Buenaventura Abarzuza Ferrer

Buenaventura Abarzuza Ferrer

Retrat de Buenaventura Abarzuza vers 1902, en la revista Por esos Mundos, de Christian Franzen
Nom original	(es) Buenaventura de Abarzuza y Ferrer
Biografia
Naixement	1841 l'Havana
Mort	13 d'abril de 1910(1910-04-13) (als 69 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Isidro
Ministre d'Estat
6 de desembre de 1902 – 20 de juliol de 1903
← Juan Manuel Sánchez y Gutiérrez de Castro Manuel Mariátegui y Vinyals →
President	Francisco Silvela y de Le Villeuze
Diputat Congrés dels Diputats
5 de maig de 1869 – 2 de gener de 1871
← Nicolás María Rivero Roque Barcia Martí →
Circumscripció	Alcoi
Diputat Congrés dels Diputats
13 d'abril de 1871 – 22 de març de 1873
← - Josep Güell i Mercader →
Circumscripció	Reus
5 de juny de 1873 – 8 de gener de 1874
← Alejandro García Pujol
Circumscripció	la Vila Joiosa
Ministre d'Ultramar
4 de novembre de 1894 – 23 de març de 1895
← Manuel Becerra Bermúdez Tomás Castellano y Villarroya →
President	Práxedes Mateo Sagasta
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, polític, escriptor
Partit	Partit Liberal Conservador
Gènere	Teatre
Ministre d'Estat 6 desembre 1902 – 20 juliol 1903 ← Juan Manuel Sánchez y Gutiérrez de Castro – Manuel Mariátegui y Vinyals → Ministre d'Ultramar 4 novembre 1894 – 23 març 1895 ← Manuel Becerra Bermúdez – Tomás Castellano y Villarroya → Diputat al Congrés dels Diputats 5 juny 1873 – 8 gener 1874 ← Alejandro García Pujol Circumscripció electoral: la Vila Joiosa Diputat al Congrés dels Diputats 13 abril 1871 – 22 març 1873 – Josep Güell i Mercader → Circumscripció electoral: Reus Diputat al Congrés dels Diputats 5 maig 1869 – 2 gener 1871 ← Nicolás María Rivero – Roque Barcia Martí → Circumscripció electoral: Alcoi Ambaixador d'Espanya al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda

Buenaventura de Abarzuza y Ferrer (l'Havana, 1841 - Madrid, 13 d'abril de 1910) fou un polític espanyol, diputat durant el sexenni democràtic i ministre durant la restauració borbònica.

Biografia

De jove fou amic d'Emilio Castelar i professà el republicanisme. Va donar suport la revolució de 1868 i fou escollit diputat del Partit Democràtic pel districte d'Alcoi a les eleccions generals espanyoles de 1869. Posteriorment fou escollit diputat del Partit Republicà Democràtic Federal pel districte de Reus a les eleccions generals espanyoles de 1871, abril de 1872 i agost de 1872, i pel de la Vila Joiosa a les 1873. El 1873 fou nomenat ambaixador de la Primera República Espanyola a Londres. Va col·laborar amb el diari La Democracia.

Després de la restauració borbònica va formar part del directori del Partit Republicà Possibilista, amb el que fou escollit senador per la província d'Osca el 1882-1883, el 1886, el 1893-1894, de 1896 a 1902 i senador vitalici des de 1903. Va ser ministre d'Ultramar del 4 de novembre de 1894 a 23 de març de 1895, sota el govern de Práxedes Mateo Sagasta, i va promoure una sèrie de reformes administratives per tal d'atreure's als autonomistes cubans moderats.

El 1898 va formar part d'una delegació enviada per a negociar el tractat de París, després de la guerra hispano-estatunidenca. També va ser ministre d'estat de 6 de desembre de 1902 a 20 de juliol de 1903, sota el govern de Francisco Silvela. També va estrenar una peça de teatre en vers, Una historia de amor, que no va tenir èxit.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buenaventura Abarzuza Ferrer

• Biografies de polítics valencians
• Fitxa del Senat
• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)

Càrrecs públics
Precedit per: Manuel Becerra Bermúdez	Ministre d'Ultramar 1894 - 1895	Succeït per: Tomás Castellano y Villarroya
Precedit per: Juan Manuel Sánchez y Gutiérrez de Castro	Ministre d'Estat 1902 - 1903	Succeït per: Manuel Mariátegui y Vinyals