Vés al contingut

Pastoralisme: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Desfaig redirecció per deixar lloc a un nou article monogràfic
Creada per traducció de la pàgina «Pastoralism»
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Nomadic_Camping_(266139768).jpg|dreta|miniatura| Una barraca del [[Bakhtiyaris|poble Bakhtiari]], [[Chahar Mahall i Bakhtiari|Chaharmahal i la província de Bakhtiari]], [[Iran]]]]
[[Fitxer:ArchaeoGLOBE_PAS.gif|miniatura| Mapa global del pastoralisme, els seus orígens i desenvolupament històric <ref>{{Ref-publicació|cognom=Stephens|nom=Lucas|cognom2=Fuller|nom2=Dorian|cognom3=Boivin|nom3=Nicole|cognom4=Rick|nom4=Torben|cognom5=Gauthier|nom5=Nicolas|data=2019-08-30|publicació=Science|llengua=en|volum=365|exemplar=6456|pàgines=897–902|doi=10.1126/science.aax1192|pmid=31467217|bibcode=2019Sci...365..897S|issn=0036-8075}}</ref>]]
El '''pastoralisme''' és una forma de [[ramaderia]] on els animals domèstics (coneguts com a "[[bestiar]]") són alliberats en grans extensions de [[Vegetació|terres vegetals]] exteriors ([[Prat de pastura|pastures]]) per [[Pasturatge|pasturar]], històricament per part de persones [[Nòmada|nòmades]] que es desplaçaven amb els seus [[Ramat|ramats]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Kerven|nom=Carol|cognom2=Robinson|nom2=Sarah|cognom3=Behnke|nom3=Roy|data=2021|publicació=Frontiers in Sustainable Food Systems|volum=4|doi=10.3389/fsufs.2020.590401|issn=2571-581X|dataaccés=free}}</ref> Les espècies animals implicades inclouen [[Bou|bestiar boví]], [[Camell|camells]], [[Cabra|cabres]], [[Iac|iacs]], [[Llama|llames]], [[Ren|rens]], [[Cavall|cavalls]] i [[Ovella|ovelles]] . <ref>{{Ref-enciclopèdia|data=2018-11-29|doi=10.1093/obo/9780199830060-0207|isbn=9780199830060}}</ref>

El pastoralisme es produeix amb moltes variacions arreu del món, generalment on les característiques ambientals com l'[[aridesa]], els [[sòls]] pobres, les [[temperatures]] fredes o càlides i la manca d'[[aigua]] dificulten o impossibiliten el cultiu. Treballar en entorns més extrems amb terres més marginals fa que les comunitats de pastors siguin molt vulnerables als efectes de l'[[escalfament global]].<ref name=":03">{{Ref-llibre|títol=IPCC SRCCL|cognom=Mbow|nom=C.|any=2019|pàgines=439–442|capítol=Chapter 5: Food Security|urlcapítol=https://www.ipcc.ch/site/assets/uploads/sites/4/2019/11/08_Chapter-5.pdf}}</ref>

El pastoralisme continua sent una forma de vida en moltes zones geogràfiques, incloent Àfrica, l'[[Altiplà del Tibet|altiplà tibetà]], les [[Estepa eurasiàtica|estepes eurasiàtiques]], els [[Andes]], [[Patagònia|la Patagònia]], la [[Pampa (geobotànica)|Pampa]], [[Austràlia]] i molts altres llocs. {{A data de|2019}}, entre 200 milions i 500 milions de persones a tot el món practicaven el pastoralisme i el 75% de tots els països tenien comunitats pastorals.<ref name=":03">{{Ref-llibre|títol=IPCC SRCCL|cognom=Mbow|nom=C.|any=2019|pàgines=439–442|capítol=Chapter 5: Food Security|urlcapítol=https://www.ipcc.ch/site/assets/uploads/sites/4/2019/11/08_Chapter-5.pdf}}<cite class="citation book cs1" data-ve-ignore="true" id="CITEREFMbowRosenzweigBarioniBenton2019">Mbow, C.; Rosenzweig, C.; Barioni, L. G.; Benton, T.; et&nbsp;al. (2019). [https://www.ipcc.ch/site/assets/uploads/sites/4/2019/11/08_Chapter-5.pdf "Chapter 5: Food Security"] <span class="cs1-format">(PDF)</span>. ''IPCC SRCCL''. pp.&nbsp;439–442.</cite></ref>

