Carles III de Navarra
Carles III de Navarra, dit el Noble (Mantes-la-Jolie, Regne de França 1361 - Olite, Regne de Navarra 1425), fou rei de Navarra i comte d'Evreux (1387-1425).
Família
Nascut prop de París el 1361, fou fill del rei Carles II de Navarra i Joana de França. Es casà el 27 de maig de 1375 amb Elionor de Castella, filla d'Enric II de Castella i Joana Manuel. D'aquest matrimoni nasqueren:
- la infanta Joana de Navarra (1386-1413), casada el 1402 amb Joan I de Foix
- la infanta Maria de Navarra (1388-1425)
- la infanta Margarida de Navarra (1390- ~1420)
- la infanta Blanca I de Navarra (1391-1441), reina de Navarra i casada el 1401 amb Martí II de Sicília i el 1419 amb Joan II d'Aragó
- la infanta Beatriu de Navarra (1392-1415), casada el 1406 amb Jaume II de Borbó
- la infanta Isabel de Navarra (1395-1435), casada el 1419 amb Joan IV d'Armanyac
- l'infant Carles de Navarra (1397-1402), príncep de Viana
- l'infant Lluís de Navarra (1402), príncep de Viana
Carles III tingué diversos fills il·legítims, fruit de la seva relació amb Maria Miguel de Esparza.
Vida política
El seu casament, ajustat el 1373 per mediació de Guiu de Boulogne, cardenal i legat apostòlic del papa entre els regnes espanyols, amb Elionor de Castella el 1375,[1] va posar fi als conflictes entre el Regne de Navarra i el Regne de Castella, creant una relació d'amistat que va perdurar en el temps.
En un context de crisi econòmica i creixent aristocratització de la societat, Carles III va abordar una política en relació amb les possibilitats i recursos del seu regne. Així va intentar la distensió de relacions amb Castella, Aragó, França i Anglaterra, així com va donar suport al papat.
Va col·laborar amb Castella en les guerres contra el Regne de Granada i va propiciar el matrimoni de la seva filla Blanca amb Martí el Jove primer, i posteriorment amb l'infant Joan d'Aragó, fill de Ferran d'Antequera.
Va crear el 1413 la Cort o tribunal suprem del regne.
L'abandó de l'expansionisme per part del seu pare va permetre personalitzar un procés d'allunyament de França i va navarritzar la dinastia Evreux. Pel tractat de París (1404) es van solucionar les diferències amb Carles VI de França, renunciant als seus feus a Xampanya i Brie. Així mateix, va nomenar navarresos per als principals llocs del govern.
El 1423 instituí el títol de príncep de Viana als hereus del tron navarrès, i en fou el primer el seu nét Carles de Viana.
Va destacar com un ferm impulsor de les arts, acabà la construcció de la catedral gòtica de Pamplona i els palaus reials de Tafalla i Olite, on va morir el 8 de setembre de 1425.
Fou enterrat a la catedral de Pamplona i, de les seves dues úniques filles supervivents, el succeí la seva filla gran Blanca, que regnà amb el nom de Blanca I de Navarra.
| Precedit per: Carles II |
Rei de Navarra 1387–1425 |
Succeït per: Blanca I |
| Comte d'Evreux 1387–1425 |
Succeït per: incorporació a la Corona francesa |
Referències
- ↑ Revistaiberica.com Fitero, cuna de la orden de Calatrava (castellà)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles III de Navarra |