Christine de Pisan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Christine de Pisan

Christine de Pisan ensenyant el seu llibre a la reina Elisabet de Baviera.
Naixement 1364
Itàlia Itàlia, Venècia
Mort 1430
França França, Poissy
Nacionalitat francesa
Ocupació poeta, feminista, filòsofa

Christine de Pisan o Cristina di Tomasso da Pizzano (Venècia, República de Venècia, 1364- Monestir de Poissy, França 1430) fou una poeta, feminista i filòsofa francesa, d'ascendència italiana.

De molt petita, els seus pares es traslladaren a viure a la cort del rei Carles V de França a París. Deu anys després d'arribar-hi, es casà amb el secretari de la cort, Esteve du Castel, el qual morí quan Cristina tenia vint-i-cinc anys i era mare de tres fills. A causa de recursos econòmics, començà a escriure i gràcies a aquesta activitat va poder treure la seva família endavant, ja que l'herència del seu espòs li va ser negada i va lluitar durament i durant un llarg període d'anys fins que la va aconseguir. De la seva obra poètica destaca Les Balades de divers propos, un cant a l'amor apassionat i perdut que es viu en soletat i fidelitat.

Passà a la història gràcies al seu coratge defensor de la dona en una època en què la dona era considerada inferior a l'home i molts homes escrivien barbaritats sobre elles. Una feminista de principis del s. XV que criticava la postura de Jean de Meung, provocant la discussió entorn de Roman de la Rose. Podem destacar les obres com Le Trésor de la cité des Dames ou Le livre des trois vertus a on la dona és representada com una persona valenta i es podria considerar un tractat de feminisme. Aquesta obra sembla una traducció de Les dones Il·lustres de Boccaccio a on segons el consell de les tres virtuts (raó, rectitud i justícia) alliçona a les dones en la moral a seguir per obtenir el Tresor que obre totes les portes de la Ciutat sigui de la classe social més elevada o d'una dona de vida rural. És un document valuós per detallar totes les comunitats socials que viuen a la França del s. XIV. D'aquesta manera Christine defensa a les dones d'una forma intel·ligent i cultivada oposada a la filosofia materialista i realista de Jean Clopinel de Meung-sur-Loire, més proper a la societat burgesa i industrial a l'alça que segueix la força de la naturalesa, a on la dona surt mal parada, per sobre d'una manera de fer de l'amor cortès propi de l'aristocràcia. Del Tresór de Christine queden pocs exemplars editats del s. XV i XVI. Però les seves poesies més sensible són els que representant el dolor d'un França víctima de la guerra civil a on cal destacar la poesia dedicada a Joana d'Arc. El 1418 va fugir de París i s'amaga en el Monestir de Poissy a on encara escriuria el 13 de juliol de 1429 un manifest de la seva esperança en la figura de Dauphin que va alliberar Orléans.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Poemes, versos sobre amors perduts, i d'altres es feien populars gràcies al fet que transmetien la seva tristesa de vídua.
  • "Epístola al Déu de l'amor" (1399) escrita per contrarestar les calúmnies que feia Jean de Meung en la seva obra "Roman de la Rose" en contra de les dones. Pisan va escriure aquesta obra en prosa per defendre a les dones.
  • "Cent Balades" (1399)
  • "Le Debat Deux Amants" (1400) (El Debat de dos amants)
  • "Le livre du Dit de Poissy" (1400) (El llibre del Dit de Poissy)
  • "Enseignemens Moraux" (1400) (Ensenyaments morals)
  • "Proverbes Moraux" (1400) (Proverbis morals)
  • "Epitre d'Othea (1400) (Epístola d'Othea)
  • "Epistres du Debat su le Roman de la Rose" (1401-03) (Epístoles del Debat sobre Le Roman de la Rose de Jean de Meung)
  • "Cent Ballades d'amant et de Dame" (1402) (Cent Balades d'amant i de la Dama).
  • "Le Dit de la Rose" (1402) (El Dit de la Rosa)
  • "Oraison Nostre Dame" (1402) (Oració a la Nostra Senyora)
  • "Livre du Chemin de Long Etude" (1403) (Llibre del camí del llarg estudi)
  • "Le libre de la Mutation de Fortune" (1403) (Llibre de la Mutació de la Fortuna)
  • "Dit de la Pastoure" (1403) (Dit de la Pastura)
  • "Le Livre du Duc de Vrais Amants" (1404) (El Llibre del duc de Vrais Amants o vertaders amants)
  • "Llibre de la Ciutat de les Dames" (1405) que dóna un clar exemple de les vides de dones valentes.
  • "La visió de Christine" (1405) era la seva autobiografia i la va escriure com a contestació als seus enemics.
  • "Livre de Trois Vertus or Le Tresor de la Cite des Dames" (1405) (Llibre de les Tres Virtuts o el Tresor de la Ciutat de les Dames)
  • "L'Avision Christine" (1405) (La visió de Christine) (autobiografia)
  • "Epistre à la reine Isabeau" (1405) (Cartes a la reina Isabel de Baviera, reina de França)
  • "Le Livre de la Prod'hommie" (1405-1406) (El libre de la Prod hommie)
  • "Livre du Corps de Policie" (1407) (Llibre dels cosos de la policia)
  • "Sept Psaumes Allegorises" (1410) (Set salms alegorics)
  • "Le Livre des Fais d'Armes et de Chevalerie" (1410) (Llibre de los Tractats d'armes i de Cavalleria)
  • "La Lamentation sur les Maux de la France" (1411-1412) (La lamentació sor les Maux de França)
  • "Livre de la Paix" (1413) (Llibre de la Pau)
  • "L'Epitre de la Prison de Vie Humaine" (1418) (Carta de la prisió de la vida humana)
  • "Heures de Contemplation sur la Passion de Nostre Seigneur" (1420) (Hores de contemplació segons la Passió del Nostre Senyor)
  • "Canció en honor a Joana d'Arc" (1429) - una de les seves darreres obres.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Régine Pernoud (2000). Cristina de Pizán. José J. de Olañeta, Editor. ISBN 978-84-7651-857-1.
  • Mathilde Laigle, Le livre des trois vertus de Christine de Pisan et son milieu historique et littéraire, París, Honoré Champion, 1912, 375 pages, collection : Bibliothèque du XV siècle
  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón,S.A. 1963. Nº Registre:M 3843-63. Dipòsit Legal:B 20872-63(I)
  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario literario, vol IX,X. Montaner y Simón,S.A. 1959. Dipòsit Legal:B 1.352-1959.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christine de Pisan