Escurçó ibèric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Escurçó ibèric
Lataste's viper.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sauropsida
Ordre: Squamata
Subordre: Serpentes
Família: Viperidae
Subfamília: Viperinae
Gènere: Vipera
Espècie: V. latastei
Nom binomial
Vipera latastei
Bosca, 1878
Vipera latastei range Map.png
Sinònims

L'escurçó ibèric (Vipera latastei) és un vipèrid molt semblant a Vipera aspis, però d'aspecte més rabassut i amb el morro generalment prominent, de manera que sembla una petita banya.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Té les pupil·les el·líptiques i el cap, també com l'escurçó abans esmentat i a diferència dels colúbrids, és recobert de petites escates, tret de les supraoculars, que són ben desenvolupades, cosa que fa que destaquin ostensiblement entre les altres.

El dors sol ésser bru o grisenc, amb una ratlla vertebral en ziga-zaga de tons més foscos. Al mateix temps, també en els flancs hi ha un seguit de taques més o menys circulars, que recorren tota la llargària de l'ofidi. Les plaques supralabials, per la seua coloració blanquinosa, contrasten amb les tonalitats apagades del cap. El ventre és generalment gris.

Pot mesurar fins a 75 cm, bé que normalment no ultrapassa els 60 incloent-hi la cua.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Subespècies Autoritat Distribució geogràfica
Vipera latastei gaditana Saint-Girons, 1977 La major part de la Península Ibèrica.
Vipera latastei latastei Bosca, 1878 Sud d'Ibèria, Marroc, Algèria, Tunísia.

Costums[modifica | modifica el codi]

De costums crepusculars i nocturns a l'estiu i més diürn a la primavera i a la tardor, viu en zones rocoses i seques, bé que també es localitza en boscos oberts i ocasionalment en boscúries força denses.

Com succeeix en altres animals proveïts de mecanismes de defensa molt reeixits, es tracta també d'un ofidi pacífic que només ens pot mossegar accidentalment, fet que es pot donar amb més facilitat a la tardor, atès que en aquesta època té el costum d'enfilar-se als arbusts d'un o dos metres d'alçada, cosa que converteix la seua mossegada en molt perillosa, perquè pot afectar la cara o el coll de la persona que passa per aquests indrets i que, sense saber-ho, pot provocar l'atac fulminant de l'ofidi.

Per bé que molts autors consideren més perillós l'enverinament produït per Vipera aspis que el produït per Vipera latasti, s'ha comprovat que la intoxicació sol adquirir més gravetat en aquesta darrera espècie, tot i que els casos mortals són gairebé excepcionals, i més encara si es prenen les mesures adients després d'una escomesa per part d'aquest vipèrid.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Es nodreix bàsicament de micromamífers, però no rebutja els ocells, especialment els joves, i en la seua etapa juvenil sol capturar invertebrats i petits saures.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

La còpula es realitza a la primavera, i al cap de pocs mesos la femella parirà de cinc a vuit cries perfectament formades i proveïdes de l'aparell verinós que les farà tan temudes.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Absent a Andorra i les Balears, es troba a les serralades litorals i interiors del País Valencià i les comarques de Lleida, Tarragona i centre i sud de Barcelona.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. McDiarmid RW, Campbell JA, Touré T. 1999. Snake Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, vol. 1. Herpetologists' League. 511 pp. ISBN 1-893777-00-6 (col·lecció). ISBN 1-893777-01-4 (volum).
  • Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 71.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escurçó ibèric