Digenita
 Digenita | |
|---|---|
 Cristall de digenita de Butte (Montana, Estats Units) | |
| Fórmula química | Cu9S₅ |
| Epònim | díada i source of material (en)   |
| Localitat tipus | dipòsits de coure-pissarra, Sangerhausen, Saxònia-Anhalt, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.05e |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.01 |
| Dana | 2.4.7.3 |
| Heys | 3.1.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 3,92Å; c = 48Å; |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Color | gris a negre grisenc, tornant-se blavós en l'exposició a l'aire |
| Exfoliació | bona en {111} |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre grisenc |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,546 g/cm³ (mesurada); 5,706 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Impureses comunes | Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Any d'aprovació | 1844 |
| Símbol | Dg |
| Referències | [1] |
La digenita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany i dona nom al grup calcocita-digenita.[2] Va rebre el seu nom l'any 1844 per August Breithaupt del grec διγενηζ, digenus, de dos orígens, perquè està relacionada amb la calcocita i la covel·lita.
Característiques[modifica]
La digenita és un sulfur de fórmula química Cu9S₅, que es fa servir com a mena de coure. Cristal·litza en el sistema trigonal. Acostuma a trobar-se formant intercreixements amb altres sulfurs de coure. Rarament es troba formant cristalls pseudocúbics.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3. Moltes de les associacions reportades de digenita i djurleïta, identificades per difracció de pols, podrien ser en realitat anilita i djurleïta, perquè l'anilita es transforma en digenita en ser molta. Un estudi recent ha demostrat l'existència d'una sèrie completa solució sòlida entre l'alta digenita (cúbica, digenita d'alta temperatura] i la brasilianita.[4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la digenita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or», juntament amb els minerals següents: calcocita, djurleïta, geerita, roxbyita, anilita, bornita, bellidoïta, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaïta, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en dipòsits hidrotermals de coure d'origen orimari i secundari. Es forma sota una àmplia gamma de condicions. Ha estat reportada en intrusions màfiques, com un producte d'exhalació volcànica, i en pegmatites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcocita, djurleïta, bornita, calcopirita, pirita i altres minerals de coure.[3] Va ser descoberta l'any 1844 als dipòsits de coure-pissarra de Sangerhausen (Saxònia-Anhalt, Alemanya).
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a unes mines de plom anomenades Linda Mariquita (El Molar, Priorat),[5] a la mina Gerona de Ribes de Freser,[6] a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà),[7] a Xella (Canal de Navarrés),[8] al Correc d'en Llinassos (Oms, Rosselló)[9] i al Mas Vicenç (Queixàs, Rossellló).[10]
Grup calcocita-digenita[modifica]
El grup calcocita-digenita està format per quatre espècies minerals:[2]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Calcocita | Cu₂S |
| Digenita | Cu9S₅ |
| Djurleïta | Cu31S16 |
| Roxbyita | Cu9S₅ |
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Digenita |
- ↑ «Digenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Chalcocite-Digenite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2016].
- ↑ 3,0 3,1 «[httphttp://www.handbookofmineralogy.org/pdfs/digenite.pdf Digenite]» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 7 febrer 2016].
- ↑ Pirard, C. & Hatert, F. «The sulfides and selenides of the Musonoi Mine, Kolwezi, Katanga, Democratic Republic of Congo». Canadian Mineralogist, 46, 2008, pàg. 219-231.
- ↑ «Mineral Location Search». [Consulta: 21 juny 2017].
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 12 desembre 2023].
- ↑ Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, gener 2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ Casanova Honrubia, Juan Miguel; Canseco Caballé, Manuel. Minerales de la Comunidad Valenciana. Alacant: Caja de Ahorros del Mediterráneo, 2002, p. 237 [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ Berbain, Christian; Georges Favreau «Le Correc d’en Llinassos à Oms — Un exemple peu courant de minéralisation nickélifère». Le Cahier des micromonteurs, 1, 95, febrer 2007 [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ BERBAIN, C; FAVREAU, G. & MORENO, C. «Mas Vicenç, Fontcouverte, Caixas (Pyrénées-Orientales)». Le Cahier des Micromonteurs, 107, 2010, pàg. 20-25 [Consulta: 14 gener 2024].