Amploia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 09:52, 17 juny 2016 amb l'última edició de EVA2.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'ésser viuAmploia
Sprattus sprattus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198583 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreClupeiformes
FamíliaClupeidae
GènereSprattus
EspècieSprattus sprattus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758

L’amploia, la meleta o la patoia -la forma juvenil-[6] (Sprattus sprattus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids i semblant a la sardina[7] que habita des de la mar del Nord i la mar Bàltica[8] fins al Marroc, la Mediterrània,[9] la mar Adriàtica[10][11] i la mar Negra.[12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30] És objecte de pesca per tal com la seua carn és apreciada per la indústria conservera per a elaborar farina de peix i aliments per a visons. És menys emprada per al consum humà però, tot i així, és venuda fresca, fumada, en conserva i congelada per a ésser fregida i rostida a la graella.[31][32] Hi ha informes d'enverinament per ciguatera.[33]

Morfologia

Pot arribar a fer 16 cm de llargària màxima (normalment, en fa 12). Té el cos comprimit i recobert d'escates petites que es desprenen fàcilment. Té entre 13 i 21 radis tous a l'aleta dorsal i 12-23 a l'anal. El dors és de color blau-verdós fosc, els flancs grisencs i el ventre platejat. L'aleta dorsal és situada darrere el centre del cos.[13][34]

l'aparellament ocorre a l'estiu[31] i cada femella fa una posta de 6.000-14.000 ous pelàgics a 10-20 m de fondària.[35][36][37]

Ecologia

És un peix marí i d'aigua salabrosa, pelàgic-nerític, oceanòdrom[38] i de clima temperat (66°N-30°N, 11°W-42°E) que viu entre 10-150 m de fondària.[13][39] Mena una vida pelàgica i forma grans moles.[31] La seua esperança de vida és de 6 anys.[40] Menja crustacis planctònics.[41][42] És depredat per Clupea harengus, el bacallà (Gadus morhua),[43] Merlangius merlangus, el peix carboner (Pollachius virens) -a Escòcia-, el lluç (Merluccius merluccius),[44] el bonítol (Sarda sarda),[45] Chelidonichthys gurnardus, la mòllera fosca (Trisopterus luscus) -a Portugal-, Chelidonichthys lucernus -a Portugal-, Myxine glutinosa, la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) -a Escòcia-, la foca comuna (Phoca vitulina), la rajada vestida (Leucoraja naevus), la clavellada (Raja clavata), la rajada dolça (Raja montagui), Loligo forbesi -a Irlanda-[46] i el dofí mular (Tursiops truncatus) -a Escòcia-.[47][48][49]