Les comunitats pastorals tenen diferents nivells de mobilitat. El [[Ramaderia|pastoralisme sedentari]] s'ha tornat més comú a mesura que l'enduriment de les fronteres polítiques, la tinença de la terra, l'expansió dels [[Agricultura|cultius]] i la construcció de tanques i edificis agrícoles dedicats redueixen la capacitat de moure el bestiar lliurement, donant lloc a l'augment de [[ramaderia]] en pastura establerta en zones específiques (de vegades anomenades "[[Ranxo|ranxos]]"). Els pastors sedentaris també poden criar conreus i bestiar junts en forma d'agricultura mixta, amb la finalitat de diversificar la productivitat, obtenir [[Fem|fems]] per a [[Agricultura ecològica|l'agricultura ecològica]] i millorar les condicions de pastura per al seu bestiar. El [[Pastor (ofici)|pasturatge mòbil]] inclou moure ramats localment a distàncies curtes a la recerca de [[farratge]] fresc i aigua (cosa que pot passar diàriament o fins i tot en poques hores); així com [[transhumància]], on els [[Pastor (ofici)|pastors]] de manera rutinària mouen animals entre diferents pastures estacionals a través de les regions; i el [[pastoralisme nòmada]], on els pastors [[nòmades]] i les seves famílies es mouen amb els animals a la recerca de qualsevol pastura disponible, sense molta planificació a llarg termini. El pasturatge en [[Bosc|boscos]] es pot denominar [[Silvopastura|silvopastoralisme]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Plieninger|nom=Tobias|cognom2=Huntsinger|nom2=Lynn|publicació=Rangeland Ecology and Management|data=2018|volum=71|exemplar=6|pàgines=519–525|doi=10.1016/j.rama.2018.05.002|dataaccés=free}}</ref>

== Orígens ==
[[Fitxer:Cave_painting_from_the_Tassili_n'Ajjer_mountains.jpg|miniatura| [[Art rupestre del Sàhara|Art rupestre saharià]] del període pastoral a [[Tassili n'Ajjer]] al Sàhara central, que mostra nombroses escenes pastorals amb bestiar i pastors]]
[[Fitxer:World_in_200_BCE.png|miniatura|330x330px|Mapa general del món l'any 200 aC:]]
[[Fitxer:Samuel_Daniell_-_Kora-Khokhoi_preparing_to_move_-_1805.jpg|miniatura| [[Khoikhoi]] desmuntant les seves barraques, preparant-se per traslladar-se a noves pastures. Aquatinta de Samuel Daniell (1805).]]
Una teoria suggereix que el pastoralisme es va desenvolupar a partir de l'[[agricultura mixta]]. Bates i Lees van proposar que la incorporació del [[regadiu]] a l'[[agricultura]] va donar lloc a l'[[especialització]].<ref name="leesbates">{{Ref-publicació|cognom=Lees|nom=Susan H.|cognom2=Bates|nom2=Daniel G.|publicació=American Antiquity|data=1974|volum=39|exemplar=2|pàgines=187–193|doi=10.2307/279581|jstor=279581}}</ref> Els avantatges de l'agricultura mixta inclouen la reducció del risc de fracàs, la difusió de la [[mà d'obra]] i la [[reutilització]] dels recursos. La importància d'aquests pros i contres per als diferents [[agricultors]] o societats agrícoles difereix segons les preferències socioculturals dels agricultors i les condicions biofísiques determinades per la [[pluja]], la [[radiació]], el tipus de sòl i les malalties.<ref>{{Ref-web|títol=Mixed crop-livestock farming|url=http://www.fao.org/DOCREP/004/Y0501E/y0501e03.htm}}</ref> L'augment de la [[productivitat]] de l'agricultura de regadiu va provocar un augment de la població i un impacte addicional sobre els recursos. Els terrenys limítrofs van romandre en ús per a la cria d'animals. Això significava que els ramats havien de cobrir grans distàncies per recollir el farratge suficient. L'especialització es va produir com a conseqüència de la creixent importància tant de l'agricultura intensiva com de la ramaderia. Tant l'agricultura com la ramaderia es van desenvolupar conjuntament, amb interaccions contínues.<ref name="leesbates" />

