Fortificació

Fortalesa guarnida de baluards i revellins de Bourtange, província de Groningen, Països Baixos. Restaurat al seu estat de 1750

La fortificació és la pràctica d'incrementar la capacitat defensiva d'un lloc per mitjà d'obres de protecció, tant simples com una barricada o parapet o tan elaborades com una ciutadella. Per extensió s'anomena fortificació a l'edificació militar construïda per servir com a defensa militar a la guerra. El terme prové del llatí fortis (fort) i facere (fer). La necessitat de fortificar, de crear defenses per a protegir-se de possibles atacs de l'enemic és tan antiga com la mateixa existència humana. Els diferents tipus de fortificació han rebut diferents denominacions, algunes amb significats pràcticament sinònims.

Les fortificacions poden ser de tipus temporal o permanent. Les temporals són proteccions construïdes de forma ràpida, amb materials poc elaborats i fàcils d'obtenir i amb l'objectiu de guarir-se de la visió i, parcialment, del foc enemic. Alguns exemples són les palissades o les barricades. Les fortificacions de tipus permanent tenen per objecte construir un espai que garanteixi la protecció de les persones i instal·lacions que hi hagi al seu interior. Estan fetes amb materials més elaborats i resistents com la pedra, formigó, acer o totxo.

La mida diferent o funcionalitat dóna diferents noms a aquests espais protegits. Moltes instal·lacions militars són conegudes com a fortes, encara que no sempre estiguin fortificades. Els forts de grans dimensions poden ser classificats com una fortalesa, els mitjans com forts i els més petits com fortins.

Vegeu també

• Bastió o baluard, reducte fortificat que es projecta cap a l'exterior del cos principal d'una fortalesa.
• Castell, fortificació generalment pensada per a protegir la residència feudal, tot i que també s'anomenen castells a fortaleses que tenen exclusivament caràcter militar (Castell de Figueres)
• Ciutadella, fortificació amb baluards per protegir o dominar una plaça o ciutat determinada.
• Fortalesa, fortificació militar de caràcter defensiu i que actua com a base militar.
• Talaia o torre de guaita, torre, habitualment fortificada, que serveix per vigilar un territori amb objectius defensius. Amb aplicacions civils, les torres de guaita poden servir per vigilar altres perills, com ara els incendis.

Enllaços externs

• Centurion Guerrero de Torres, Manuel. Ciencia de militares (en castellà). Cadis: Manuél Espinosa de los Monteros, 1757 [Consulta: 3 març 2014].