79, 1, 1998, pàg. 236–244. DOI: 10.2307/1382859. JSTOR: 1382859 [Consulta: free].
  19. ↑ Mech, David Arctic, 58, 3, setembre 1, 2005. DOI: 10.14430/arctic432 [Consulta: free].
  20. ↑ «Facts About Baffin Island». [Consulta: 3 octubre 2016].

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa de Baffin
  • Boas, Franz, and Ludger Müller-Wille. Franz Boas Among the Inuit of Baffin Island, 1883-1884 Journals and Letters. Toronto: University of Toronto Press, 1998. ISBN 0-8020-4150-7
  • Kuhnlein HV, R Soueida, and O Receveur. 1996. "Dietary Nutrient Profiles of Canadian Baffin Island Inuit Differ by Food Source, Season, and Age". Journal of the American Dietetic Association. 96, no. 2: 155-62.
  • Matthiasson, John S. Living on the Land Change Among the Inuit of Baffin Island. Peterborough, Canadà: Broadview Press, 1992. ISBN 0-585-30561-7
  • Maxwell, Moreau S. Archaeology of the Lake Harbour District, Baffin Island. Mercury series. Ottawa: Archaeological Survey of Canada, National Museum of Man, National Museums of Canada, 1973.
  • Sabo, George. Long Term Adaptations Among Arctic Hunter-Gatherers A Case Study from Southern Baffin Island. The Evolution of North American Indians. New York: Garland Pub, 1991. ISBN 0-8240-6111-X
  • Sergy, Gary A. The Baffin Island Oil Spill Project. Edmonton, Alta: Environment Canada, 1986.
  • Stirling, Ian, Wendy Calvert, and Dennis Andriashek. Population Ecology Studies of the Polar Bear in the Area of Southeastern Baffin Island. [Ottawa]: Canadian Wildlife Service, 1980. ISBN 0-662-11097-8
  • Utting, D. J. Report on ice-flow history, deglacial chronology, and surficial geology, Foxe Peninsula, southwest Baffin Island, Nunavut [Ottawa]: Geological Survey of Canada, 2007. ISBN 978-0-662-46367-2
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Illa_de_Baffin&oldid=33391285»