Boixerola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Boixerola
Illustration Arctostaphylos uva-ursi0.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Ericales
Família: Ericaceae
Gènere: Arctostaphylos
Espècie: A. uva-ursi
Nom binomial
Arctostaphylos uva-ursi
(L.) Spreng., 1825.[1]
Sinònims

Arbutus uva-ursi L. (basiònim)[1]

La boixerola, raïm d'óssa, farinell, muixes, barruixes o gallufa (Arctostaphylos uva-ursi del grec arktos, ós i staphyle, raïm; i el llatí uva, raïm, i ursi, ós) és un arbust de la família de les ericàcies present a bona part d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord sobretot en zones muntanyoses. A Catalunya és freqüent a tota la serralada pirinenca català i també es troba a les muntanyes del Sistema Mediterrani i a les muntanyes del País Valencià.[2]

Descripció morfològica[modifica | modifica el codi]

És un petit arbust amb les tiges ajagudes de fins a 2 m, tot i que en ser ajagudes la planta no sol passar dels 30 cm d'altura.[2] Rel axonomorfa amb tiges que presenten unes branques elàstiques d'un color bru vermellós. Les fulles fan de 12-30 mm de llarg, són oposades i coriàcies, de forma ovalada o espatulada, però s'estrenyen cap a la base fins a acabar en un pecíol curt, amb el marge sencer o lleugerament ondulat, de color verd fosc i brillant i són glabres, a excepció de les fulles joves. Les inflorescències són cimes terminals de 3-12 flors, protegides per dues bractèoles ovalades en la base del pedicel. Les flors són hermafrodites i pentàmeres. El calze és molt petit, prop de 2 mm, amb els sèpals soldats i 5 dentetes apicals. La corol·la fa 5-6 mm de llarg, té també els 5 pètals soldats, amb una forma característica de cascavell en el qual les puntes corresponents als pètals es corben cap a fora, és de color blanc-rosat amb les vores dels pètals vermellosos. L'androceu està constituït per 10 estams, amb els filaments pilosos i molt engruixits en la base; les anteres són vermelloses, amb dos apèndix filamentosos i són dehiscents per unes obertures apicals. El gineceu és pentacarpel·lar, amb un estil més llarg que els estams. Els fruits són unes drupes globulars de la mida d'un pèsol, amb un color vermell intens; generalment tenen 5 llavors plano-convexes d'uns 4 mm de longitud.

Les fulles d'aquesta planta s'utilitzen per les seves virtuts medicinals.

Amb l'única altra espècie del mateix gènere, l'Arctostaphylos alpinum, no es pot confondre, perquè aquesta és una planta més petita, de fulles blanes i caduques de vora dentada i amb la drupa de color blau negrós.[2]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Prefereix els terrenys secs, ombrívols i pobres de tipus rocós en matollars i boscos poc densos, entre els 600 i els 2500 m d'altitud.[2] Floreix des d'abril fins ben entrat juliol en funció de l'altitud on creixi. Els fruits maduren a finals d'estiu o a la tardor.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Composició química[modifica | modifica el codi]

  • Fenols senzills. Heteròsids hidroquinònics com l'arbutòsid (5-16%-16),
  • Àcids fenòlics derivats de l'àcid cinàmic (traces).
  • Tanins (15-20%-20). Presenta importants quantitats de tanins gàl·lics, el·làgics, catèquics i proantocianidines oligomèriques.
  • Iridoides (traces).
  • Flavonoides. Hiperòsid (0.8-1.5%), quercitrina, isoquercitrina, miricitrina.
  • Triterpens (0.4-0.8%). Àcid ursòlic.
Fruits

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany:

  • Infeccions genitourinàries: en afavorir el drenatge d'orina, pot ajudar en l'eliminació de microorganismes patògens.

En usos tradicionals:

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

  • Antibacterià d'ús urològic. La boixerola exerceix un efecte antisèptic urinari a causa de la presència d'hidroquinones i de tanins. Els arbutòsids s'hidrolitzen per la flora intestinal, alliberant hidroquinona amb propietats antisèptiques. Aquest efecte antisèptic es pot veure afavorit per l'augment a la producció d'orina, que arrossega els microorganismes.
  • Antilític renal amb una millora en els símptomes de la urolitiasi, degut fonamentalment a l'efecte antisèptic urinari i a l'efecte alcalinitzant que ajuda a dissoldre els càlculs d'àcid úric.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

A causa de la presència d'importants quantitats de tanins, la boixerola no hauria de ser consumida durant un llarg període (més de 2 o 3 setmanes) ja que pot produir reaccions adverses com restrenyiment, nàusees, vòmits, hiperacidesa gàstrica, gastritis i úlcera pèptica. En ocasions molt rares pot produir hipernatrèmia. Les dones embarassades s'han d'abstenir de prendre boixerola[3] atès que la seva acció hormonal (ocitoxica)[4] pot provocar l'avortament del fetus. És contraindicat barrejar amb el suc de pruna seca, de gerd i la vitamina C (més de 500 mg per dia).[5] La boixerola pot esdevenir hepatotòxica a altes dosis.[6]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «GRIN, Taxonomy for Plants» (en anglès). Estats Units: Agricultural Research Service, Department of Agriculture..
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  3. IDBEBE - Grossesse et Accouchement
  4. Complete Uva Ursi information from Drugs.com
  5. Uva Ursi (Arctostaphylos uva-ursi), arbutin
  6. Raisin d'ours, Busserole, tisane de raisin d'ours, capsules de raisin d'ours

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X. 
  • Blumenthal M, Goldberg A, Brinckmann J. Herbal Medicine, Expanded Commission E Monographs. Integrative Medicine Communications, Newton. First Edition, 2000.
  • Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974. 
  • Bruneton, J. Plantas tóxicas: vegetales peligrosos para el hombre y los animales. Editorial Acribia. Zaragoza., 2000. ISBN 9788420009353. 
  • Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Catálogo de plantas medicinales. Colección Consejo Plus 2009. CGCOF. Madrid, 2009. ISBN 2910010541388. 
  • Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X.  * Grases F, Melero G, Costa-Bauza A et al.. Urolithiasis and phytotherapy. Int Urol Nephrol 1994; 26(5): 507-11. PMID 7860196 (anglès)
  • Paris RR, Moyse H. Matière Médicale. Masson & Cia., Paris; 1971. Tome.
  • PDR for Herbal Medicines. Medical Economics Company, Montvale. Second Edition, 2000. ISBN 978-1-56363-678-3
  • Vanaclocha, Bernat; Cañigueral, Salvador. Fitoterapia: vademecum de prescripción. 4a Eed. Editorial Masson, Barcelona, 2003. ISBN 9788445812204.