Amanci Amorós Sirvent
Amanci Amorós Sirvent (Agullent, 1854 - Sant Cugat del Vallès, 9 de febrer [1] del 1925) va ser músic i compositor. Dirigí el Conservatori de Música de València.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Estudià piano amb Roberto Segura, composició amb Salvador Giner, i orgue. Va ser professor del Conservatori de València des del 1902 (solfeig i harmonia), i el dirigí entre els anys 1919 i 1924; entre els seus alumnes tingué Francisco Cuesta Gómez (València, 1890 - 1921, pianista i compositor [2]), José María Parejas i Machí (Benimodo, 1907-1970, director d'orquestra i de banda [3]) i el mestre Izquierdo Romeu. En els anys 1893-1895 va ser president de la Secció de Música de Lo Rat Penat [4] (el va substituir Salvador Giner [5]). En l'any 1897 intervengué com a fundador i primer secretari de l'"Asociación de Profesores Músicos bajo la advocación de Santa Cecilia", i dotze anys més tard (1909) n'esdevingué president, substituint-hi precisament l'esmentat Giner. Va ser membre numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid.
En el vessant bibliogràfic publicà diverses obres d'introducció a l'estudi de la música, com Elementos de solfeo, Teoría general del solfeo en forma de diálogo i Curso elemental de piano, a banda de ser fundador i director de la breu revista Biblioteca Musical Valenciana (1894-1895, Coberta[6]). En la seva faceta de compositor va ser autor de sis misses, tres sarsueles, una simfonia de temes populars valencians, diverses peces didàctiques i força música sacra. El seu fons personal va ser dipositat al 1928 a la Biblioteca de Catalunya [7], on s'hi pot consultar. En l'actualitat, l'"Escola de Música Amancio Amorós Sirvent" de l'Agrupació Musical d'Agullent recorda el nom del músic.
El seu germà Eugeni [1] va ser també compositor i el seu fill Josep Vicenç [2] va ser músic i, especialment, numismàtic.
[modifica] Obres
- Andante marcial, per a quintet de corda i piano
- Anyoranza, Ob. 24, per a veu i piano
- [sense títol] Cançó per a cant i piano, obra 103, amb lletra de Marcos Antonio Verzenni
- Lo cant del mariner (1894), barcarola per a veu i piano
- Colecció de huit peses sobre motius populars valensians, Ob. 37 (1883), per a veu, piano i harmònium
- Corina, Ob. 35 (1883), simfonia per a orquestra
- Los dos esclavos, ob. 50 (1886), sarsuela en tres actes amb lletra d'Antoni Roig Civera
- Mazurka en Re bemol mayor (1890), per a piano
- Mazurka en Re menor, per a piano
- Mazurka en Sol mayor, per a piano
- Navegación submarina (1888), sarsuela en tres actes amb lletra d'Antoni Roig Civera
- Recuerdo de amor, cançó per a veu i piano
- Sinfonía para gran orquesta, compuesta sobre aires populares de Valencia y su reino, Ob. 69 (1890)
- El Tio Sappo, parodia de la ópera Saffo de Pacini, Ob. 54, sarsuela
- [sense títol] Tres danses valencianes, per a piano (conté Danza dels chagants, Danza dels nanos, Danza valenciana de la vall d'Albaida)
- Trio, Ob. 20 (1887), per a violí, harmònium i piano
- Trists recorts, nocturno (1882), per a piano i harmònium
- Violetas y mariposas, capricho Ob 1ª (1883), per a piano
[modifica] Música sacra
- Ave Maria, per a tenor, cor, violó i contrabaix
- Beatus vir, Ob. 111 (1897), a 3 i 7 veus, amb acompanyament de d'orgue, violó i contrabaix
- Cantemus dominum, Ob. 121, motet a sol i cor
- Credidi de 4º tono, per a cor i orgue
- Domine, dilexi decorem domus tua (1907), per a veu solista i orquestra
- Domine, exaudi orationem meam, per a cor popular i orquestra
- El drama del Calvario, Ob. 22, per a solista i cor d'homes i infants, amb acompanyament de d'orgue, harmònium i quintet de corda
- Final de "las Siete Palabras" (1897), per a tres veus, harmònium i piano
- Gloria a España, Marcha triunfal religiosa, Ob. 27, per a harmònium, piano i quintet de corda
- Gozos a San José de Calasanz (1904), per a tres veus d'home i orgue
- Himno a Santa Cecilia, per a cor, harmònium i piano
- Himno a Santa Cecilia, Ob. 68, per a cor, arpa i quartet de corda
