Antoni Bori i Fontestà
Antoni Bori i Fontestà (Badalona, Barcelonès, 1862/1863-1912) va ser un mestre i escriptor català.
Col·laborà a la revista El Clamor del Magisterio i fundà la publicació El Magisterio Catalán. Dins del mateix camp i en el Congrés Pedagògic de Barcelona (1888) defensà l'ensenyament del català.
És autor d'obres de teatre, d'una Historia de Cataluña (Barcelona, 1898) i molts articles de temàtica heterogènia publicats en periòdics i revistes, com Lo Gay Saber, La Veu del Montserrat, La Renaixensa, El Eco de Badalona, L'Esparver, La Ilustració Catalana, etc. Però l'obra que li va donar una major popularitat va ser Lo trobador català (Barcelona, 1892), miscel·lània de proses i de poesies, que edità perquè fos emprada en l'ensenyament del català. D'aquesta obra, i fins al 1936, en foren publicades una vintena d'edicions i en els nostres dies continua essent reeditada.
També fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Terrassa (1901) i Barcelona (1904). En produir-se l'escissió, es va decantar al costat de les opcions oposades a la Lliga Regionalista.[1]
[modifica] Obres
Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona[2]
- Sinfonies poemátiques (1898), premi de la Flor Natural
- Petons (1900), segon accèssit de la Flor Natural
- Los rossinyols del Montserrat (1901), segon accèssit a la Flor Natural
- Las néus á montanya (1901), primer accèssit a la Flor Natural
- Les Fonts del Llobregat (1901), premi del Excm. Ajuntament de Reus.
- El Vectigal (1901), premi ofert per l'Agrupació protectora de la Ensenyança Catalana.
[modifica] Referències
- ↑ Ollé i Romeu, Josep. M.: Homes del catalanisme.Bases de Manresa. Diccionari biogràfic. Rafael Dalmau (editor), col·lecció Camí Ral, núm. 6. Barcelona, abril del 1995. ISBN 84-232-0484-7, planes 65-66.
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals
