Fairfieldita
 Fairfieldita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₂Mn2+(PO₄)₂·2H₂O |
| Epònim | comtat de Fairfield |
| Localitat tipus | pedrera Fillow, Branchville, Redding (Reading), Comtat de Fairfield, Connecticut, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CG.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CG.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.17 |
| Dana | 40.2.2.1 |
| Heys | 19.12.38 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,78Å; b = 6,57Å; c = 5,48Å; α = 102,08°; β = 108,71°; γ = 90,09° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Color | blanc, blanc verdós, ambre clar, groc-salmó; incolor a la llum transmesa |
| Exfoliació | perfecta - perfecta en {001}, bona en {010}, distingible en {110}. |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | subvítria, cerosa, nacrada |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,08 a 3,11 g/cm³ (mesurada); 3,095 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,633 a 1,640 nβ = 1,641 a 1,650 nγ = 1,652 a 1,660 |
| Birefringència | δ = 0,019 a 0,020 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 86°, calculat: 86° to 88° |
| Dispersió òptica | r>v relativament feble |
| Fluorescència | No fluorescent en l'ultraviolat |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1879 |
| Símbol | Ffd |
| Referències | [1] |
La fairfieldita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup de la fairfieldita. Va ser anomenada l'any 1878 per George J. Brush and Edward S. Dana en referència al comtat de Fairfield (Connecticut, EUA), la seva localitat tipus.
Característiques[modifica]
La fairfieldita és un fosfat de fórmula química Ca₂Mn2+(PO₄)₂·2H₂O. Forma una sèrie de solució sòlida amb la col·linsita en què el ions Mn2+ de la fairfieldita són gradualment substituïts per Mg2+.[2] Cristal·litza en el sistema triclínic en cristalls que poden ser prismàtics o equants de fins a 2,8 cm, mostrant {001}, {010}, {100}, {110} i {111}. També és comú que es presenti en agregats laminars, que poden ser corbs, radiants i fibrosos.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fairfieldita pertany a «08.CG - Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, RO₄:H₂O = 1:1» juntament amb els següents minerals: cassidyita, col·linsita, gaitita, messelita, parabrandtita, talmessita, hillita, brandtita, roselita, wendwilsonita, zincroselita, rruffita, ferrilotharmeyerita, lotharmeyerita, mawbyita, mounanaïta, thometzekita, tsumcorita, cobaltlotharmeyerita, cabalzarita, krettnichita, cobalttsumcorita, niquellotharmeyerita, manganlotharmeyerita, schneebergita, nickelschneebergita, gartrellita, helmutwinklerita, zincgartrel·lita, rappoldita, fosfogartrel·lita, lukrahnita, pottsita i niqueltalmessita.
Formació i jaciments[modifica]
La fairfieldita es forma com a mineral accessori en pegmatites granítiques.[3] Ha estat trobada sobretot a Amèrica i Europa. A Catalunya, se n'ha trobat a Bellver de Cerdanya (Cerdanya, Lleida).[1]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: apatita, strunzita, diadoquita, dickinsonita, stewartita, rockbridgeïta, mitridatita, eosforita, tota una sèrie de fosfats de Fe-Mn, jahnsita, rodocrosita, quars i moscovita.[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fairfieldita |
- ↑ 1,0 1,1 «Fairfieldite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Collinsite-Fairfieldite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Farfieldita» (en anglès). Handbook. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 21 gener 2017].