Griko salentino
Tipus | dialecte |
---|---|
Dialecte de | grec modern |
Ús | |
Parlants nadius | 20.000 |
Estat | Itàlia |
Àrees on es parla el griko | |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües hel·lèniques grec modern grec italiota | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet grec |
Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
Codis | |
Glottolog | apul1237 |
Linguasphere | 56-AAA-aia |
Linguist List | ell-gri |
UNESCO | 1614 |
Endangered languages | 10922 |
El griko, també escrit grico, és un dialecte del grec, parlat per gent de la regió de la Magna Grècia, regió al sud de la Itàlia i Sicília, i també és conegut com a llengua grecànica.[1][2][3][4] Els grecs sovint diuen el dialecte de Katoitaliótika (Grec: Κατωιταλιώτικα, 'italià austral') i de vegades calabrià, tot i que l'últim pot servir com un eufemisme per a una llengua pidgin del grec i de l'italià.[5][6]
Dues petites comunitats gricoparlants sobreviuen avui a les regions italianes de Calàbria i Pulla (península de Salento).
Exemple de text
[modifica]Fragment de la Kalinifta, una cançó popular grecànica:
Griko
[modifica]Εβώ πάντα σε σένα πενσέω,
γιατί σένα φσυχή μου 'γαπώ,
τσαι που πάω, που σύρνω, που στέω
στην καρδιά μου πάντα σένα βαστώ.
transcripció:
Evó panda se sena penseo,
iatí sena psikhí mu gapó,
Tse pu pao, pu sirno, pu steo
stin kardià mu panda sena vastó.
Grec Modern
[modifica]Εγώ πάντα εσένα σκέφτομαι,
γιατί εσένα ψυχή μου αγαπώ,
και όπου πάω, όπου σέρνομαι, όπου στέκομαι,
στην καρδιά μου πάντα εσένα βαστώ.
Català
[modifica]Sempre penso en tu,
Perquè t'estimo, ànima meva,
I a qualsevol lloc on m'en vagi, m'amagui, em quedi,
Sempre et duré al meu cor.
Referències
[modifica]- ↑ F. Violi, Lessico Grecanico-Italiano-Grecanico, Apodiafàzzi, Reggio Calabria, 1997.
- ↑ Paolo Martino, L'isola grecanica dell'Aspromonte. Aspetti sociolinguistici, 1980. Risultati di un'inchiesta del 1977
- ↑ Filippo Violi, Storia degli studi e della letteratura popolare grecanica, C.S.E. Bova (RC), 1992
- ↑ Filippo Condemi, Grammatica Grecanica, Coop. Contezza, Reggio Calabria, 1987;
- ↑ «In Salento e Calabria le voci della minoranza linguistica greca | Treccani, il portale del sapere» (en italià). [Consulta: 5 febrer 2023].
- ↑ G. Horrocks, Greek: A history of the language and its speakers, London: Longman. 1997. Ch. 4.4.3 and 14.2.3.
Enllaços externs
[modifica]- Grika milume! Arxivat 2005-08-28 a Wayback Machine. Una comunitat gricoparlant (anglès)
- Grecìa Salentina Arxivat 2005-03-24 a Wayback Machine. web oficial (italià)
- Salento Griko (italià)
Història de la llengua grega (vegeu també: Alfabet grec) | ||
Protogrec (cap al 2000 aC) | ||
---|---|---|
Micènic (aprox. 1600-1100 aC) | ||
Grec antic (aprox. 800-300 aC) | ||
Arcadoxipriota | Àtic | Dòric | Eòlic | Jònic | Nord-occidental Grec homèric | Antic macedoni (possible) | ||
Koiné (a partir del 300 aC) | ||
Medieval (330-1453) | ||
Modern (des del 1453) | ||
Dialectes: Capadoci | Cretenc | Demòtic | Griko salentino Ievànic (judeogrec) | Katharévussa | Pòntic | Tsacònic | Xipriota |