Dima Khatib

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDima Khatib

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) ديمة الخطيب Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 juliol 1971 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Damasc (Síria) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Ginebra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptora, poetessa, traductora Modifica el valor a Wikidata

Twitter (X): Dima_Khatib Modifica el valor a Wikidata

Dima Khatib (àrab: ديمة الخطيب, Dīma al-Ḫaṭīb) (Damasc, 14 de juliol de 1971) és una periodista, poeta i traductora siriana. És directora d'AJ+, un servei digital de notícies en anglés i àrab d'Al Jazeera Media Network de San Francisco, Estats Units.[1] Actualment és l'única directora executiva del grup Al Jazeera i una de les poques dirigents femenines en l'esfera dels mitjans àrabs.[2]

Biografia[modifica]

Nasqué a Damasc de mare siriana i pare palestí (fugí de Palestina a Síria per l'ocupació israeliana del seu país, que l'obligà a la deportació de la seua família al 1948).[3][4] Khatib parla fluidament vuit idiomes (àrab, anglés, francés, castellà, portugués, italià, xinés i alemany). El 1997, entra en Al Jazeera com a periodista televisiva. I després esdevé productora, corresponsal a la Xina i cap de l'Oficina d'Amèrica Llatina.[5][6]

Dima ha estat classificada entre els àrabs més influents de les xarxes socials. Durant les revolucions àrabs proporcionà freqüents actualitzacions i comentaris sobre esdeveniments en el seu compte de Twitter.[7][8][9][10][11][12]

Començà a guanyar reconeixement durant la Guerra d'Iraq, quan treballava com a productora de notícies en viu a Doha per al canal àrab Al Jazeera. Concedí una entrevista a Larry King de CNN i a Wolf Blitzer, i era la presentadora de Control Room, un documental de 2004 sobre Al Jazeera i la seua cobertura de la invasió de l'Iraq del 2003.

Durant la seua assignació a Amèrica Llatina tingué accés exclusiu i proper al president veneçolà Hugo Chávez[13][14] i entrevistà dirigents com Evo Morales (Bolívia) i Lula da Silva del Brasil. Informant de tot arreu d'Amèrica del Sud i Central donà al Món Àrab una visió sense precedents d'un continent llunyà. Des de Caracas seria citada com la font de notícies d'última hora, quan Chávez fou el primer cap d'estat a condemnar durament Israel pel conflicte entre Israel i el Líban, i tallà els llaços amb Israel anys després.[15] També desestimà les afirmacions que Gaddafi havia escapat a Veneçuela.[16]

Dima té un recull de poemes en àrab titulat Love Refugee (en àrab لاجئة حب).[17] També és coautora d'un llibre en castellà sobre revolucions àrabs.

Feu conferències de periodisme en l'American University of Dubai entre 2013 i 2015 i arreu del món. Organitza recitals de poesia regularment en ciutats de la zona de golf Pèrsic, així com a Europa, Amèrica del Nord i Amèrica Llatina.[18]

Abans del seu treball amb Al Jazeera, Khatib treballava per a Swiss Radio International a Berna i en l'Organització Mundial de la Salut a Ginebra, així com en Al-Ragui Newspaper i Qatar Ràdio en francès a Doha.

Referències[modifica]

  1. [Enllaç no actiu]
  2. «Dima Khatib, una mujer en el periodismo árabe». Youtube, 24-08-2016.
  3. [enllaç sense format] http://www.dimakhatib.blogspot.com/
  4. ديمة الخطيب: سفيرة أمريكا اللاتينية العربية.Dima Al-Khatib: embajador de América Latina en los Emiratos Árabes Unidos
  5. «Dima Khatib | Off the Strip for free thinkers and adventurers». Sandraoffthestrip.com, 18-02-2011. Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 12 abril 2011-04-12].
  6. Ralph D. Berenger. Global Media Go to War: Role of News and Entertainment Media During the 2003 Iraq War (en anglès). Marquette Books, 2004, p. 66. ISBN 978-0-922993-10-9. 
  7. Khaled El Ahmad. «The 100 Most Influential Arabs on Twitter» (en anglés), 24-01-2012.
  8. «شغف مراسلة تويترية» (en àrab). Forbes Middle East, 25-12-2013. Arxivat de l'original el 2017-11-01. [Consulta: 10 gener 2020].
  9. Shaimaa. «أبرز الشخصيات العربية على (تويتر) لعام 2011» (en àrab). Jamaluk, 29-12-2011. Arxivat de l'original el 23 d'octubre de 2017. [Consulta: 17 octubre 2019].
  10. [1]
  11. [enllaç sense format] https://www.youtube.com/watch?v=3lzeTVJe7MI
  12. [enllaç sense format] https://www.youtube.com/watch?v=XHPLSz7nv0E
  13. [enllaç sense format] https://www.youtube.com/watch?v=qyZyunfbCxw
  14. [enllaç sense format] https://www.youtube.com/watch?v=CNnQpCPv68c
  15. «Archived copy». Arxivat de l'original el 5 de setembre de 2006. [Consulta: 15 març 2011].
  16. «Libya protests spread and intensify | World News». Axisoflogic.com, 22-02-2011. [Consulta: 12 abril 2011].
  17. [enllaç sense format] http://jamalon.com/en/catalog/product/view/id/36644032 Arxivat 2020-01-26 a Wayback Machine.
  18. «طفل عربي - ديمة الخطيب» (en àrab). Youtube, 10-04-2014.

Enllaços externs[modifica]