- Himno popular religioso, per a banda i cor popular, amb lletra de Martínez de la Rosa
- Memoriam fecit, motete a solo de tenor, per veu solista i orquestra. Versió per a veu amb acompanyament de d'orgue, violó i contrabaix
- Misa a duo para voces de niños
- Misa ceciliana (1914), per a tres veus iguals i cor popular
- Misa en Re menor, per a tres veus, cor i orquestra
- Misa en Re menor, Ob. 28 (1882), per a orquestra i tres veus d'homa
- O Sacrum convivium, per a solista, cor i orquestra
- O Sacrum convivium, Ob. 43, per a solista i cor, amb acompanyament d'orgue
- O salutaris Hostia, per a cor i sol, amb acompanyament d'orgue
- O salutaris Hostia, per a tercet amb acompanyament d'orgue
- Pequeño himno popular religiosos de la peregrinación al Eremitorio de S. Vicente Ferrer en Agullent, Ob. 88 (1893), per a banda i cor, amb lletra de Josep Peris Pasenal
- Quam dilecta, Ob. 110 (1899), per a tres veus i solista, amb acompanyament de d'orgue, violó i contrabaix
- Romanza a la Santísima Virgen
- Salve a dos y coro, per a orquestra i cor
- Salve a 4 voces, tenor y barítono obligado, Ob. 60 (1897)
- Tota pulchra, per a orquestra i cor
- Trisagio a la Santísima Trinidad, per a cor, orgue, violó i contrabaix
[modifica] Enregistraments
- Disc compacte - Miquel Álvarez-Argudo interpreta El piano (fin de siècle) (València: Institut Valencià de la Música, ? Ref. PMV 007). Comprèn les obres d'Amorós Mazurka en Sol mayor, Mazurka en Re bemol mayor i Mazurka en Re menor.
[modifica] Bibliografia
- Curso elemental de piano
- Elementos de solfeo València: Amancio Amorós, 1891 (3a. ed., 1901; 4a. ed. 1920?; 10a. ed., s.a.)
- Método elemental de solfeo (1892)
- Nociones teóricas de solfeo. Primer curso València: Tip. Moderna, 1908 (2a. ed., 1911; 5a. ed., 1917; nova ed., Sevilla: Tip. Zarzuela, 1927)
- Nociones teóricas de solfeo. Segundo curso València: Tip. Moderna, 1908
- Nociones teóricas de solfeo. Tercer curso València: Tip. Moderna, 1924, nueva edición
- Segundo curso de solfeo, lecciones manuscritas graduadas València: Casa Dotesio, 1910
- Teoría general del solfeo València: Imp. de Manuel Alufre, 1896
- Tercer curso de solfeo, lecciones manuscritas graduadas València: Casa Dotesio, 1914 (Nova ed. Madrid: Unión Musical Española, s.a.)
- Tractat de composició, inèdit
[modifica] Estudis sobre Amanci Amorós
- Elena Micó Terol Amanci Amorós Sirvent i la seua producció musical profana, article a Almaig, estudis i documents 20 (2004), p 104-108. ISSN 1139-2487
- Elena Micó Terol Amancio Amorós Sirvent (1854-1925), compositor, pianista y pedagogo. Catálogo de su producción y aproximación a su estilo compositivo (2004). Treball per a la Universitat de Granada, 2004 (inèdit)
[modifica] Enllaços
- Inventari del fons Amanci Amorós a la Biblioteca de Catalunya
- Estudio de los métodos de solfeo españoles del siglo XIX y principios del XX, tesi doctoral que comenta obres d'Amorós (castellà)
[modifica] Notes
- ↑ Eugeni Amorós Sirvent. Al 1881 era vice-secretari de la Secció de Música de Lo Rat Penat. Obres: Escuela de perfección: Gozos al Sagrado Corazón de Jesús, a 3 veus i orgue, Gozos al glorioso S. Blas (1897?), Panis angelicus per a veu i orgue (1900?)
- ↑ Josep Vicenç Amorós i Barra (València, 29 de novembre del 1887 - Barcelona, 28 de gener del 1970) va ser músic i numismàtic. Estudià música amb son pare, i publicà estudis de musicologia. Exercí de Catedràtic de Numismàtica de la Universitat de Barcelona (1914) i organitzà el Gabinet Numismàtic de Catalunya (1932), que feia el paper de museu numismàtic català, i que era un dels millors de la seva època. Investigà sobre la numismàtica de la colònia grega d'Empúries i li dedicà diverses monografies.
- ↑ Aquesta relació d'obres es basa, entre altres fonts, en l'Inventari del fons Amanci Amorós citat en els Enllaços; aquest inventari no marca clarament quines peces estan repetides amb noms lleugerament diferents i, per això, en aquesta relació d'obres pot ser que es donin duplicitats involuntàries.