Una teoria diferent suggereix que el pastoralisme va evolucionar a partir de la [[Societat caçadora-recol·lectora|caça i la recol·lecció]]. Els caçadors de [[cabres]] i [[ovelles]] salvatges coneixien la mobilitat del [[ramat]] i les necessitats dels animals. Aquests caçadors eren mòbils i seguien els ramats en les seves rondes estacionals. Els ramats no domesticats van ser escollits per ser més controlables per als grups de caçadors i recol·lectors nòmades protopastorals [[Domesticació|domesticant-los]]. Les estratègies dels caçadors-recol·lectors en el passat han estat molt diverses i depenen de les condicions ambientals locals, com les dels agricultors mixtes. Les estratègies d'alimentació han inclòs la caça o la captura de [[caça major]] i [[Caça menor|animals més petits]], la [[pesca]], la recollida de mariscs o insectes i la recollida d'aliments de plantes silvestres com ara [[fruites]], [[llavors]] i [[fruits secs]].<ref>{{Ref-web|títol=Hunter-gatherer {{!}} Definition, Societies, & Facts {{!}} Britannica|url=https://www.britannica.com/topic/hunter-gatherer|data=2024-07-13|consulta=2024-08-17|llengua=en}}</ref>

== Referències ==
{{Referències}}

== Bibliografia ==

* Fagan, B. (1999). "Drought Follows the Plow", adaptació de ''Floods, Famines and Emperors'' : Basic Books.
* Fratkin, E. (1997). " [http://www.annualreviews.org/doi/10.1146/annurev.anthro.26.1.235 Pastoralism: Governance & Development Issues] ". ''Anual Review of Anthropology'', 26: 235–261.
* [[Garrett Hardin|Hardin, G.]] (1968). " [https://www.science.org/doi/10.1126/science.162.3859.1243 The Tragedy of the Commons] ". ''Science'', 162 (3859), 1243–1248.
* [[Giulio Angioni|Angioni, Giulio]] (1989). ''I pascoli erranti.'' ''Antropologia del pastore a Sardegna'' . Nàpols, Liguori.{{ISBN|978-8820718619}}.
* Hole, F. (1996). "The context of caprine domestication in the Zagros region". a ''The Origins and Spread of Agriculture and Pastoralism in Eurasia''. DR Harris (ed.). Londres, University College of London: 263–281.
* Lees, S i Bates, D. (1974). " [https://www.jstor.org/stable/279581 The Origins of Specialized Nomadic Pastoralism: A Systematic Model]". ''American Antiquity,'', 39, 2.
* Levy, TE (1983). "Emergence of specialized pastoralism in the Levant". World Archaeology 15(1): 15–37.
* Moran, E. (2006). People and Nature: An Introduction to Human Ecological Relations. Regnet Unit: Blackwell Publishing.
* Pyne, Stephen J. (1997). ''Vestal Fire: An Environmental History, Told through Fire, of Europe and Europe's Encounter with the World''. Seattle i Londres: University of Washington Press.{{ISBN|0-295-97596-2}}.
* Townsend, P. (2009). ''Environmental Anthropology: From Pigs to Policies''. United States of America: Waveland Press.
* Wilson, KB (1992). " [https://www.jstor.org/stable/2997644 Re-Thinking the Pastoral Ecological Impact in East Africa]". ''Global Ecology and Biogeography Letters'', 2(4): 143–144.
* Toutain B., Marty A., Bourgeot A. Ickowicz A. & Lhoste P. (2012). [http://www.csf-desertification.eu/dossier/item/pastoralism-in-dryland-areas Pastoralism in dryland areas. A case study in sub-Saharan Africa] . Les dossiers thématiques du CSFD. núm. 9. Gener de 2013. CSFD/Agropolis International, Montpeller, França. 60 pàg.
[[Categoria:Ramaderia]]

