Clorur de liti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Clorur de liti
Clorur de liti
Estructura del clorur de liti
General
Altres noms
Fórmula molecular LiCl
Massa molar 42,394 g/mol
Aspecte Cristalls blancs o pols
Nombre CAS [7447-41-8]
Propietats
Densitat i fase 2,07 g/cm³, Sòlid 
Solubilitat en aigua a 20 °C 820 g/l)
Punt de fusió 610 °C
Punt d'ebullició 1 383 °C
Estructura
Geometria
de coordinació
IC(Li+): 6
IC(Cl): 6
Estructura cristal·lina Cúbica
Perills
Perills Nociu Nociu (Xn)
NFPA 704
NFPA 704.svg
0
2
0
 
Frases R 22-36/38
Frases S 24
RTECS OJ5950000
Punt d'inflamabilitat No inflamable
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials
en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat

El clorur de liti, LiCl, és una sal formada per cations liti, Li+ i per anions clorur, Cl. És un compost inorgànic iónic típic. La seva estructura cristal·lina és cúbica com la del clorur de sodi. És un compost molt higroscòpic. És molt soluble en aigua i soluble en etanol i acetona, molt més que el clorur de sodi o el clorur de potassi. La seva toxicitat en rates via oral és DL50 526 mg/Kg.

Preparació[modifica | modifica el codi]

LiOH + HCl → LiCl + H2O
2 Li + Cl2 → 2 LiCl

Reaccions químiques[modifica | modifica el codi]

El clorur de liti s'empra com a font d'anions clorur. Com la resta de clorurs solubles precipita clorurs de sals insolubles, com per exemple el clorur de plom (II):

2 LiCl(aq) + Pb(NO3)2(aq) → PbCl2(s) + 2 LiNO3(aq)

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

  • El clorur de liti s'empra en la producció de liti mitjançant l'electròlisi de LiCl/KCl fus a 450 °C. LiCl s'empra també en les soldadures d'alumini realitzades en els automòbils.
  • En medicina el clorur de liti, presentat com una dissolució injectable de 0,15 mmol/ml, és un agent de diagnòstic que s'empra amb el Sistema LiDCO per a la mesura in vivo del cabal cardíac (la quantitat de sang que el cor bomba cada minut).
  • També el LiCl s'empra en el marcatge de vins destinats a la destil·lació.[1]
  • En química orgànica s'empra com a reactiu de síntesi.[2]
  • Per generar aversió de les ovelles i cabres a les fulles i branques d'oliveres i vinyes i així poder utilitzar aquests ramats per a eliminar les males herbes dels camps cultivats. Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona ho han fet amb èxit en animals joves als quals després d'alimentar-los amb brots d'oliveres i vinyes, se'ls dóna clorur de liti la qual cosa els genera una aversió permanent per aquestes plantes cultivades i només es mengen les males herbes. S'evita així haver de tractar amb herbicides.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. CENTRICH, F. i DELGADO, P. (AESA) Dictamen del Comité Científico de la AESA sobre una cuestión presentada por la Comunidad Autónoma de Castilla-La Mancha relativa a la evaluación del riesgo en relación con el empleo del cloruro de litio como marcador en vinos con destino a la destilación (2006) http://www.aesa.msc.es/aesa/web/FileServer?file=C.C%20Castilla-laMancha.pdf&language=es_ES&download=yes
  2. CAHIEZ, G. i LABONE, B. Acilación de compuestos de Grignard con cloruros de ácidos carboxílicos, catalizada con manganeso, Tetrahedron Lett., 4439 (1992)
  3. Público.es Ciencia

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clorur de liti Modifica l'enllaç a Wikidata


`