Gaspar de Crayer
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 novembre 1584 Anvers |
| Mort | 27 gener 1669 (84 anys) Gant |
| Pintor de cambra | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Gant (1664–1669) Brussel·les |
| Ocupació | pintor |
| Gènere | Pintura d'història i retrat pictòric |
| Moviment | Barroc |
| Obra | |
Obres destacables
| |
 | |
Gaspar de Crayer (Anvers, 1582 - Gant, 1669) de vegades anomenat Caspar de Crayer, va ser un pintor barroc flamenc conegut pels seus nombrosos retaules contrareformistes i retrats. Va ser pintor de cambra dels governadors dels Països Baixos Espanyols i va treballar a les principals ciutats de Flandes, on va contribuir en la difusió de l'estil de Rubens.[1]
Biografia[modifica]
Nascut a Anvers, Gaspar de Crayer, sent encara nen, es va iniciar en la pintura a Brussel·les amb Raphael Coxcie, fill de l'ancià mestre Michel Coxcie i pintor de cambra dels arxiducs Albert d'Àustria i Isabel Clara Eugenia, sobirans dels Països Baixos Espanyols. Va estudiar a l'Acadèmia de Sant Llorenç a Brussel·les i es va Inscriure en el Gremi de Sant Lluc de Brussel·les el 1607, va romandre a Brussel·les fins a 1664, per acabar residint finalment a Gant .
Les primeres obres de Gaspar de Crayer inclouen retrats dels reis d'Espanya i dels governadors i funcionaris espanyols que estaven destinats als Països Baixos Espanyols així com de membres del consell de la ciutat de Brussel·les. Entre ells pot citar-se el Retrat del marquès de Leganés, pintat per Crayer el 1627-1628 (Museu d'Història de l'Art de Viena). A més, des del principi de la seva carrera va rebre encàrrecs amb destinació als retaules de diverses esglésies i monestirs als voltants de Brussel·les. El 1635 el Cardenal-Infant Ferran d'Àustria, germà del rei Felip IV i governador dels Països Baixos Espanyols des de la mort de la seva tia Isabel Clara Eugènia, va fer d'ell el seu pintor de cambra. Més endavant va treballar com a pintor de cambra per al governador Leopold Guillem d'Habsburg.[2]
Crayer va ser un dels pintors més més productius de l'escola francesa, epígon de Pieter Paul Rubens per la vigoria de les seves obres i d'Antoon van Dyck per la cura dels particulars. Va tenir bones relacions amb els arxiducs Albert d'Àustria i Isabel Clara Eugenia, sobirans dels dels Països Baixos catòlics, que el van tractar sempre amb un gran respecte. El Cardenal-Infant Ferran d'Àustria, germà del rei Felip IV i governador dels Països Baixos del sud, a la mort d'Isabel Clara Eugènia, el va adoptar com el seu pintor oficial.
Les seves pintures es troben en grans quantitats a les esglésies i museus de Brussel·les i Gant, ja que pràcticament no hi ha capella a Flandes o Brabant que no pretengui posseir alguna de les seves pintures. No obstant això, també va ser conegut fora del seu país natal i algunes de les seves obres també es poden trobar més al sud, a Aix-en-Provence i a Amberg, a l'Alt Palatinat.
La seva habilitat com a artista decoratiu es posa de manifest en els panells elaborats a l'arc de triomf construït per a l'entrada de Ferran d'Habsburg a la capital flamenca després de la victòria a la batalla de Nördlingen. Alguns d'aquests panells es mostren actualment al museu de Gant. Les seves millors obres són: La pesca miraculosa,, conservat a la galeria de Brussel·les, El judici de Salomó a la galeria de Gant i els quadres de la Madonna amb els sants actualment al Louvre, a la galeria de Múnic i al Belvedere de Viena.
Obres destacades[modifica]
.jpg)
- Nicolás Triest, comte de Auweghem (1620, Harvard Art Museum)
- Retrat eqüestre del marquès de Leganés (1627-28, Kunsthistorisches Museum, Viena)
- Felipe IV amb armadura de parada (1628, Metropolitan Museum, New York)
- La Verge nena coronada per àngels (Museus Reals de Belles arts de Bèlgica, Brussel·les)
- Anunciació (Kunsthistorisches Museum, Viena)
- Triomf de Escipión Africà (1634, Courtauld Institute of Art, Londres)
- Verge amb Nen entronitzada amb Sant Agustí i les santes María Magdalena, Caterina, Dorotea i Cecília (1638, Kunsthistorisches Museum, Viena)
- Sagrada Família amb sant Juanito (Palazzo Pitti, Florència)
- L'infant don Fernando d'Àustria (Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, Madrid)
- Santa Teresa rep una capa i una cadena d'or de la Verge (1639, Kunsthistorisches Museum, Viena)
- El cardenal-infant don Fernando d'Àustria (1639, Museu del Prado, Madrid)
- Felipe IV a cavall (Museu del Prado, Madrid)
- Caritat romana (Museu del Prado, Madrid)
- Lament sobre Crist mort (1649-56, Kunsthistorisches Museum, Viena)
- Ecce Homo (1649-56, Kunsthistorisches Museum, Viena)
- Descendimiento (1669, Rijksmuseum, Amsterdam)
Bibliografia[modifica]
- Díaz Padró, Matías, «Gaspar de Crayer en el Monestir de San Francisco de Burgos», Arxiu Español d'Art, 41/161 (1968), pàg. 17-28
- Díaz Padró, Matías, «Diversos pintors flamencs: Hemessen, Scorel, Pietro de Lignis, G. Crayer i B. Beschey», Arxiu espanyol d'Art, 52 num. 206 (1979), pàg. 105-124
- Vélez Sainz, Julio, «Felipe IV amb Juan Granota de Gaspar de Crayer: un possible document pictòric per a un actor calderoniano», en Calderón enfront dels gèneres dramàtics, ed. A. Sánchez Jiménez, Madrid, Edicions del Orto, 2015, pàg. 193-204.
- Vlieghe, Hans, «Further Thoughts on the Usi of Drawings in Gaspar de Crayer's Workshop», Master Drawings 36 (1998), pàg. 83-90
Referències[modifica]
- ↑ Hans Vlieghe. «Crayer, Gaspar de.» Grove Art Online. Oxford Art Online. Oxford University Press. Web. 16 de enero de 2016.
- ↑ «Crayer, Gaspar de» en la pàgina web oficial del Museu del Prado.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaspar de Crayer |