Revisió del 11:51, 17 ago 2024

Una barraca del poble Bakhtiari, Chaharmahal i la província de Bakhtiari, Iran
Mapa global del pastoralisme, els seus orígens i desenvolupament històric [1]

El pastoralisme és una forma de ramaderia on els animals domèstics (coneguts com a "bestiar") són alliberats en grans extensions de terres vegetals exteriors (pastures) per pasturar, històricament per part de persones nòmades que es desplaçaven amb els seus ramats.[2] Les espècies animals implicades inclouen bestiar boví, camells, cabres, iacs, llames, rens, cavalls i ovelles . [3]

El pastoralisme es produeix amb moltes variacions arreu del món, generalment on les característiques ambientals com l'aridesa, els sòls pobres, les temperatures fredes o càlides i la manca d'aigua dificulten o impossibiliten el cultiu. Treballar en entorns més extrems amb terres més marginals fa que les comunitats de pastors siguin molt vulnerables als efectes de l'escalfament global.[4]

El pastoralisme continua sent una forma de vida en moltes zones geogràfiques, incloent Àfrica, l'altiplà tibetà, les estepes eurasiàtiques, els Andes, la Patagònia, la Pampa, Austràlia i molts altres llocs. A 2019, entre 200 milions i 500 milions de persones a tot el món practicaven el pastoralisme i el 75% de tots els països tenien comunitats pastorals.[4]

Les comunitats pastorals tenen diferents nivells de mobilitat. El pastoralisme sedentari s'ha tornat més comú a mesura que l'enduriment de les fronteres polítiques, la tinença de la terra, l'expansió dels cultius i la construcció de tanques i edificis agrícoles dedicats redueixen la capacitat de moure el bestiar lliurement, donant lloc a l'augment de ramaderia en pastura establerta en zones específiques (de vegades anomenades "ranxos"). Els pastors sedentaris també poden criar conreus i bestiar junts en forma d'agricultura mixta, amb la finalitat de diversificar la productivitat, obtenir fems per a l'agricultura ecològica i millorar les condicions de pastura per al seu bestiar. El pasturatge mòbil inclou moure ramats localment a distàncies curtes a la recerca de farratge fresc i aigua (cosa que pot passar diàriament o fins i tot en poques hores); així com transhumància, on els pastors de manera rutinària mouen animals entre diferents pastures estacionals a través de les regions; i el pastoralisme nòmada, on els pastors nòmades i les seves famílies es mouen amb els animals a la recerca de qualsevol pastura disponible, sense molta planificació a llarg termini. El pasturatge en boscos es pot denominar silvopastoralisme.[5]

Orígens

Art rupestre saharià del període pastoral a Tassili n'Ajjer al Sàhara central, que mostra nombroses escenes pastorals amb bestiar i pastors
Mapa general del món l'any 200 aC:
Khoikhoi desmuntant les seves barraques, preparant-se per traslladar-se a noves pastures. Aquatinta de Samuel Daniell (1805).

Una teoria suggereix que el pastoralisme es va desenvolupar a partir de l'agricultura mixta. Bates i Lees van proposar que la incorporació del regadiu a l'agricultura va donar lloc a l'especialització.[6] Els avantatges de l'agricultura mixta inclouen la reducció del risc de fracàs, la difusió de la mà d'obra i la reutilització dels recursos. La importància d'aquests pros i contres per als diferents agricultors o societats agrícoles difereix segons les preferències socioculturals dels agricultors i les condicions biofísiques determinades per la pluja, la radiació, el tipus de sòl i les malalties.[7] L'augment de la productivitat de l'agricultura de regadiu va provocar un augment de la població i un impacte addicional sobre els recursos. Els terrenys limítrofs van romandre en ús per a la cria d'animals. Això significava que els ramats havien de cobrir grans distàncies per recollir el farratge suficient. L'especialització es va produir com a conseqüència de la creixent importància tant de l'agricultura intensiva com de la ramaderia. Tant l'agricultura com la ramaderia es van desenvolupar conjuntament, amb interaccions contínues.[6]

