Kanonaïta
 Kanonaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Mn3+AlOSiO₄ |
| Epònim | Kanona (en)  i lloc de descobriment  |
| Localitat tipus | Kanona, Serenje, Districte de Serenje, Província Central, Zàmbia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AF.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AF.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.02 |
| Dana | 52.2.2b.2 |
| Heys | 16.16.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,959(2) Å; b = 8,047(2) Å; c = 5,616(1) Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | negre verdós |
| Exfoliació | dolenta/indistingible - dolenta en {110} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6,5 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa |
| Color de la ratlla | gris verdós |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,395 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,702 nβ = 1,730 nγ = 1,823 |
| Birefringència | δ = 0,121 |
| Pleocroisme | fort |
| Angle 2V | mesurat: 53° to 90°, calculat: 62° |
| Dispersió òptica | r > v feble |
| Fluorescència | No emet fluorescència |
| Impureses comunes | Ti, Fe, Cu, Zn, Pb, Mg, Ca, Ba |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1976-047 |
| Any d'aprovació | 1976 |
| Símbol | Kan |
| Referències | [1] |
La kanonaïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom en honor de la seva localitat tipus: Kanona (Zàmbia).[1]
Característiques[modifica]
La kanonaïta és un silicat de fórmula química Mn3+AlOSiO₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de porfiroblasts nodulars anèdrics, de fins a 1,2 cm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'andalusita, amb la qual és isoestructural.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kanonaïta pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.
Formació i jaciments[modifica]
La kanonaïta es forma sota condicions metamòrfiques de baix grau, en esquists de gahnita.[2] Va ser descoberta a Kanona, Serenje (Província Central, Zàmbia). També ha estat descrita a Bèlgica, el Brasil, Grècia, els Emirats Àrabs Units, els Estats Units i la República Txeca.
Sol trobar-se associada a altres minerals com: gahnita, clorita magnèsica, coronadita, braunita, quars, moscovita, paragonita, hematita, braunita, rútil i apatita.