Guillem Fullana i Hada d'Efak

Guillem d'Efak
Biografia
Naixement	23 març 1930 ; Asobla (Guinea Equatorial)
Mort	15 febrer 1995 (64 anys); Palma (Mallorca)
Activitat
Ocupació	cantant, actor, escriptor, guia turístic
Gènere	Blues i jazz
Instrument	Veu
Família
Cònjuge	Pepita Albanell Codina
	Premis (2011) Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears; (1973) Premis literaris Ciutat de Palma; (1969) Premi Carles Riba de poesia; (1967) Premi Sant Jordi de novel·la ;

Guillem Fullana i Hada d'Efak (Asobla, Guinea Equatorial, 29 de març de 1930^{[nota 1]} - Palma, Mallorca, 15 de febrer de 1995), conegut com a Guillem d'Efak, fou un cantant, escriptor i actor manacorí.^[1]

Biografia

Fill d'un funcionari colonial, el guàrdia civil Antonio Fullana, als dos anys s'establí a Manacor i el 1964 es traslladà a Sabadell –on es va casar amb Pepita Albanell Codina– i a Barcelona, on visqué fins al 1980, en què es mudà novament, aquesta vegada a Palma, on treballà com a guia turístic. El 1965 va publicar el primer disc de la discogràfica Concèntric.^[2] Durant la seva etapa a Barcelona obrí diversos cafès teatre (Cova del Drac, La Cucafera) dedicats a la cançó en català.

Treballà la cançó popular mallorquina, el blues i el jazz, i actuà a Andorra, Catalunya, Londres, Mallorca, Perpinyà i Zuric. Gravà diversos discs, tant amb cançons seves com d'altres (Veu de Mallorca, Blues, Balada d'en Jordi Roca, Cançó de Son Coletes, Cançó per les dones, Dissabte).^[3]

El mes de juny de 1994, en el curs d'una greu malaltia, a l'Auditòrium de Palma se li va retre un homenatge, Un cant a l'amistat, amb la participació dels més destacats representants de la Cançó (Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat, Raimon, Marina Rossell, Uc...). Arran del concert, TV3 va emetre un programa especial on Guillem d'Efak explica la seva vida. Morí a Mallorca el 15 de febrer de 1995.

Llegat ^[4]

S'han enregistrat més discs amb cançons de Guillem d'Efak en els 20 anys posteriors a la seva mort que en tota la seva vida. Igualment, s'han editat més llibres seus post mortem que quan vivia.
L'any 1995, amb motiu del 10è aniversari de la seva mort i de la d'Ovidi Montllor, la UIB va organitzar uns actes commemoratius, amb un cartell i una postal d'invitació de Josep Guinovart.
Dia 1 de març de 2011, el mateix dia que se lliurava a la seva vídua, Mònica Pastor, la Medalla d'Or de les Illes Balears, Televisió de Mallorca li va dedicar un programa.^[5]
El dia que feia 20 anys de la seva mort, a l'Auditori de Manacor, amb un gran èxit, es va escenificar la rapsòdia 'Siau qui sou!^[6]

Discografia^[7]

Veu de Mallorca. Barcelona: Concèntric, 1965.
Blues. Barcelona: Concèntric, 1965.
Vell riu nostre. Barcelona: Concèntric, 1965.
Nadal (col·lectiu). Barcelona: Concèntric, 1965.
Plorant. Barcelona: Concèntric, 1965.
Les cançons de Guillem d'Efak. Barcelona: Concèntric, 1966.
El dimoni Cucarell. Barcelona: Concèntric, 1966.
Plou i fa sol. Barcelona: Concèntric, 1966.
Sa cançó de Son Coletes. Concèntric, 1967.
Cançó per a les dones. Concèntric, 1968.
Lluc i el poble. Palma: Blau, 1974.
Guillem d'Efak. Discografia completa. Palma: Blau, 1997.
Poeta en bicicleta. Palma: Blau, 1998.
Guillem d'Efak. Selecció de Cançons. Palma: Blau, 2010.
Siau qui sou! 2011

Llibres publicats^[7]

Poesia

El poeta i la mar. Palma. La Font de les Tortugues (1956)
El poeta i la mina. Palma (1966)
Madona i l'arbre. Barcelona. Ed: Proa. Aymà (1970)
El regne al mig del mar. Palma. Ed: l'autor. (1980)
Erosfera. Poema i contrapunt. Manacor. Ed: Casa de Cultura (1982)
Poeta en bicicleta. Manacor. Ed: Casa de Cultura. Caixa de Balears (1984)
Capellet de vidre. Palma. Ed: Caixa de Balears (1995)
El món-paisatges. El darrer quadern. Binissalem. Ed: Di7 (1997)
Madona i l'arbre i altres poemaris. Palma. Ed: Consell Insular de Mallorca (2005)
Deixà una òpera inacabada, Rondalla de rondalles, en col·laboració amb el compositor Antoni Parera Fons.^[1]

