Bahram VI

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Bahram VI o Varanes VI, conegut com a Bahram Txobin pel seu aspecte (també se l'anomena Bahram l'Usurpador, ja que no era de la casa sassànida) fou rei de Pèrsia del 590 al 591. Era comandant militar del rei Ormazd IV fill de Bahramgoshnap, de la família de Mihran, una de les set principals famílies nobles de l'Imperi, i marcgravis hereditaris de Rayy.

Era marcgravi de Ray i dirigia la cavalleria reial que va capturar Dara el 572; fou nomenat sipahbad del nord (equivalent a sàtrapa de Mèdia i Azerbaidjan) per Ormazd IV i va lluitar contra els bizantins en una campanya de resultats incerts.

El 588 una horda d'heftalites dependent dels Turcs Occidentals des de feia 30 anys, va envair l'orient de l'Imperi i va arribar fins a Badgis i Herat. En un consell de guerra Bahram fou escollit comandant en cap i sàtrapa del Gran Khorasan i amb dotze mil cavallers va rebutjar als invasors. Va avançar amb rapidesa i va derrotar els Turcs occidentals ocupant la ciutat de Balkh entrant en els dominis heftalites i creuant l'Oxus obtenint allí una altra victòria sobre els turcs i matant personalment al gran Kakhan (anomenat Chu Lo Hou a les fonts xineses). Va arribar fins a Baykan prop de Bukharà.

Mentre Ormazd havia perdut el suport dels magnats en empresonar i executar alguns d'aquests; també va reduir la mesura de la cavalleria i va reduir la paga de l'exèrcit en un 10%. La popularitat del general Bahram li feia ombra i el va acusar de conservar el botí per ell mateix i el va declarar esclau inferior. Bahram sembla que no es va revoltar immediatament; va nomenar un sàtrapa per Khurasan i va avançar cap a Ctesifont via Rayy (també Ray o Rai), on se li van unir molts veterans de l'exèrcit occidental; els nobles de la capital van agafar el poder dirigits per Bendoy i Bistam i amb el suport del príncep Khusraw (Cosroes II) van matar a Ormazd IV i van posar al seu fill al tron (490).

Quan Bahram es va acostar a la capital, Cosroes va fugir a l'Azerbaidjan però fou interceptat i derrotat a la batalla de Blarathon el 591[1] i moltes de les seves tropes van desertar cap al general; Cosroes va poder escapar a territori bizantí mercès al sacrifici de Bendoy.

Bahram va entrar a Ctesifont i es va proclamar rei, i va al·legar que el primer rei sassànida Ardashir I fill de Sassan el pastor, havia usurpat el dret dels arsàcides i que ara ell, com a descendent d'una família arsàcida, recuperava el dret legítim i començava un mil·lenni de nou govern. Però la majoria dels nobles, d'origen persa, preferia com a rei a Khusraw.

Aquest va obtenir dels bizantins un exèrcit de 40.000 homes i avançava cap a Azerbaijan; a Armènia un exèrcit de 12000 armenis dirigits per Mushel i 8000 iranians dirigits per Bendoy i Bistam l'esperaven. Per evitar la unió dels dos contingents, Bahram va sortir de Ctesifont amb un petit exèrcit, però va arribar massa tard; els dos bàndols es van enfrontar prop del llac Urmia i després de tres dies de lluita al quart di, Bendoy, cap de l'exèrcit de Khusraw, va obtenir la victòria. Bahram es va retirar amb 4000 homes cap a Nishapur mentre els partidaris de Khusraw entraven a Ctesifont.

En el seu camí Bahram va derrotar a un exèrcit que el perseguia i a un exèrcit de la família dels Karen (en una batalla a Qumes); finalment va creuar l'Oxus i fou acollit pel kakhan dels Turcs Occidentals, al servei del qual es va posar; finalment després de diversos fets victoriosos pels turcs, va ser assassinat (potser enverinat) per un emissari de Khusraw; les seves tropes va tornar a Iran on es van unir al rebel Bistam (592).

Va deixar tres fills: Shapur (que es va unir a Bistam i fou executat), Mihran, marcgravi de Ray (el fill del qual Siavosh, rei de Ray, va morir en lluita contra els àrabs el 643) i Nosrad, origen dels samànides.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Martindale, J. R.. The Prosopography of the Later Roman Empire 2 Part Set: Volume 3, AD 527-641 (en anglès). Cambridge University Press, 1992, p.232. ISBN 0521201608.