Glushinskita
 Glushinskita | |
|---|---|
| Fórmula química | Mg(C₂O₄)·2H₂O |
| Localitat tipus | Dipòsits de carbó Chai-Tumus, Conca del riu Lena, Districte de Bulun, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | compostos orgànics |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 10.AB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 10.AB.10  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IX/A.01 |
| Dana | 50.1.3.2 |
| Heys | 31.1.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 12,67Å; b = 5,4Å; c = 9,98Å; β = 129,45° |
| Color | blanc, incolor |
| Duresa | 2 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,365 nβ = 1,530 nγ = 1,595 |
| Birefringència | δ = 0,230 |
| Dispersió òptica | r < v feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1987 s.p. |
| Any d'aprovació | 1960 |
| Símbol | Gsk |
| Referències | [1][2][3] |
La glushinskita és un mineral de la classe dels compostos orgànics, que pertany al grup de la humboldtina. Va ser descoberta l'any 1960 als dipòsits de carbó Chai-Tumus, Conca del riu Lena, Sakhà, a Rússia i rep el seu nom en honor del rus Petr Ivanovich Glushinskii, mineralogista del carbó, de l'Institut de Geologia Àrtica i Antàrtica de Sant Petersburg.[2]
Característiques[modifica]
La glushinskita és un oxalat dihidratat de magnesi de fórmula química Mg(C₂O₄)·2H₂O. És l'anàleg mineral amb magnesi de la humboldtina. Cristal·litza en el sistema monoclínic en cristalls granulars, en forma de piràmides distorsionades, de fins a 5 μm, amb cares corbes i estriades.[3] És de color blanc o incolor i la seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la glushinskita pertany a «10.AB - Sals d'àcids orgànics: oxalats» juntament amb els següents minerals: humboldtina, lindbergita, moolooïta, stepanovita, minguzzita, wheatleyita, zhemchuzhnikovita, weddel·lita, whewel·lita, caoxita, oxammita, natroxalat, coskrenita-(Ce), levinsonita-(Y), zugshunstita-(Ce) i novgorodovaïta.
Formació i jaciments[modifica]
La glushinskita es forma com petits filons en les vetes de carbó marró impregnades amb àcid acètic naturals (Dipòsit Chai-Tumus, Rússia); per mitjà de la reacció entre els minerals rincs en magnesi i l'àcid oxàlic secretat pels líquens incrustats (Molí de Johnston, Escòcia); a les plantes del desert (conca del llac Huleh, Israel).[3]
La glushinskita ha estat trobada a Gründenwald, Baden-Württemberg, a Alemanya; a la cova Gcwihaba, Distrecte del Nord-Oest, a Botsuana; a les muntanyes Gila Bend, Arizona, al molí de Johnston, Buchan Grampian, a Escòcia; als Estats Units i a l'indret on va ser descoberta, els dipòsits de carbó Chai-Tumus, Conca del riu Lena, Sakhà, a Rússia.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: whewel·lita, weddel·lita, calcita, dolomita, stepanovita, zhemchuzhnikovita, crisòtil i quars.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Glushinskite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Glunshinskita» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 1r novembre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Glushinskita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 1r novembre 2016].