Art visigòtic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Conjunt d'esglésies: Sant Miquel, Sant Pere i Santa Maria de Terrassa
Església de Sant Miquel de Terrassa
Església de Sant Pere de Terrassa
Església de Santa Maria de Terrassa

L'Art visigòtic és un estil artístic enquadrat dins de l'art preromànic. Es va desenvolupar sota domini polític dels visigots, particularment durant el Regne de Toledo, principalment entre els segles V i VII.

Context històric[modifica | modifica el codi]

L'Imperi Romà havia anat creixent i s'havia anat expandint cap als pobles Bàrbars. Com que la seva gent estava tant satisfeta de l'imperi i la seva estructura política estava tant estable semblava que tot l'univers fos seu. En aquest sentiment de pertinença de l'univers el cristianisme i té molt a veure, fins i tot, quan l'Imperi Romà es va acabar, el cristianisme va ser l'única estructura on agafar-se en un moment de desordre. Els pobles bàrbars van assimilar la cultura romana i el cristianisme i la van barrejar amb la seva pròpia cultura.

Per la seva banda, els visigots van estar durant molts anys a la frontera de l'Imperi Romà abans d'establir la seva capital a Tolosa. Els visigots van ser el poble germànic més romanitzat a causa de la seva col·laboració amb els romans.

Com que els visigots eren més dèbils militarment en relació amb els Francs, es van veure obligats a expandir-se cap al sud, més avall dels Pirineus. I al segle VI, el regne visigòtic va nomenar Toledo la seva capital. Aquest regne va tenir la seva major expansió amb el regnat de Leovigildo (573-586). Van tenir tota la Península Iberica sota el seu domini, tot i que només ocupaven la Meseta.

Tot i que els visigots van estr en contacte amb els romans, no els van influir gaire en la construcció d'esglésies. L'arquitectura presentava formes hispanoromanes a causa del contacte dels visigots amb els bizantins.

Característiques generals[modifica | modifica el codi]

L'art visigòtic el podem trobar en forma d'arquitectura, escultura i orfebreria, però no en forma de pintura. La religió juga un paper fonamental, pel fet de l'art i els espais amb finalitat política o privada poden ser reutilitzats de l'època hispanoromana, però en l'aspecte religiós hi ha una ruptura total. Les seves influències són variades, amb aspectes de l'art preromà, grec, romà, nord-africà, paleocristià i bizantí.

Etapes[modifica | modifica el codi]

La importància de l'aspecte religiós en l'art visigòtic fa aquest factor fonamental a l'hora de dividir la seva cronòlogia. Habitualment es fa en dues etapes: una primera on l'arrianisme és la religió ofcial de l'estat i una segona després de la conversió al catolicisme de Recared l'any 587.

A la primera etapa no hi ha un estil gaire definit degut a la poca unitat política i religiosa. És més aviat una transició de l'art hispanoromà. Tot i així, hi van haver un seguit de troballes de les grans necròpolis de Castella i Lleó, des de la d'Herrera de Pisuerga (Palència) fins a la de Carpio de Tajo (Toledo), amb grans fíbules d'arc que primer eren d'argent i sense ornamentació, i posteriorment estaven foses amb un cisellat al damunt i un conjunt de sivelles de cinyell de gran placa decorades amb almandina d'imitació de pedreria. Aquestes peces són típicament visigòtiques i van coexistir durant el s. VI amb les arquitectures paleocristianes de tradició mediterrània.

La segona etapa representa quedà formada principalment pel segle VII. És en aquesta fase on es troben la major part dels monuments i també els més esplendorosos.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Exemple de planta basilical a l'església de San Juan Bautista de Baños.

L'arquitectura visigòtica es caracteritza per la preeminència de l'arquitectura, més aviat d'unes dimensions modestes. Una de les poques excepcions de l'aspecte és la ciutat de Recàpolis.

Les esglésies tenen planta d'aspecte basilical en tres naus paleocristià com modificacions de la creu grega bizantina. L'absis pot presentar forma de ferradura, però és quadrat a partir de l'etapa cristiana. Els interiors són poc il·luminats degut a l'escassetat de ventalls en els murs de grans blocs de pedra en carreu, tot i que els sostres solen estar fets de fusta. Altre element caracterísitc és l'arc de ferradura juntament amb la volta de canó. Pel que fa a les columnes, els capitells tenen influències tant de l'estil corinti com del bizantí amb l'iconòstasi, una mampara petita situada al presbiteri que aïlla el sacerdot durant la conagració.

Algunes de les esglésies que pertanyen a aquest art són les següents:

Escultura[modifica | modifica el codi]

L'escultura visigoda la podem trobar en l'ornamentació dels capitells, en els sarcòfags i en la decoració arquitectònica com els relleus. En els capitells, els relleus estan decorats amb formes florals, animals i geomètriques. La tècnica que utilitzaven en la taula llaurada dels capitells és la bisell i la cubeta o reserva pel fons, que són les típiques de l'art visigòtic.

Pel que fa a l'escultura visigoda no troben cap peça exempta. Totes les obres que troben estan a les esglésies que formen part d'aquest art.

Orfebreria[modifica | modifica el codi]

L'orfebreria és un capítol destacat de l'art visigòtic. Es pot dividir en dues categories: les obres de tipus religiós i real, i les peces d'ús personal.

Les joies i les peces d'orfebreria religiosa normalment estaven fetes d'or o de bronze recobert d'or. Feien servir diverses tècniques; fosa retocada i gravada, soldadures i incrustacions. Eren coneguts per l'ús de l'estil cloisonée, que és la divisió d'una superfície en petites seccions per incrustar vidre o pedres, emmarcades en or per fer augmentar la seva lluminositat.

Dins l'orfebreria visigoda són molt importants les corones votives que es pengen sobre els altars, per sivelles o fíbules i les tanques de cinturons circulars, rectangulars o en forma d'àguila amb vidres encastats de diversos colors.

Un exemple d'orfebreria visigoda és la Corona de Recesvint, rei visigot del segle VII, que forma part del Tresor de Guarrazar. La corona és un cos cilíndric doble d'or i pedres precioses (granades, safirs i perles). A la part superior es troben quatre cadenes, de les quals hi ha penjades la corona i una creu.

Art visigòtic a Catalunya[modifica | modifica el codi]

A Catalunya no hi ha gaire art visigòtic perquè mai no hi va haver nuclis visigòtics a causa del fet que hi havia molta densitat de població hispanoromà cristià. Tot i així, hi ha alguna cosa d'aquest art, per exemple, una fortificació del puig Rom (Alt Empordà) o el temple amb absis d'arc de ferradura de l'amfiteatre de Tarragona.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • J. R. Triadó Tur; M. Pendás Garia; X. Triadó Subirana, “Història de l'Art”, Ed. Vicens Vives, 2009, Barcelona.
  • A. Fernández; E. Barnechea; J. R. Haro; A. González, “ARS, Història de l'Art”, Ed. Vicens Vives, 1998-1999, Barcelona.
  • E. Valdearcos, “El Arte Romano”, Clio 34, 2008.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art visigòtic Modifica l'enllaç a Wikidata