Gregorio Prieto
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 maig 1897 Valdepeñas (província de Ciudad Real) |
| Mort | 14 novembre 1992 (95 anys) Valdepeñas (província de Ciudad Real) |
| Dades personals | |
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Reial Acadèmia d'Espanya a Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, poeta, escriptor, fotògraf |
  | |
Gregorio Prieto (Valdepeñas, 2 de maig de 1897 - Valdepeñas, 14 de novembre de 1992) fou un pintor i poeta manxec de la Generació del 27.
Biografia[modifica]
El 1915 estudia a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Obté diverses beques i fa les seves primeres exposicions a Barcelona i Madrid. La seva primera exposició individual té lloc a l'Ateneo de Madrid el 1919.[1]
La seva relació amb els principals exponents de la Generació del 27 a Madrid i els contactes amb les avantguardes europees de l'època van marcar la seva formació artística. Rafael Alberti, Luis Cernuda, Federico García Lorca o Vicente Aleixandre són alguns dels artistes amb qui manté correspondència i amistat. Viatja, estudia i exposa a París, Roma, Grècia i Egipte, i en començar la guerra civil espanyola es refugia a Anglaterra. Resideix a Londres fins al 1949 i hi conviu amb el poeta Luis Cernuda. En aquests anys realitza els decorats de La zapatera prodigiosa de Lorca i de Canción de Cuna de Gregorio Martínez Sierra i col·labora amb la BBC com a crític d'art a més de destacar com a retratista (Winston Churchill, Miguel de Unamuno, Federico García Lorca, José Ortega y Gasset, Antonio Machado, Greta Garbo, Bette Davis, Luis Cernuda, etc.)[1][2]
La seva faceta com a il·lustrador destaca amb les edicions dedicades a Shakespeare i a John Milton, i els poemaris Mundo a Solas de Vicente Alexaindre y Poesía de hoy en España. Gregorio Prieto va ser també el fundador de l'Asociación de Amigos de los Molinos i gràcies a ell i la seva iniciativa es conserven avui molts molins a la Manxa, Mallorca o Andalusia. L'Ajuntament de Valdepeñas el va recompensar amb la construcció d'un molí de vent, el més gran de tot el món, que porta el nom de Gregorio Prieto i mostra part de la seua obra. També en la seua ciutat natal podem trobar la Fundación Gregorio Prieto, inaugurada pel Rei Joan Carles I en una antiga casa amb pati interior que conserva el llegat d'aquest pintor.[1] La seva obra passa per diverses èpoques que el fan anar del collage més Kitsch al paisatge més academicista o a les seues pintures i dibuixos homoeròtics.[3]
El 1982 rep la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts. Anys després rep la Medalla d'Or de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, és nomenat Acadèmic Honorari de la Real Escuela de Bellas Artes de San Fernando (1990) i mor dos anys després amb 95 anys.[1][4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 José Corredor-Matheos. «Gregorio Prieto Muñoz» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 22 agost 2021].
- ↑ Umbral, Francisco. «El español y los ángeles» (en castellà). El País, 22-12-1986. [Consulta: 21 novembre 2017].
- ↑ Treviño Avellaneda, Carlos. Tesis UCM. Fuentes grecolatinas en la iconografía homoerótica de la obra de Gregorio Prieto (en castellà). Universidad Complutense de Madrid, 2016 [Consulta: 21 novembre 2017]. Arxivat 2017-12-01 a Wayback Machine.
- ↑ Ver: Obituario en el diario El País
Enllaços externs[modifica]
- Fundación Gregorio Prieto[Enllaç no actiu], pagina oficial (castellà)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gregorio Prieto |