Bilibinskita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralBilibinskita
Fórmula químicaPbCu₂Au₃Te₂
EpònimYuri Bilibin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusdipòsit d'or d'Aginskoe, óblast de Kamtxatka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.BA.80
Nickel-Strunz 9a ed.2.BA.55 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/A.03 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.1.6.1
Heys3.3.12
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 4,095Å;
Colormarró clar, marró rosat
Duresa4,5
Lluïssorsubmetàl·lica
Color de la ratllamarró daurat a marró
Diafanitatopaca
Densitat12,7 g/cm³ (mesurada); 14,44 g/cm³ (calculada)
Impureses comunesAg, Fe, Se
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1977-024
Any d'aprovació1978
SímbolBb Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La bilibinskita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del geòleg rus Yurii Aleksandrovich Bilibin (1901-1952).

Característiques[modifica]

La bilibinskita és un sulfur de fórmula química PbCu₂Au₃Te₂. Cristal·litza en el sistema isomètric i sol trobar-se de manera massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bilibinskita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or», juntament amb els minerals següents: calcocita, djurleïta, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoïta, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaïta, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita i bogdanovita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta l'any 1978 al dipòsit d'or d'Aginskoe, a l'óblast de Kamtxatka (Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia), en una zona d'erosió dels dipòsits de tel·luri. També se n'ha trobat a la mina Duolanasayi (Xinjiang, República Popular de la Xina) i als dipòsits d'or de Manka (Kazakhstan) i de Pionerskoye (Tuvà, Rússia). Sol trobar-se associada a altres minerals com: silvanita, krennerita, or natiu i bezsmertnovita.

Referències[modifica]

  1. «Bilibinskite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 febrer 2016].
  2. «Bilibinskite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 10 febrer 2016].