Cosroes II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cosroes II

Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, "el victoriós"; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590) i nét de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.

Fou portat al tron pels magnats que s'havien revoltat contra el seu pare. Després de ser coronat el seu pare fou cegat i executat però mentre el general Bahram Txobin es va revoltar i es va proclamar rei com a Bahram VI i va dominar el regne. Mentre la guerra contra els bizantins iniciada el 571 encara seguia i Cosroes II va fugir a l'imperi, primer a Síria i després a Constantinoble, on l'emperador Maurici (582–602) li va donar suport per recuperar el tron a canvi de la devolució d'Amida, Carrhae, Dara i Mayyafarikin i deixar d'intervenir als afers del regne d'Ibèria i a Armènia, cedint Lazistan als grecs.

Amb el suport de part de l'exèrcit i de la noblesa i de forces bizantines, Cosroes II va retornar a Ctesifont i va derrotar a Bahram VI a la batalla de Blarathon.[1] Bahram va fugir al khanat dels Turcs i es va establir a Fergana on uns anys després fou assassinat per un sicari enviat per Cosroes II. Després de recuperar el poder es va signar la pau amb Bizanci al que foren cedides Armènia, Ibèria, Lazistan i altres territoris i va quedar abolit el tribut que es pagava a l'estat sassànida. Cosroes II va afavorir als cristians.

La guerra amb Bizanci[modifica | modifica el codi]

El 602 Maurici va ser assassinat pel general Flavi Focas (602-610) que va usurpar el tron. Això va portar a una nova guerra entre Bizanci i Pèrsia (602-628) aparentment com a revenja per la mort de Maurici, l'aliat i amic de Cosroes II, si bé a la pràctica intentant recuperar tot el territori bizantí perdut i qualsevol altre que fos possible. Un dels suposats errors de Cosroes II fou la captura, empresonament i execució vers 602 del rei An-Numan III ibn al-Múndhir dels làkhmides d'al-Hira que va deixar obert el flanc sud-occidental de l'imperi persa. La causa seria la manca de suport d'aquest rei àrab en la guerra contra els grecs; una generació després els àrabs musulmans van poder atacar per aquest costat amb poca oposició. Els sassànides van envair Síria i Àsia Menor i el 608 van arribar fins a Calcedònia. El 610 Heracli va succeir a Focas.

El 611 fou presa antioquia i la majoria de les fortaleses de Síria, Mesopotàmia i Armènia, i el 613 fou assetjada i presa Damasc[2] i el 614 Jerusalem, foren que conquerides pel general Shahrbaraz[3] i la Veracreu fou capturada i portada en triomf a Pèrsia.[4] Poc després el general Shahin va avançar per Àsia Menor derrotant repetidament als bizantins i el 618 va conquerir Egipte. Els grecs van oferir poca resistència, ja que també tenien conflictes interns i estaven sent atacats per àvars i eslaus per la zona del Danubi i els Balcans.

El 622 Heracli va passar a l'ofensiva i el 624 va avançar pel nord de Mèdia on va destruir el gran temple de foc de Ganzhak (Gazaca); el 626 va conquerir Lazika o Lazistan; aquest mateix any el general Shahrbaraz va avançar cap a Calcedònia i va intentar conquerir Constantinoble aliat als àvars (que van atacar per l'altre costat) però no ho va aconseguir i les seves forces foren derrotades havent de retirar-se d'Àsia Menor el 628. Mentre el 627 els khàzars van envair el Caucas i això fou aprofitat per Heracli per derrotar als sassànides a la batalla de Nínive,[5] avançant cap a Ctesifont. Cosroes II va fugir a la reva residència de Dastgerd (prop de la moderna Bagdad). Magnats destacats van alliberar al seu fill gran Kobad II (empresonat pel seu pare) i el van proclamar rei la nit del 23 a 24 de febrer del 628. Quatre dies després Cosroes II era assassinat al seu palau. Heracli va retornar en triomf a Constantinoble i el 629 la "Verdadera Creu" li fou retornada[6] i Egipte evacuat.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cosroes II
  1. Martindale, J. R.. The Prosopography of the Later Roman Empire 2 Part Set: Volume 3, AD 527-641 (en anglès). Cambridge University Press, 1992, p.232. ISBN 0521201608. 
  2. Tucker, Spencer C. A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East (en anglès). Spencer C. Tucker, 2009, p.196. ISBN 1851096728. 
  3. Farrokh, Kaveh. Shadows in the Desert: Ancient Persia at War (en anglès). Osprey Publishing, 2007, p.253. ISBN 1846031087. 
  4. Herren, Michael W.; Brown, Shirley Ann. Christ in Celtic Christianity: Britain and Ireland from the Fifth to the Tenth Century (en anglès). Boydell Press, 2002, p.197. ISBN 0851158897. 
  5. Kaegi, Walter E. Heraclius, Emperor of Byzantium (en anglès). Cambridge University Press, 2003, p.160. ISBN 0521814596. 
  6. Parker, Elizabeth C.; Little, Charles T. The Cloisters Cross: Its Art and Meaning (en anglès). Metropolitan Museum of Art, 1994, p.122. ISBN 0810964341. 


Precedit per:
Ormazd IV
xahanxa (rei de reis) de l'Imperi Sassànida
590
Succeït per:
Bahram VI
Precedit per:
Bahram VI
xahanxa (rei de reis) de l'Imperi Sassànida
591628
Succeït per:
Kobad II