Narrativa

Cançó i conte del dimoni Cucarell. Barcelona. Ed: Edebé (1977) (infantil)
Les vacances d'en Jordi. Barcelona: Cavall Fort (1968)
Tomeu, el pescador. Barcelona: L'Infant (1968)

La ponentada gran. Manacor. Ed: Ajuntament (1979)
El regne al mig del mar. Palma: Serveis de Cultura del Poble (1982)

Teatre

Els de fora.
La mort de l'àvia.
La pau dels pobres.
Paisajexlindos.
El dimoni Cucarell. Barcelona: Don Bosco (1978)
Fum, fam, fems (Nadala per a teresetes). Palma: Moll (1988)
Teatre. Pollença: Gall Editor (2000)
Gimnèsies i Pitiüses (El regne al mig del mar). Pollença: El Gall (2005)

Traduccions^[8]

Walter Scott: Ivanhoe. Barcelona: Bruguera, 1975; Orbis, 1999; Edhasa, 2007.

Premis

Club de joves de Tarragona (1967) per J.O.M.
Cavall Fort (1968): Les vacances d'en Jordi
Última hora (1968): Els de fora^[4]
Artur Martorell 1965 pel disc El Dimoni Cucarell
Sant Jordi d'Or 1967 per Plou i fa sol
Carles Riba 1969 per Madona i l'arbre
Ciutat de Palma 1973 per la nova versió en dos actes de J.O.M.
Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears 2011 a títol pòstum.
Medalla d'Or del Consell de Mallorca 2015 a títol pòstum.^[9]

Notes

↑ Encara que en alguns llocs consta com a data de naixement el 23 de març de 1929, son pare va haver d'alterar la data per poder treure el nin de la Guinea, cosa prohibida als menors de dos anys

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Guillem Fullana i Hada d'Efak». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Concèntric: El segell del Pop». Enderrock, 233, febrer 2015.
↑ Vilarnau, Joaquim «Top of the pops. 25 èxtis del pop ie-ié català». Enderrock [Barcelona], núm. 172, febrer 2010, p.8-25. ISSN: 1136-7393.
↑ ^4,0 ^4,1 Mestre, Bartomeu. Balada d'en Guillem d'Efak. Palma: Documenta Balear. ISBN 978-8415081173.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.dailymotion.com/video/xhbyom_siau-qui-sou_news
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.diariodemallorca.es/part-forana/2015/02/16/manacor-reivindica-siau-qui-sou/999694.html
↑ ^7,0 ^7,1 «Guillem d'Efak». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 15 febrer 2015].
↑ «Obra». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 15 febrer 2015].
↑ «Medalles d'Or del Consell de Mallorca 2015». dBalears, 03-09-2015. [Consulta: 3 setembre 2015].

Enllaços externs

«Guillem Fullana i Hada d'Efak». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Guillem Fullana i Hada d'Efak al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
Guillem d'Efak a Mag Poesia.
Sal i Llum
Homenatge a Guillem d'Efak - Programa emès dia 11 de setembre de 1994 per TV3

[1] Encara que en alguns llocs consta com a data de naixement el 23 de març de 1929, son pare va haver d'alterar la data per poder treure el nin de la Guinea, cosa prohibida als menors de dos anys

[:0-2] 1,0 ^1,1 «Guillem Fullana i Hada d'Efak». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[3] «Concèntric: El segell del Pop». Enderrock, 233, febrer 2015.

[4] Vilarnau, Joaquim «Top of the pops. 25 èxtis del pop ie-ié català». Enderrock [Barcelona], núm. 172, febrer 2010, p.8-25. ISSN: 1136-7393.

[balada-5] 4,0 ^4,1 Mestre, Bartomeu. Balada d'en Guillem d'Efak. Palma: Documenta Balear. ISBN 978-8415081173.

[6] {[enllaç sense format]} http://www.dailymotion.com/video/xhbyom_siau-qui-sou_news

[7] {[enllaç sense format]} http://www.diariodemallorca.es/part-forana/2015/02/16/manacor-reivindica-siau-qui-sou/999694.html

[:1-8] 7,0 ^7,1 «Guillem d'Efak». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 15 febrer 2015].

[9] «Obra». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 15 febrer 2015].

[10] «Medalles d'Or del Consell de Mallorca 2015». dBalears, 03-09-2015. [Consulta: 3 setembre 2015].

[nota 1]

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	DLC (1) GEC (1) GEMUS (1)