Antoni Grabowski

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Antoni Grabowski (nascut el 15 de juny de 1857 a Nowe Dobre, Polònia; mort el 4 de juliol de 1921 en Varsòvia, Polònia) va ser un enginyer químic, i un activista dels primers moviments de l'idioma esperanto. Les seves traduccions van tenir un impacte influent al desenvolupament de l'esperanto com llenguatge literari.

Des de ben jove es va interessar per l'esperanto des de la publicació de l'Unua Libro i va ser el primer a parlar en esperanto amb Zamenhof. Va presidir molt de temps la Societat Polonesa d'Esperanto i va dirigir la secció Gramàtica de l'Acadèmia d'Esperanto a partir de 1908.

Educació i carrera professional[modifica | modifica el codi]

Poc després del seu naixement, la família Grabowski es va traslladar des de Nowe Dobre fins a Toruń. A causa de la pobresa dels seus pares, Grabowski va haver de començar a treballar poc després de deixar l'escola.

No obstant això, ell mateix es va preparar, portat pel seu gran desig d'aprendre, per a l'examen d'accès a l'institut d'ensenyament secundari, i ho va aconseguir amb distincions.

A l'Escola Nicolau Copèrnic de Toruń va demostrar que el seu coneixement era molt superior al dels altres de la seva edat i va ser traslladat dues vegades a un curs superior. El 1879, la situació financera de la família va millorar i, després del seu examen de batxillerat, Grabowski va estudiar filosofia i ciències naturals a la Universitat de (Wrocław).

Tot seguit va treballar com a enginyer químic a Zawiercie i unes quantes localitats que ara són part de la República Txeca, i finalment com a gerent en una factoria tèxtil a Ivanovo-Voznesensk, 250 km al nord-est de Moscou.

Mentrestant, va continuar els estudis de problemes químics en profunditat. Va ser conegut entre els experts en el tema per tot Europa a causa de nombrosos d'invents i innovacions tecnològiques. Va ser nominat per a la comissió encarregada de redactar la terminologia tècnica polonesa. Pocs anys després, el 1906, va publicar Słownik chemiczny, el primer diccionari de química polonès.

Esperanto i literatura[modifica | modifica el codi]

Durant la seva carrera universitària, Antoni Grabowski va desenvolupar un profund interès per la literatura. D'aquesta manera es va convertir en membre de la Societat Literària Eslava (Towarzystwo Literacko-Słowianskie). De manera gradual, va aprendre un nombre considerable d'idiomes i es va convertir en un autèntic poliglot. Més tard, a part de la seva llengua materna, va ser capaç de parlar nou idiomes i usar-ne passivament uns quinze. No sorprèn, doncs, que Grabowski estigués interessat en la idea d'una llengua internacional.

En aquell moment, aquest paper el pretenia el volapük, de manera que Grabowski el va aprendre. Però quan visita Johann Martin Schleyer, l'autor del projecte, comprova que ni tan sols aquest el sabia parlar de manera fluïda. Era evident que la llengua no servia per a un ús quotidià, i Grabowski deixa d'ocupar-se del volapük, però no renuncia a la idea d'una llengua internacional.

L'any 1887 compra i estudia amb detall el Lingvo Internacia, on el Dr. L. L. Zamenhof presenta el seu projecte de llengua internacional. Impressionat per la senzilla estructural i la capacitat expressiva de l'idioma, Grabowski viatja a Varsòvia i visita Zamenhof. Tradicionalment es considera que llavors va tenir lloc la primera conversa en esperanto fora de l'àmbit familiar del mateix iniciador de l'idioma.

Igual com Zamenhof, Antoni Grabowski s'adona de la importància de la literatura en el desenvolupament de les llengües, i més encara en el cas de l'esperanto, que comença a transformar-se en una llengua que opera en tots els aspectes de la vida social. Grabowski comença la seva activitat i ja el 1888 apareix la seva traducció de La tempesta de neu d'Aleksandr Puixkin. L'any 1889 continua amb Els germans, de Johann Wolfgang von Goethe.

Quan el 1904 es funda la Societat Esperantista de Varsòvia, Grabowski es converteix en el seu president. El 1908 és nomenat director de la secció de Gramàtica de l'Acadèmia d'Esperanto. Al mateix temps, redacta articles, dóna conferències i desenvolupa tasques organitzatives.

Entre els anys 1908-1914 fa classes en diverses escoles de Varsòvia. És un dels primers a adonar-se dels valors propedèutics de l'esperanto, com reflecteix en un article del 1908, on posa en relleu la capacitat de l'esperanto per facilitar l'aprenentatge del francès i el llatí.

L'antologia Del Parnaso de l' popoloj, que va aparèixer el 1913, és una col·lecció de 116 poemes, amb representació de 30 llengües i cultures; 6 estaven escrits originalment en esperanto i la resta traduïts.

Durant la Primera Guerra Mundial Grabowski, ja malalt, es queda sol a Varsòvia, ja que la resta de la seva família fuig a Rússia. En aquesta situació tradueix l'epopeia polonesa Pan Tadeusz d'Adam Mickiewicz. La traducció és superba, fidel al contingut i la forma, i està considerada com un model de la millor literatura en esperanto.

Després de la mort de Zamenhof el 1917, viu de manera molt solitària i el seu estat de salut s'empitjora. Continua treballant per a l'esperanto, però mor l'any 1921.

Obres[modifica | modifica el codi]

Poesia original[modifica | modifica el codi]

  • La tagiĝo
  • La reveno de l' filo
  • Sur unu kordo
  • La pluva tago
  • Al la semanto
  • Jubilea kantato
  • Saluto el Varsovio

Antologies[modifica | modifica el codi]

  • La liro de la esperantistoj - 1893
  • El Parnaso de Popoloj

Traduccions[modifica | modifica el codi]

Articles[modifica | modifica el codi]

  • Esperanto kiel propedeŭtiko de lingvoj, Pola Esperantisto - 1908

Altres[modifica | modifica el codi]

  • Kondukanto internacia de l' interparolado
  • Granda Vortaro Pola-Esperanto kaj Esperanto-Pola

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Grabowski