Enric Pla i Deniel
Enric Pla i Deniel (Barcelona, 19 de desembre de 1876 - Toledo, 5 de juliol del 1968) fou un bisbe i cardenal català.
Biografia
Va estudiar al Seminari Conciliar de Barcelona i seguidament a Roma, on es doctorà en Filosofia i Teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana. A Roma mateix fou ordenat sacerdot el 25 de juliol de 1900, i hi continuà estudiant a la Pontificia Accademia Romana di San Tommaso d'Aquino fins a doctorar-s'hi en Dret Canònic.[1]
Tornat a Barcelona el 1903, fou professor del seu seminari i canonge de la catedral. Va impulsar i dirigir les revistes "El Social", "Revista Eclesiástica" i "Revista Social".
El 1918 el papa Benet XV el nomenà bisbe d'Àvila, i el 9 de juny de l'any següent, a Barcelona, rebé la consagració episcopal de mans del nunci de la Santa Seu Francesco Ragonesi. President d'Acció Catòlica, va ser un dels impulsors d'Acció Popular en 1931, tot just instaurada la Segona República, com a opció política de les masses catòliques.
Traslladat a la seu episcopal de Salamanca el 28 de gener de 1935, després de la revolta contra el govern de la República s'adherí fervorosament als facciosos. Quan el general Franco va establir el seu govern a la ciutat on Pla era bisbe, li va arribar a cedir el seu palau episcopal. Va escriure la carta pastoral "Las dos ciudades", on justificava la revolta i que va contribuir la fonamentació teològica del que va denominar "croada".[2]
El 3 d'octubre de 1941 va ser nomenat arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. El 22 de febrer de 1946 el papa Pius XII el va crear cardenal del títol de San Pietro in Montorio que ja havia ostentat el seu predecessor a la seu toledana, Isidre Gomà i Tomàs.
Va ser Procurador en Corts en 1943 i membre del Consell del Regne i del de Regència.[3] El 1960, tanmateix, va donar el seu suport a membres d'Acció Catòlica que reclamaven el seu dret a participar en vagues i poc temps després va dimitir dels seus càrrecs polítics.
Va participar en el Concili Vaticà II, del consell de presidència del qual fou membre. En funció del seu cardenalat havia pres part als conclave de 1958, que elegí Joan XXIII, i de 1963, que elegí Pau VI.
Referències
- ↑ «Enric Pla i Deniel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Mary Vincent, Catholicism in the Spanish Second Republic, Clarendon Press, Oxford p.18
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric Pla i Deniel |
Precedit per: Joaquín Beltrán y Asensio |
Bisbe d'Àvila 1918–1935 |
Succeït per: Santos Moro Briz |
Precedit per: Francisco Frutos Valiente |
Bisbe de Salamanca 1935–1941 |
Succeït per: Francisco Barbado y Viejo, OP |
Precedit per: Isidre Gomà i Tomàs |
Arquebisbe de Toledo 1941–1968 |
Succeït per: Vicent Enrique i Tarancón |
Precedit per: Isidre Gomà i Tomàs |
Cardenal-Prevere de San Pietro in Montorio 18 de febrer de 1946 - 5 de juliol de 1968 |
Succeït per: Arturo Tabera Araoz |
Precedit per: - |
President de la Conferència Episcopal Espanyola 1958 - 1966 |
Succeït per: Fernando Quiroga Palacios |
Precedit per: Manuel Barbado Viejo |
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 14 1946-1949 |
Succeït per: José Pemartín Sanjuán |