Referències

  1. ↑ Girgensohn O. G. L., 1846. Anatomie und physiologie des Fisch-nervensystems. Mem. Acad. Imp. Sci. St. Petersb. v. 5. 275-589.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ «Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata». Holmiæ. (Salvius)., 1758.
  4. ↑ BioLib (anglès)
  5. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  6. ↑ TERMCAT (català)
  7. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  8. ↑ Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  9. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66
  10. ↑ Ticina, V., O. Vidjak i I. Kacic, 2000. Feeding adult sprat, Sprattus sprattus, during spawning season in the Adriatic Sea. Ital. J. Zool. 67:307-311
  11. ↑ Sinovcic, G., M. Franicevic, B. Zorica i V. Cikes-Kec, 2004. Length-weight and length-length relationships for 10 pelagic fish species from the Adriatic Sea (Croatia). J. Appl. Ichthyol. 20(2):156-158
  12. ↑ Aslanova, N.E., 1954. Black sea sprat. Tr. Vses. Nauch. Issled. Morsk. Rybn. Khoz. 28:75-101
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 FishBase (anglès)
  14. ↑ Berg, L.S., 1962. Freshwater fishes of the U.S.S.R. and adjacent countries. volum 1, quarta edició. Israel Program for Scientific Translations Ltd, Jerusalem, Israel.
  15. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194
  16. ↑ Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool
  17. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  18. ↑ Costa, M.J., 1988. Écologie alimentaire des poissons de l'estuarie du Tage. Cybium 12(4):301-320
  19. ↑ Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  20. ↑ Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  21. ↑ Furnestin, J., 1948. Observations sur le sprat (Clupea sprattus Linné) des côtes méridionales de France (Atlantique et Méditerranée). Rev. Trav. Inst. Pêches Marit. 1(1-4):39-69.
  22. ↑ Lindquist, A., 1978. A century of observations on sprat in the Skagerrak and the Kattegat. Rapp. P.-v. Réun. Cons. int. Explor. Mer. 172:187-796.
  23. ↑ Ojaveer, E. i E. Pihu, 2003. Estonian natural fish waters. P. 15-27. A: E. Ojaveer, E. Pihu i T. Saat (eds.). Fishes of Estonia. Estonian Academy Publishers, Tallinn
  24. ↑ Rechlin, O., 1974. Growth and age composition of sprat stock (Sprattus sprattus L.) in the waters around Gotland. ICES C.M. 1974/H:22. International Council for the Exploration of the Sea, Copenhagen. 3 p.
  25. ↑ Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9): 687-736.
  26. ↑ Robertson, J.A., 1938. The sprat and the sprat fishery of England. Fish. Invest. London Ser. 2, 16(2).
  27. ↑ Salekhova, L.P., N.S. Kostenko, T.A. Bogachick i O.N. Minibaeva, 1988. Composition of ichthyofauna in the region of the Karadag State Reserve (Black Sea). J. Ichthyol. 28(2):16-23.
  28. ↑ Svetovidov, A.N., 1979. Clupeidae. P. 99-109. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1
  29. ↑ Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  30. ↑ Whitehead, P.J.P., 1984. Clupeidae. P. 268-281. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1. 510 p.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 «Amploia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  32. ↑ Flintegård, H., 1987.
  33. ↑ Dammann, A.E., 1969. Study of the fisheries potential of the Virgin Islands. Special Report. Contribution Núm. 1. Virgin Islands Ecological Research Station
  34. ↑ Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303. ISBN 92-5-102340-9
  35. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  36. ↑ Arbault, S. i N. Boutin, 1968. Ichtyoplancton. Oeufs et larves de poissons téléostéens dans le golfe de Gascogne en 1964. Rev. Trav. Off. Scient. Tech. Pêches Maritim. 32(4):413-476
  37. ↑ Torstensen, E., 1985. Fecundity of sprat from the Norwegian coast. ICES C.M. 1985/H:56. 8 p.
  38. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  39. ↑ Muus, B.J. i P. Dahlstrøm, 1989. Havfisk og Fiskeri i Nordvesteuropa. GEC Gads Forlag, København, 244 p.
  40. ↑ Chugunova, N.I., 1959. Age and growth studies in fish. A systematic guide for ichthyologists. Israel Program for Scientific Translations. Izdatel'stvo Akademii Nauk SSSR, Moscou. 132 p.
  41. ↑ Flintegård, H., 1987. Fishes in the North Sea Museum's aquaria. North Sea Museum, North Sea Centre, DK-9850 Hirtshals. Hirtshals Bogtryk/Offset A/S
  42. ↑ Last, J.M., 1987. The food of immature sprat [Sprattus sprattus (L.)] and herring (Clupea harengus) in coastal waters of the North Sea. J. Cons. Int. Explor. Mer. 44(1):73-79
  43. ↑ Alshuth, S. i E. Ebeling, 1989. A survey of the diet and diseases of Gadus morhua L. around Helgoland in the German bight. ICES, C.M. 1989/G:49, Demersal Fish Committee, Ref. MEQC, 10 p.
  44. ↑ Guichet, R., 1995. The diet of European hake (Merluccius merluccius) in the northen part of the bay of Biscay. ICES J. Mar. Sci. 52:21-31
  45. ↑ Yoshida, H.O., 1980. Synopsis of biological data on bonitos of the genus Sarda. NOAA Tech. Rep. NMFS Circ. 432. FAO Fish. Synop. Núm. 118. 50 p.
  46. ↑ Collins, M.A., S. De Grave, C. Lordan, G.M. Burnell i P.G. Rodhouse, 1994. Diet of the squid Loligo forbesi Steenstrup (Cephalopoda: Loliginidae) in Irish waters. ICES J. Mar. Sci. 51:337-344
  47. ↑ Santos, M.B., G.J. Pierce, R.J.I.A.P. Patterson, H.M. Ross i E. Mente, 2001. Stomach contents of bottlenose dolphins (Tursiops truncatus) in Scottish waters. J. Mar. Ass. U.K. 81:873-878
  48. ↑ FishBase (anglès)
  49. ↑ Daan, N., B. Johnson, J.R. Larsen i H. Sparholt, 1993. Analysis of the ray (Raja spec.) samples collected during the 1991 International Stomach Sampling Project. ICES C.M. 1993/G:15. 17 p.

Bibliografia

  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Amploia&oldid=17097450»