Clorur de liti
De Viquipèdia
| Clorur de liti | |||
|---|---|---|---|
|
|
||
| General | |||
| Altres noms | |||
| Fórmula molecular | LiCl | ||
| Massa molar | 42,394 g/mol | ||
| Aspecte | Cristalls blancs o pols | ||
| Nombre CAS | [7447-41-8] | ||
| Propietats | |||
| Densitat i fase | 2,07 g/cm³, Sòlid | ||
| Solubilitat en aigua a 20 °C | 820 g/l) | ||
| Punt de fusió | 610 °C | ||
| Punt d'ebullició | 1 383 °C | ||
| Estructura | |||
| Geometria de coordinació |
IC(Li+): 6 IC(Cl–): 6 |
||
| Estructura cristal·lina | Cúbica | ||
| Perills | |||
| Perills |  Nociu (Xn) |
||
| NFPA 704 |
 0
2
0
|
||
| Frases R | 22-36/38 | ||
| Frases S | 24 | ||
| RTECS | OJ5950000 | ||
| Punt d'inflamabilitat | No inflamable | ||
| Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa) Avís d'exempció de responsabilitat |
|||
El clorur de liti, LiCl, és una sal formada per cations liti, Li+ i per anions clorur, Cl–. És un compost inorgànic iónic típic. La seva estructura cristal·lina és cúbica com la del clorur de sodi. És un compost molt higroscòpic. És molt soluble en aigua i soluble en etanol i acetona, molt més que el clorur de sodi o el clorur de potassi. La seva toxicitat en rates via oral és DL50 526 mg/Kg.
Taula de continguts |
Preparació [modifica]
- El LiCl pot preparar-se fent reaccionar l'hidròxid de liti o el carbonat de liti amb àcid clorhídric:
- LiOH + HCl → LiCl + H2O
- També pot obtenir-se mitjançant la reacció, altament exotèrmica, del liti metall amb clor o clorur d'hidrogen anhidre:
- 2 Li + Cl2 → 2 LiCl
Reaccions químiques [modifica]
El clorur de liti s'empra com a font d'anions clorur. Com la resta de clorurs solubles precipita clorurs de sals insolubles, com per exemple el clorur de plom (II):
- 2 LiCl(aq) + Pb(NO3)2(aq) → PbCl2(s) + 2 LiNO3(aq)
Aplicacions [modifica]
- El clorur de liti s'empra en la producció de liti mitjançant l'electròlisi de LiCl/KCl fus a 450 °C. LiCl s'empra també en les soldadures d'alumini realitzades en els automòbils.
- En medicina el clorur de liti, presentat com una dissolució injectable de 0,15 mmol/ml, és un agent de diagnòstic que s'empra amb el Sistema LiDCO per a la mesura in vivo del cabal cardíac (la quantitat de sang que el cor bomba cada minut).
- També el LiCl s'empra en el marcatge de vins destinats a la destil·lació.[1]
- En química orgànica s'empra com a reactiu de síntesi.[2]
- Per generar aversió de les ovelles i cabres a les fulles i branques d'oliveres i vinyes i així poder utilitzar aquests ramats per a eliminar les males herbes dels camps cultivats. Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona ho han fet amb èxit en animals joves als quals després d'alimentar-los amb brots d'oliveres i vinyes, se'ls dóna clorur de liti la qual cosa els genera una aversió permanent per aquestes plantes cultivades i només es mengen les males herbes. S'evita així haver de tractar amb herbicides.[3]
Referències [modifica]
- ↑ CENTRICH, F. i DELGADO, P. (AESA) Dictamen del Comité Científico de la AESA sobre una cuestión presentada por la Comunidad Autónoma de Castilla-La Mancha relativa a la evaluación del riesgo en relación con el empleo del cloruro de litio como marcador en vinos con destino a la destilación (2006) http://www.aesa.msc.es/aesa/web/FileServer?file=C.C%20Castilla-laMancha.pdf&language=es_ES&download=yes
- ↑ CAHIEZ, G. i LABONE, B. Acilación de compuestos de Grignard con cloruros de ácidos carboxílicos, catalizada con manganeso, Tetrahedron Lett., 4439 (1992)
- ↑ Público.es Ciencia
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clorur de liti  |
- LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York
- PANREAC http://www.panreac.com/new/esp/catalogo/fichastec/141392ES.HTM
- SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Lithium_chloride-9927210
`
