Glam rock
 | |
| Orígens estilístics | rock and roll, garage rock |
|---|---|
| Orígens culturals | Anys 70, al Regne Unit, Detroit i Nova York |
| Instruments típics | guitarra - baix - bateria - sintetitzadors |
| Popularitat al Mainstream | Molt popular al Regne Unit durant els anys 70 i, en menor mesura, als Estats Units |
| Formes derivades | Punk rock, Rock gòtic, New wave, Pub rock |
| Origen | Regne Unit  |
| Creació | 1969 |
| Part de | rock i glam music (en)  |
| Gèneres de fusió | |
| glam metal, glam punk | |
El glam rock (també conegut als Estats Units com a Glitter rock) és un gènere musical de rock and roll i música pop popularitzat durant els anys 70. Va ser sobretot un fenomen britànic durant els anys 1971 i 1972 per músics que portaven robes i maquillatges espectaculars i botes de plataforma.[1] Eren d'estil androgin. El glam rock va popularitzar músics com ara Slade, David Bowie, Gary Glitter i T. Rex, i va tenir influència sobre d'altres com Queen i Kiss. Als EUA, el glam va tenir menys impacte i va estar confinat a circuits tancats a Nova York i Los Angeles, tot i que Alice Cooper va incorporar molts elements a l'estil, així com New York Dolls, Lou Reed i Jobriath.[2]
El glam es va distingir pels vestits brillants i recarregats dels seus intèrprets, percebuts com a glamurosos pels seus fans, i les seves cançons roqueres i molt rítmiques. L'èmfasi en les lletres es basava sovint en la "revolució adolescent" (com van fer T. Rex a "Children of the Revolution" o Sweet a "Teenage Rampage"), així com en la sexualitat, la decadència i la fama.[3]
Els intèrprets de Glam sovint vestien de forma andrògina, amb maquillatge i vestits similars als que duien Liberace o Elvis Presley quan actuaven a cabarets. Un exemple seria David Bowie durant les seves èpoques de Ziggy Stardust i Aladdin Sane. L'ambigüitat sexual va estar de moda durant un temps: algunes bandes van tocar transvestides durant un temps i Bowie va dir a la premsa que era bisexual, tot i que després ho va negar. A més, Jobriath va ser una de les primeres estrelles del rock obertament homosexual.[4][5]
Progenitors
[modifica]S'han proposat molts noms com a creadors de l'estil. Marc Bolan de T. Rex[6] o David Bowie són els més habituals, però també s'ha parlat de Slade, Mud, Gary Glitter, Sweet Mott The Hoople i dels inicis de Roxy Music amb Brian Eno.
Als EUA, el glam rock va estar representat pel conjunt de proto-punk New York Dolls, que combinaven el seu rock influenciat pels Rolling Stones amb el look efeminat de la formació. Una altra de les claus al glam americà, tot i que sovint s'infravalora, va ser Iggy Pop. Abans que ell, a finals dels anys 60, Alice Cooper va posar les primeres bases del glam amb la seva sexualitat ambigua.
A Itàlia, Renato Zero ja havia (i probablement de forma independent de les influències foranes) fet servir aquesta imatge andrògina i maquillatge a finals dels anys 60, amb escàs èxit comercial. Als anys 70, però, es va fer popular i va ser criticat per haver copiat el look a Bowie i Cooper.
El glam rock al teatre i el cinema
[modifica]El teatre i el Cinema van tenir un paper molt important al moviment glam rock.[7]
Les estrelles de l'obra de teatre d'Andy Warhol Pork es consideren claus per la consecució de l'estil. Wayne County va influir en particular David Bowie. Una altra de les superestrelles de Warhol, Jackie Curtis, va influir molt en la manera de vestir del glam rock.[8]
Algunes de les pel·lícules que millor mostren el glam rock són: Phantom of the Paradise; The Rocky Horror Picture Show; el documental sobre T. Rex Born To Boogie; la pel·lícula de David Bowie The Rise and Fall of Ziggy Stardust; la d'Alice Cooper Good to See You Again; la de Gary Glitter Remember Me This Way;.[9][10] la de Slade Flame; Velvet Goldmine; i la més recent Hedwig and the Angry Inch.
Influències posteriors
[modifica]El glam rock va ser una influència importantíssima per al moviment punk rock britànic de finals dels anys 70, sobretot els Sex Pistols. També va influir el moviment goth rock, sobretot els conjunts que tocaven al club londinenc Batcave.
El moviment glam rock va arribar fins i tot al Japó, amb bandes locals com ara Sadistic Mika Band i Vodka Collins, que van tenir èxits a la discogràfica EMI.
Una tendència dins d'alguns grups de glam rock va ser la de publicar un single de nadal, com ara "Merry Christmas Everybody" de Slade, "I Wish It Could Be Christmas Everyday" de Wizzard, i "Another Rock N' Roll Christmas" de Gary Glitter. Aquests discos es recorden sovint cada nadal al Regne Unit.
Avui en dia el llegat del glam rock no està gaire representat, excepte en alguns grups europeus com ara Placebo.
Referències
[modifica]- ↑ «Glam Rock». Encarta. Arxivat de l'original el 2009-08-28.
- ↑ «Glam Rock». Arxivat de l'original el 2009-08-28. [Consulta: 28 abril 2016].
- ↑ Reynolds, Simon. The Sex Revolts: Gender, Rebellion, and Rock 'N' Roll. Serpents Tail, 1995, p. 13 [Consulta: 28 abril 2016].
- ↑ «Glam Rock | Significant Albums, Artists and Songs». AllMusic. [Consulta: 11 novembre 2013].
- ↑ P. Auslander, Performing Glam Rock: Gender and Theatricality in Popular Music (Ann Arbor, MI: University of Michigan Press, 2006), ISBN 0-472-06868-7, pp. 57, 63, 87 and 141.
- ↑ R. Shuker, Popular Music: the Key Concepts (Abingdon: Routledge, 2nd edn., 2005), ISBN 0-415-34770-X, pp. 124-5.
- ↑ «Glam Rock». [Consulta: 12 novembre 2016].
- ↑ P. Auslander, Performing Glam Rock: Gender and Theatricality in Popular Music (Ann Arbor, MI: University of Michigan Press, 2006), ISBN 0-472-06868-7, pp. 57, 63, 87 and 141. Consultat el 28 d'abril de 2016
- ↑ «Profile: Gary Glitter». BBC News, 21-08-2008. [Consulta: 28 abril 2016].
- ↑ «Gary Glitter: Glamour rock star to paedophile». BBC News, 05-02-2015 [Consulta: 7 març 2015].
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Philip Auslander, Performing Glam Rock: Gender and Theatricality in Popular Music Ann Arbor, University of Michigan Press, 2006 ISBN 0-472-06868-7
- Rock, Mick, Glam! An Eyewitness Account Omnibus Press, 2005 ISBN 1-84609-149-7
Enllaços externs
[modifica]
- Història del glam rock britànic (anglès)