Eleccions al Parlament Europeu de 1989
Les eleccions al Parlament Europeu de 1989 van ser les primeres eleccions europees celebrades amb 12 Estats membres de la Comunitat Europea el juny de 1989. Han estat les terceres eleccions europees, i les primeres on Espanya i Portugal van votar alhora que els altres membres (que es va unir el 1986). La participació total es va reduir al 59%
Repartiment d'escons per estats[modifica]
Aquestes van ser les primeres eleccions en què Portugal i Espanya van prendre part en amb els altres Estats membres. A Espanya se li van assignar 60 escons i a Portugal se li assignaren 24, el nombre d'escons per als altres Estats segueix sent el mateix, elevant el nombre total de seients de 434 a 518.
| Distribució d'escons per estats | ||||
|---|---|---|---|---|
| Estat | Escons | Estat | Escons | |
 RFA
|
81 |  Bèlgica
|
24 | |
 Regne Unit
|
81 |  Portugal
|
24 | |
 França
|
81 |  Grècia
|
24 | |
 Itàlia
|
81 |  Dinamarca
|
16 | |
 Espanya
|
60 |  Irlanda
|
15 | |
 Països Baixos
|
25 |  Luxemburg
|
6 | |
Resultats[modifica]
Els socialistes van celebrar la seva tercera victòria consecutiva, arribant a 180 escons (166 abans de les eleccions), mentre que el Partit Popular Europeu va obtenir 8 escons més. Tanmateix, els Demòcrates Europeus va tenir una pèrdua massiva de 32 dels 66 escons i baixaren del tercer al sisè lloc. Els liberals, que ja havia pujat un escó amb les eleccions d'Espanya i Portugal, van guanyar un escó addicional i pujaren al tercer lloc a costa tant del Grup Arc de Sant Martí com dels comunistes.
Escons a la cambra[modifica]
| Eleccions al Parlament Europeu, 1989 – Resultats finals el 25 de juliol de 1989 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Grup | Descripció | Liderat | Eurodiputats | |||
| SOC | Socialdemòcrates | Jean-Pierre Cot | 180 | 
| ||
| EPP | Democristians | Egon Klepsch | 121 | |||
| LDR | Liberals i Liberal Demòcrates | Valéry Giscard d'Estaing | 49 | |||
| EUL | Comunistes i extrema esquerra | Luigi Alberto Colajanni | 42 | |||
| LU | René-Emile Piquet | |||||
| ED | Conservadors | Christopher Prout | 34 | |||
| Verd | Verds | Maria Amélia Santos | 30 | |||
| EDA | Nacional Conservadors | Christian de La Malène | 20 | |||
| ER | Extrema dreta nacionalista | Jean-Marie Le Pen | 17 | |||
| RBW | Regionalistes | Jaak Vandemeulebroucke | 13 | |||
| NI | Independents | cap | 27 | Total: 434 | Fonts: [1][2] | |
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eleccions al Parlament Europeu de 1989 |
- Elecció dels membres del Parlament Europeu CVCE (francès) (anglès) (alemany)
- Detall de les eleccions (francès)