Una teoria diferent suggereix que el pastoralisme va evolucionar a partir de la caça i la recol·lecció. Els caçadors de cabres i ovelles salvatges coneixien la mobilitat del ramat i les necessitats dels animals. Aquests caçadors eren mòbils i seguien els ramats en les seves rondes estacionals. Els ramats no domesticats van ser escollits per ser més controlables per als grups de caçadors i recol·lectors nòmades protopastorals domesticant-los. Les estratègies dels caçadors-recol·lectors en el passat han estat molt diverses i depenen de les condicions ambientals locals, com les dels agricultors mixtes. Les estratègies d'alimentació han inclòs la caça o la captura de caça major i animals més petits, la pesca, la recollida de mariscs o insectes i la recollida d'aliments de plantes silvestres com ara fruites, llavors i fruits secs.[8]

Referències

  1. ↑ Stephens, Lucas; Fuller, Dorian; Boivin, Nicole; Rick, Torben; Gauthier, Nicolas (en anglès) Science, 365, 6456, 30-08-2019, pàg. 897–902. Bibcode: 2019Sci...365..897S. DOI: 10.1126/science.aax1192. ISSN: 0036-8075. PMID: 31467217.
  2. ↑ Kerven, Carol; Robinson, Sarah; Behnke, Roy Frontiers in Sustainable Food Systems, 4, 2021. DOI: 10.3389/fsufs.2020.590401. ISSN: 2571-581X [Consulta: free].
  3. ↑ , 2018-11-29. DOI 10.1093/obo/9780199830060-0207. ISBN 9780199830060. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Mbow, C. «Chapter 5: Food Security». A: IPCC SRCCL, 2019, p. 439–442.  Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «:03» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  5. ↑ Plieninger, Tobias; Huntsinger, Lynn Rangeland Ecology and Management, 71, 6, 2018, pàg. 519–525. DOI: 10.1016/j.rama.2018.05.002 [Consulta: free].
  6. ↑ 6,0 6,1 Lees, Susan H.; Bates, Daniel G. American Antiquity, 39, 2, 1974, pàg. 187–193. DOI: 10.2307/279581. JSTOR: 279581.
  7. ↑ «Mixed crop-livestock farming».
  8. ↑ «Hunter-gatherer | Definition, Societies, & Facts | Britannica» (en anglès), 13-07-2024. [Consulta: 17 agost 2024].

Bibliografia

  • Fagan, B. (1999). "Drought Follows the Plow", adaptació de Floods, Famines and Emperors : Basic Books.
  • Fratkin, E. (1997). " Pastoralism: Governance & Development Issues ". Anual Review of Anthropology, 26: 235–261.
  • Hardin, G. (1968). " The Tragedy of the Commons ". Science, 162 (3859), 1243–1248.
  • Angioni, Giulio (1989). I pascoli erranti. Antropologia del pastore a Sardegna . Nàpols, Liguori.ISBN 978-8820718619.
  • Hole, F. (1996). "The context of caprine domestication in the Zagros region". a The Origins and Spread of Agriculture and Pastoralism in Eurasia. DR Harris (ed.). Londres, University College of London: 263–281.
  • Lees, S i Bates, D. (1974). " The Origins of Specialized Nomadic Pastoralism: A Systematic Model". American Antiquity,, 39, 2.
  • Levy, TE (1983). "Emergence of specialized pastoralism in the Levant". World Archaeology 15(1): 15–37.
  • Moran, E. (2006). People and Nature: An Introduction to Human Ecological Relations. Regnet Unit: Blackwell Publishing.
  • Pyne, Stephen J. (1997). Vestal Fire: An Environmental History, Told through Fire, of Europe and Europe's Encounter with the World. Seattle i Londres: University of Washington Press.ISBN 0-295-97596-2.
  • Townsend, P. (2009). Environmental Anthropology: From Pigs to Policies. United States of America: Waveland Press.
  • Wilson, KB (1992). " Re-Thinking the Pastoral Ecological Impact in East Africa". Global Ecology and Biogeography Letters, 2(4): 143–144.
  • Toutain B., Marty A., Bourgeot A. Ickowicz A. & Lhoste P. (2012). Pastoralism in dryland areas. A case study in sub-Saharan Africa . Les dossiers thématiques du CSFD. núm. 9. Gener de 2013. CSFD/Agropolis International, Montpeller, França. 60 pàg.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pastoralisme&oldid=33790229»