Canó

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Canons)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Canó (desambiguació)».
No s'ha de confondre amb canyó.

Un canó és una arma d'artilleria, en general gran i en forma tubular, que usa pólvora per a impulsar un projectil a una distància. Els canons varien en calibre, munició usada, mobilitat, taxa de foc, i poder de foc.

Petit canó en el Monument als artillers de Bucarest

Taula de continguts

Etimologia [modifica]

El terme "canó" es deriva de l'italià cannone, que significa "gran tub" que deriva del llatí canna, que a la seva vegada procedeix del grec kanna i, en definitiva, l'acadi qanu que significa canya. La paraula s'usa per les armes de foc a Itàlia des del 1326, i des del 1418 a Anglaterra. Bombarda era la paraula que s'usava anteriorment però després del 1430 va designar únicament les de mida més gran.

Història [modifica]

Usats per primer cop a a la Xina durant el regnat de la dinastia Song a la Xina (960 - 1279 i a Europa apareixen en el segle XII quan els andalusins els van usar contra els cristians. El final de l'edat mitjana va veure la introducció més uniforme i eficaç del canó.

Alguns dels canons més gran construïts han estat asiàtics, com el canó Jaivana indi. A Europa també se n'han fet grans, però van ser abandonats en favor d'un major nombre dels més lleugers, més maniobrables, que conduiria a la utilització de la moderna artilleria de camp. Si la gran bombarda turca medieval necessitava dos-cents homes, al segle XVIII els canons anglesos en requerien només una dotzena, entre ells dos artillers, i durant les Guerres Napoleòniques, ja només es necessitaven cinc homes per usar un canó britànic.

Història primerenca [modifica]

Els canons inventats per Ctesibi al segle III aC abans del 200 aC usaven aire comprimit per comptes de pólvora.

Alguns tipus de canons [modifica]

  • Bombarda
  • Colobrina
  • Falconet
  • Morter
  • Pedrer
  • Obús

Tractats d'artilleria [modifica]

Els canons són armes molt poderoses i destructives que necessiten de personal especialitzat per al que el seu maneig sigui segur i efectiu. Per aquest motiu no poden dissociar-se dels tractats teòrics que expliquen el seu funcionament. Sembla que el primer tractat d'artilleria fou publicat a Itàlia. Tartaglia.

A Catalunya hi ha un tractat molt antic, de l'any 1642: "Breu tractat d'artilleria" escrit per Francesc Barra. [1]

Vegeu també [modifica]

Referències [modifica]

  1. Barra, Francesc; Tractat d'artilleria; Barcelona, 1642(català)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canó