Cuc del cotó
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Helicoverpa armigera (Hübner, 1805) |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
El cuc del cotó (en anglès:cotton bollworm o corn earworm) Helicoverpa armigera és un lepidòpter del tipus arna, les larves del qual s'alimenten d'una gran varietat de plantes incloent moltes de cultivades on és una plaga important. La seva distribució és cosmopolita essent present a l'Europa central i del sud, Àsia temperada, Àfrica, Austràlia i Oceania. És una espècie migradora que pot arribar tan al nord com Escandinàvia i altres llocs del nord.[2] No s'ha de confondre amb l'altra espècie emparentada Helicoverpa zea.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
És una espècie molt variable en la forma i el color. El cos fade 12 a 20 mm de llarg.[3] Les ales posteriors són groc pàl·lid amb una estreta franja marró a la punta externa i una taca fosca rodona al mig.[2]
-
Vista lateral
-
Vista dorsal
-
Vista ventral
-
Ous
-
Eruga
Cicle vital [modifica]
En condicions favorables tot el cicle vital es completa en només un mes, la femella pon centenars d'ous.[3] Les larves es desenvolupen dins un capoll de seda ja sigui sota terra o en les plantes com el cotó (càpsules) o blat de moro. És una espècie molt polífaga: tomaquera, cotoner, alfals, Cajanus cajan (pigeon pea), cigró, sorgo, Vigna unguiculata i altres agrícoles. Entre les ornamentals Dianthus (lavells), Rosa, Pelargonium (geranis), Chrysanthemum i altres.
Importància econòmica [modifica]
Els danys més importants els fa en cotó, tomàquets, blat de moro, cigrons, alfals i tabac. El llindar de danys econòmics a Àsia central és de tres a cinc larves per cent plantes de cotó de fibra llarga. Hi pot haver infeccions secundàries de fongs i bacteris després de l'atac de l'insecte. Les mesures de control inclouen cultivar plantes resistents, treure les males herbes, cultivar dins les fileres, treure els residus de les collites, llaurades fondes a la tardor, regs d'hivern per destruir les pupes, ús d'insecticides o control biològic alliberant insectes entomòfags com els del gènere Trichogramma i l'espècie Habrobracon hebetor. La monotorització és possible usant trampes de feromones sexuals.[2]
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cuc del cotó |
