Emili Alzamora i Escardibul
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ca) Emili Alzamora i Escardibul 22 maig 1973 (50 anys) Lleida |
Activitat | |
Ocupació | pilot de motociclisme |
Esport | motociclisme de velocitat |
Lloc web | acmanagement.es |
Emili Alzamora i Escardibul (Lleida, 22 de maig de 1973) és un pilot de motociclisme català que participà en l'alta competició entre 1994 i 2003, havent guanyat el Campionat del Món de 125cc el 1999. És, juntament amb Champi Herreros (Campió del Món de 80cc el 1989) l'únic Campió del Món a guanyar el títol sense haver guanyat cap Gran Premi durant la temporada.
Actualment, dirigeix l'equip Monlau de competició i exerceix de mànager de Marc Márquez, a qui va descobrir a la fórmula de promoció del RACC.
Trajectòria esportiva
Alzamora va heretar la passió per les motocicletes del seu pare, antic participant en les 24 Hores de Montjuïc. La seva primera moto fou una Italjet de 50 cc, i la seva primera cursa la disputà amb una Honda MBX, a 14 anys i sense tenir encara carnet de conduir.
El 1989, a 16 anys, es proclamà Campió de Catalunya de 80cc, i el 1990 guanyà el Critèrium Solo Moto 75cc, competició d'abast estatal per a pilots "júnior" patrocinada -entre d'altres- per l'empresa familiar, «Llanes Alzamora». Aquell mateix any va entrar a l'equip oficial JJ Cobas de 125cc, tenint-hi per company l'aleshores vigent campió del món de la cilindrada, Àlex Crivillé. El 1992 canvià a l'equip de Jorge Martínez Aspar, el qual abandonà el 1993 després d'una temporada força dolenta, fitxant pel TMR per a la temporada següent, 1994, tot i que després va passar al Team Pileri, l'equip de l'ex-Campió del Món Paolo Pileri.
El 1995, dins l'equip Scot, aconseguí la seva primera victòria en un Gran Premi (concretament, el GP de l'Argentina), acabant el mundial en tercer lloc. Aquell any guanyà també el Campionat estatal de 125cc.
Després d'acabar quart al mundial de 125cc de 1996, aconseguí una Honda NSR 250 per al 1997 i pujà així a la categoria de 250cc, muntant-se un equip a mida. Fou un any accidentat: caigué al Japó i es va trencar l'escafoide de la mà esquerra. La recuperació fou lenta i no va poder progressar en la nova cilindrada, acabant la temporada en dissetena posició. La temporada següent, 1998, va passar a l'equip creat per Ángel Nieto pilotant una Plantilla:Bike 125cc, sense aconseguir destacar.
1999, Campió del Món
Després de dues temporades grises, el 1999 aconseguí el seu títol mundial, amb un sol punt d'avantatge sobre l'italià Marco Melandri. Guanyà el títol gràcies als 10 podis que assolí durant la temporada, vencent així Melandri i Masao Azuma, tots dos amb sengles cinc victòries.
L'any següent, 2000, provà de defensar el seu campionat amb l'Honda RS 125 oficial, debades. Malgrat tot, aconseguí dues victòries: al Circuit de Jerez davant Mirko Giansanti, i al Gran Premi de Portugal, on va guanyar sense fer cas de les indicacions de l'equip, només mirant les pantalles de televisió.
El 2001 tornà a passar a la categoria de 250cc, amb l'Equip Telefónica MoviStar Honda, pilotant una de les dues NSR 250 oficials (l'altra la pilotava Daijiro Katoh, ferm candidat al títol mundial). Alzamora comptava amb l'ajut d'Ángel Nieto i de Fausto Gresini, i finalment acabà la temporada en setena posició després d'obtenir dos podis. Aquest fou el mateix resultat que aconseguí el 2002, seguint amb el mateix equip.
2003, retirada
De cara al 2003, acceptà l'oferta de Plantilla:Bike per a pilotar una de les seves motos a la categoria de 125cc, però atesos els mals resultats obtinguts decidí retirar-se definitivament de la competició a finals de temporada.
Promoció i joves promeses
Després de la seva retirada Emili no va abandonar la competició, ja que va començar a dirigir la fórmula de promoció del RACC i l'escuderia Monlau a la que han emergit nombrosos joves pilots.
Dirigeix la trajectòria i és mentor del pilot català Marc Márquez d'ençà que tenia 12 anys, descobrint-lo a la Copa RACC.
Resultats al Mundial de motociclisme[1]
Any | Categoria | Moto | Curses | Victòries | Podi | Pole | Fast lap | Punts | Posició |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1994 | 125cc | Honda | 13 | 0 | 0 | 0 | 0 | 16 | 22è |
1995 | 125cc | Honda | 13 | 1 | 4 | 1 | 0 | 129 | 3r |
1996 | 125cc | Honda | 15 | 1 | 5 | 0 | 1 | 158 | 4t |
1997 | 250cc | Honda | 11 | 0 | 0 | 0 | 0 | 31 | 17è |
1998 | 125cc | Plantilla:Bike | 13 | 0 | 0 | 0 | 0 | 18 | 21è |
1999 | 125cc | Honda | 16 | 0 | 10 | 0 | 3 | 227 | 1r |
2000 | 125cc | Honda | 16 | 2 | 7 | 0 | 0 | 203 | 3r |
2001 | 250cc | Honda | 16 | 0 | 2 | 0 | 0 | 136 | 7è |
2002 | 250cc | Honda | 15 | 0 | 2 | 0 | 0 | 120 | 7è |
2003 | 125cc | Plantilla:Bike | 16 | 0 | 0 | 0 | 0 | 2 | 31è |
Total | 144 | 4 | 30 | 1 | 4 | 1.040 |
La seva temporada de 1999
(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)
Any | Categoria | Moto | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | Pos | Punts |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1999 | 125 cc | Honda | Plantilla:GPMX 2 |
Plantilla:GPMX 3 |
Plantilla:GPMX 3 |
Plantilla:GPMX 3 |
Plantilla:GPMX 6 |
Plantilla:GPMX 2 |
Plantilla:GPMX 4 |
Plantilla:GPMX 3 |
Plantilla:GPMX 2 |
Plantilla:GPMX 6 |
Plantilla:GPMX 4 |
Plantilla:GPMX 2 |
Plantilla:GPMX 15 |
Plantilla:GPMX Ret |
Plantilla:GPMX 3 |
Plantilla:GPMX 2 |
1r | 227 |
Referències
- ↑ «Emilio Alzamora» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 26 juny 2011].
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emili Alzamora i Escardibul |
- Persones vives
- Campions d'Espanya de motociclisme de velocitat
- Campions del món de motociclisme de velocitat catalans del sud
- Campions del món de motociclisme de velocitat de 125cc
- Guanyadors de Grans Premis de velocitat catalans del sud
- Pilots d'Aprilia
- Pilots de JJ Cobas
- Pilots de Derbi
- Esportistes lleidatans