Al·lòbriges
De Viquipèdia
Els al·lòbroges (llatí Allobriges, Allobruges o Allobroges, els grecs ho escrivien d'aquesta darrera forma) foren un poble gal a l'est del Roine. Tenien a l'oest els segusianis, a l'est els helvecis, al nord els sequans i al sud els vocontis. Vienne fou la seva ciutat principal.
Es van unir a Anníbal el 218 aC a la segona guerra púnica. El 121 aC foren derrotats per Quint Fabi Màxim (després dit Allobrigus) aliat amb els aduins. El 58 aC foren atacats pels helvecis i van demanar ajut a Juli Cèsar.[1] El seu territori fou inclòs a la província romana de la Gàl·lia Narbonesa i més tard a la Diòcesi de les set províncies.
[modifica] Cabdills
[modifica] Referències
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico I.6