Alga dels vidriers

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Alga de vidriers
Alga de vidriers
Alga de vidriers

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Ordre: Alismatales
Família: Posidoniaceae
Gènere: Posidonia
Espècie: P. oceanica
Nom binomial
Posidonia oceanica
(L.) Delile

L'alga de vidriers, altina o posidònia[1] (Posidonia oceanica) és una planta aquàtica del gènere Posidonia endèmica de la Mediterrània. Malgrat el seu nom vulgar no es tracta d'una alga sinó d'una planta superior amb arrel, tija, fulles, flors i fruits. Les restes de posidònia a les platges són una indicació de la seva presència al fons marí.

La posidònia oceànica es reprodueix asexualment generant clons. Un sol exemplar de posidònia s’ha comprovat que s’estèn al llarg de 15 km i pot tenir una massa de més de 6.000 tones, amb una edat estimada de 100.000 anys, cosa que en faria l’organisme viu més vell del món.[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

La posidònia és una planta aquàtica que viu als fons marins, fins a uns 40 m de fondària; les tiges són subterrànies en forma de rizomes, horitzontals o verticals, que poden arribar a fer diversos decímetres de gruix, a l'extrem de cada rizoma surt un feix de fulles, que són llargues i acintades, d'un cm d'ample per uns 50 cm o més de llarg, amb nervis paral·lels i àpex arrodonit; a la tardor perd part de les fulles. La floració no és periòdica i no es coneixen amb precisió els mecanismes que la regulen, les flors, de color verdós, són inflorescències es forma d'espiga protegides per bràctees i situades sobre un llarg peduncle, sense calze ni corol·la, amb tres estams que produeixen un pol·len viscós i filamentós que pot ser transportat pels corrents cap als pistils d'altres plantes. El fruit és una baia de color verd i forma semblant a una oliva que conté una llavor i rep el nom d'oliva de mar; la disseminació es fa gràcies al fet que el fruit sura mentre la polpa, el pericarp, no es descompon i pot ser transportat per l'onatge.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Boles de fibres en una platja que indiquen la presència d'una praderia de posidònia.

La posidònia ocupa els fons marins formant extenses praderies, també anomenades herbeis, sobre les quals es desenvolupa un ecosistema molt ric en biodiversitat al qual proporciona substrat i refugi. El límit superior de les praderies està determinat per l'onatge, que trenca la planta, per això només en algunes cales protegides poden arribar a la superfície; el límit inferior el determina la presència de llum, per això només en aigües molt netes i transparents poden aparèixer fins al 80 m, però habitualment acostuma a estar entre els 30 i els 40 metres. Arrela preferentment en sòls sorrencs i també sobre fangosos o rocosos, però sempre amb presència de matèria orgànica. Els rizomes fixen la sorra i per això tenen un paper important en la formació i creixement de les platges. No suporta els canvis sobtats de la salinitat ni la contaminació, de manera que la presència de praderies de posidònia és sinònim de bona qualitat de l'aigua.

Actualment les praderies de posidònia estan en procés de regressió, malgrat els intents de protecció (DOGC: Ordre 91.210.098 de 12/8/1991; BOE:R.D. 1997/1995; CEE: Directiva 92/43), la contaminació deguda al vessament de tot tipus de productes i substàncies (aigües residuals, residus industrials, fertilitzants, escombraries, ...), la pesca d'arrossegament, el dragat dels fons o l'ancoratge de vaixells esportius són les principals amenaces. Un altre agent que actua mortalment contra les praderies és la proliferació de l'alga Caulerpa taxifolia d'orígen tropical però introduïda per l'home a causa d'un vessament accidental en un aquari de Mònaco.

Usos coneguts[modifica | modifica el codi]

  • Antigament s'havia utilitzat com a protecció en el transport de materials delicats com el vidre.
  • Insecticida contra les xinxes fent matalassos i coixins
  • Planta medicinal per les seves propietats astringents, desinfectants i d'altres,
  • Substitutiu de la palla en la fabricació de maons de fang
  • Farratge, aliment dels animals (fulles i fruits).
  • Llit o jaç per als animals de granja, en substitució de la palla
  • Esmena orgànica per aplicar al camp
  • Element per a la construcció de cobertes per a cases de terrat pla tradicional a Eivissa

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alga dels vidriers
  1. Posidònia al DIEC.
  2. Science daily: "Ancient Seagrass Holds Secrets of the Oldest Living Organism On Earth", 7 febrer 2012.