Arbre del cotó
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Bombax ceiba  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 61781914 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malvales |
| Família | Malvaceae |
| Gènere | Bombax |
| Espècie | Bombax ceiba L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
L'arbre del cotó (Bombax ceiba) és una espècie de planta com altres arbres del gènere Bombax. Estan inclosos dintre de la família de Malvaceae.
Localització[modifica]
Aquest arbre pogués tenir el seu origen en l'Índia, però es troba plantat àmpliament per Malàisia, Indonèsia, sud de la Xina, Hong Kong i Taiwan. Segons els escrits xinesos, el rei de Nam Yuet, Chiu To, li va regalar un arbre a l'Emperador de la dinastia Han en el segle II aC.
Descripció[modifica]
El Bombax ceiba és un arbre de clima tropical, que posseeix un tronc recte i esvelt. Posseeixen fulles caduques que les perden en hivern. Flors vermelles amb 5 pètals, que apareixen en la primavera, abans que surtin les fulles. Quan s'obren les peles dels fruits posseeixen fibres semblants al cotó. El seu tronc té espines amb la finalitat de defensa davant els atacs dels animals. Encara que el seu tronc a primera vista sembla bé com font de fusta, no obstant això la seva fusta és massa tova per a aquesta finalitat.
El cotó en les peles s'usava com un substitut del veritable cotó. Les seves flors són un dels ingredients que s'inclouen en el te xinès d'herbes.
En Guangdong es coneix aquest arbre com: muk min (木綿, lit. fusta de cotó) o hung min (紅綿, lit. cotó vermell). També se'l coneix com a: Ying Hung Shue (英雄樹, lit. arbre heroi), pel seu tronc recte i esvelt.
La flor d'aquest arbre és la flor emblema de Guangzhou i de Kaohsiung.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arbre del cotó |