Clormayenita
 Clormayenita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₁₂Al14O32[☐₄Cl₂] |
| Epònim | Mayen i clor |
| Localitat tipus | prop de Mayen, Eifel, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CC.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CC.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/A.07 |
| Dana | 7.11.3.1 |
| Heys | 7.4.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 11,98Å; |
| Grup puntual | 4 3m - hextetrahedral |
| Grup espacial | grup espacial 220 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n = 1,600 |
| Birefringència | δ = 0,000 (isotròpic) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1963-016 |
| Any d'aprovació | 1964 |
| Símbol | Cmy |
| Referències | [1] |
La clormayenita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la mayenita. Rep el seu nom en honor del seu contingut en clor i de la seva localitat tipus, un indret situat a prop de Mayen (Eifel, Alemanya). L'any 2013 l'Associació Mineralògica Internacional va reanomenar el mineral mayenita com a clormayenita i va desacreditar el mineral brearleyita perquè és en realitat clormayenita .[1]
Característiques[modifica]
La clormayenita és un òxid de fórmula química Ca₁₂Al14O32[☐₄Cl₂]. Cristal·litza en el sistema isomètric en forma de grans anèdrics arrodonits, de fins a 60 μm. S'altera immediatament a aluminats de calci hidratats quan entra en contacte amb l'aigua.[2]
El Ca₁₂Al14O32 pur sintètic existeix, però és estabilitzat per la humitat enlloc del clor; el contingut de l'aigua arriba a un màxim de 1,3% a ~950 °C i hi és present en forma de grups OH. La composició d'aquesta fase es descriu millor com a Ca₁₂Al14O32(OH)₂.[3][4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clormayenita pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, yafsoanita, latrappita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauïta, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaïta, dessauïta-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoïta, hawthorneïta, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeïta, zenzenita i mengxianminita.
Formació i jaciments[modifica]
La clormayenita s'ha trobat en blocs de pedra calcària metamorfosats tèrmicament inclosos en roques volcàniques (prop de Mayen, Alemanya); també és comuna en pedres calcàries impuresm metamorfosades tèrmicament a alta temperatura (Formació Hatrurim, Israel). Va ser descoberta prop de Mayen (Alemanya); també ha estat descrita a altres indrets d'Alemanya, Àustria, Israel, Jordània, meteorits del nord-oest d'Àfrica, Palestina, Polònia, la República Txeca, Rússia i Ucraïna.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clormayenita |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Chlormayenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Mayenite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 gener 2018].
- ↑ Nurse, R.W; Welch, J.H.; Majumdar, A. J. «The 12CaO.7Al2O3 phase in the CaO-Al2O3 system». Trans. Brit. Ceram. Soc., 64, 1965, pàg. 323-332.
- ↑ Nurse, R.W; Welch, J.H.; Majumdar, A. J. «The CaO-Al2O3 system in a moisture-free atmosphere». Trans. Brit. Ceram. Soc., 64, 1965, pàg. 409-418.