Batalla de Lafelt
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
La batalla de Lafelt va lliurar-se al 2 de juliol de 1747 a Lafelt al principat de Lieja (actualment a Bèlgica) al mig del camp d'Haspengouw. La batalla formà part de la Guerra de Successió Austríaca, en la que van lluitar d'un costat el Regne de França amb el support del Regne d'Espanya, Prússia i Bavaria i d'altre costat la coalició de l'Arxiducat d'Àustria amb la república dels Províncies Unides, Rússia i el Regne de la Gran Bretanya. Ambdós camps es disputaven la dominació dels Països Baixos austríacs. El principat de Lieja, on es troba el camp de batalla, va assajar de mantenir la seva neutralitat però els francesos cobejaven la ciutat de Maastricht, poc avall de Lafelt, considerada com la porta d'entrada a la república neerlandesa. De vegades es parla doncs també de la batalla de Maastricht.
El 1746 l'exèrcit francès inicià la invasió dels Països Baixos austríacs, prengué successivament Brussel·les, Anvers, Mons, Charleroi i Namur, i derrotà els aliats a la batalla de Rocourt.[4] Amb l'inici de la invasió del sud de les Províncies Unides, el càrrec de Stadhouder es convertí en hereditari, en mans de Guillem IV d'Orange-Nassau, transformant la república en monarquia.[5]
Desenvolupament tàctic
L'exèrcit francès, uns 60.000 tropes, dirigit per Maurici de Saxònia va ocupar les altures d'Herderen, un lloc estratègic per a crear un front de Vroenhoven cap a Genoelselderen. La coalició austríaca, 80.000 tropes, conduïda per Guillem August de Cumberland va ocupar un front de Rijkhoven, Rosmeer, Hees i Kesselt, situant als holandesos en el centre, els austríacs a la dreta i als anglesos a l'esquerra.[1]
Cumberland s'enfrontava a tot l'exèrcit francès, però encara posava més en perill les seves possibilitats d'èxit en fer cas omís del general John Ligonier,[6] qui va aconsellar ocupar i fortificar una línia de llogarets en tota la part davantera de l'exèrcit aliat. Igual que en la batalla de Rocoux els austríacs de la dreta, comandats per Karl Josef Batthyány es va negar a moure a camp obert contra el flanc esquerre francès, mentre els holandesos fugien, deixant el pes de la batalla als britànics. Els pobles van canviar de mans diverses vegades fins que els francesos van dominar el camp. Una gran columna francesa va obligar als 10.000 soldats britànics i de Hessen a retirar-se del poble de Lauffeld per darrera vegada.
Cumberland va reorganitzar els holandesos i britànics per un contraatac, però la cavalleria holandesa va ser trencada per una càrrega dels carrabiners francesos i va fugir de la cavalleria francesa desorganitzant a la infanteria que hi havia en el seu darrere. La cavalleria francesa va travessar el centre aliat. Els francesos van començar a avançar al seu torn sobre el flanc esquerre aliat amenaçant amb l'aniquilació de la infanteria britànica. El general Ligonier en iniciativa pròpia iniciativa va dirigir la cavalleria en unes càrregues que van salvar l'exèrcit. Ligonier va ser capturat juntament amb quatre estendards mentre que cobreix la retirada dels aliats amb una càrrega. Per a no deixar res a l'enemic, els aliats van incendiar Vlijtingen i Lafelt de manera preventiva.
La batalla de Lafelt fou la batalla amb major compromís de cavalleria de la Guerra de Successió Austríaca amb més de 15.000 genets, carregant i contracarregant. Després de la batalla, la coalició austríaca va de retreure's. Van morir uns 17.000 soldats i 3.100 cavalls.
Conseqüències
L'exèrcit francès va poder reorganitzar-se i conquerir el mateix any la ciutat de Bergen op Zoom i finalment, al 7 de maig de 1748 la ciutat de Maastricht. Nogensmenys, després del Tractat d'Aquisgrà (1748), França va haver d'evacuar els territoris ocupats. Una brigada irlandesa va lluitar a costat dels francesos en esperar el suport de França en la lluita contra l'ocupació d'Anglaterra. Al 1964, la Cork City Choral Society va donar una creu irlandesa per a recordar aquest esdeveniment.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Philip Henry Stanhope, History of England from the Peace of Utrecht to the Peace of Aix-la-Chaoelle, p.527-529
- ↑ Francis Henry Skrine, Fontenoy and Great Britain's Share in the War of the Austrian Succession 1741-48. London, Edinburgh, 1906, p.331.
- ↑ Francis Henry Skrine, Fontenoy and Great Britain's Share in the War of the Austrian Succession 1741-48. London, Edinburgh, 1906, p.332.
- ↑ (anglès) Archibald Rosebery. Chatham, His Early Life and Connections
- ↑ (anglès) J. C. H. Blom i Emiel Lamberts. History of the Low Countries
- ↑ John Ligonier era un militar professional francès que comandava la cavalleria en els exèrcits de Guillem August de Cumberland
Enllaços externs
- Recursos sobre la batalla (francès)
- Recursos sobre la Guerra de Successió Austríaca (francès)