Franco Maria Malfatti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Franco Maria Malfatti

Mandat
1 de juliol de 1970 – 21 de març de 1972
Precedit per Jean Rey
Succeït per Sicco Leendert Mansholt

Ministre d'Afers Exteriors
Mandat
4 d'agost de 1979 – 15 de gener de 1980
Precedit per Arnaldo Forlani
Succeït per Attilio Ruffini

Ministre d'Educació
Mandat
7 de juliol de 1973 – 11 de març de 1978
Precedit per Oscar Luigi Scalfaro
Succeït per Mario Pedini

Naixement 13 de juny de 1927
Roma (Itàlia)
Mort 10 de desembre de 1991 (als 64 anys)
Roma (Itàlia)
Partit polític Democràcia Cristiana
Professió periodista

Franco Maria Malfatti (Roma, Itàlia, 1927 - íd. 1991) fou un periodista i polític italià que presidí la Comissió Europea entre 1970 i 1972.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 13 de juny de 1927 a la ciutat de Roma, en una família descedent del rei Felip IV de França. Va estudiar periodisme a la Universitat de Roma.

El desembre de 1970 li fou concedida la Gran Creu al Mèrit de la República Italiana. Morí el 10 de desembre de 1991 a la seva residència de la ciutat de Roma.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Política nacional[modifica | modifica el codi]

Membre de la Democràcia Cristiana (DC) i estret col·laborador d'Amintore Fanfani, Aldo Moro i Giorgio La Pira, l'any 1951 fou escollit representant nacional de la joventut i el 1958 diputat al Parlament d'Itàlia pel districte de Rieti.

El juliol de 1973 fou nomenat Ministre d'Educació pel primer ministre Mariano Rumor, càrrec que ocupà també en els governs d'Aldo Moro i Giulio Andreotti, abandonant-lo el març de 1978. Posteriorment va esdevenir Ministre de Finances i l'agost de 1979 fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors en el govern de Francesco Cossiga, càrrec que ocupà fins al gener de 1980.

Política europea[modifica | modifica el codi]

El juliol de 1970 fou escollit President de la Comissió Europea, càrrec que desenvolupà fins al març de 1972, data en la qual dimití nou mesos abans de finalitzar el seu mandat per presentar-se a les eleccions italianes. Durant el desenvolupament del seu mandat es van realitzar les negociacions d'adhesió de Dinamarca, Irlanda, el Regne Unit i Noruega. Els tres primers van adherir-se a la Comunitat Europea el 22 d'agost de 1972, mentre que Noruega refusà la seva adhesió mitjançant un referèndum.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Precedit per:
Jean Rey
President de la Comissió Europea
19701972
Succeït per:
Sicco Leendert Mansholt
Precedit per:
Oscar Luigi Scalfaro
Ministre d'Educació
19731978
Succeït per:
Mario Pedini
Precedit per:
Filippo Maria Pandolfi
Ministre de Finances
19781979
Succeït per:
Franco Reviglio
Precedit per:
Arnaldo Forlani
Ministre d'Afers Estrangers
19791980
Succeït per:
Attilio Ruffini