Irène Jacob
Irène Jacob Festival de Canes (1991) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Irene Marie Jacob 15 de juliol de 1966 París (França) |
Dades personals | |
Nacionalitat | França Suïssa |
Activitat | |
Ocupació | Actriu |
Activitat | 1987 – |
Obra | |
Filmografia | La Double Vie de Véronique Tres colors: Vermell |
Família | |
Cònjuge | Jérôme Kircher |
Fills | Paul Kircher (en) , Samuel Kircher |
Pare | Maurice Jacob |
Premis
| |
Lloc web | Pàgina oficial d'Irène Jacob |
|
Irène Jacob (París, Alts del Sena, 15 de juliol de 1966) és una actriu francosuïssa. Premi a la interpretació femenina al Festival de Canes 1991 pel seu paper a La Double Vie de Véronique.[1]
Biografia
Irène Jacob va néixer a París,[2] quan tenia tres anys la seva família es va traslladar a Ginebra, on el seu pare Maurice Jacob -físic teòric- treballava d'investigador al CERN.[3] Als divuit anys tornà a París on es va dedicar al teatre. El seu debut en el cinema va ser interpretant una professora de piano a la pel·lícula Au revoir les enfants dirigida per Louis Malle el 1987.[4]
« | “El meu primer paper a la pel·lícula Au revoir les enfants de Louis Malle, el vaig fer perquè sabia tocar el piano. Havia d'interpretar el Rondo Capriccioso, de Camille Saint-Saëns.” | » |
— Irène Jacob[5] |
El 1991, el realitzador polonès Krzysztof Kieslowski la va triar per al paper principal de la seva pel·lícula La double vie de Véronique, on explica les vides paral·lels de dues dones, una a França i l'altra a Polònia, pel qual va obtenir el premi a la millor interpretació femenina del Festival de Canes. Kieslowski li va donar també el paper principal de Valentine, estudiant i model a Tres colors: Vermell, al costat del jutge retirat interpretat per Jean-Louis Trintignant dins la seva trilogia Trois Couleurs.
Ha participat en films de directors internacionals i de prestigi com Michelangelo Antonioni, Wim Wenders (Al di là delle nuvole, 1995 coprotagonitzada amb John Malkovich, Sophie Marceau i Vincent Perez), Theo Angelopoulos (Trilogia II: I skoni tou hronou, 2008) o Claude Lelouch (Salaud, on t'aime, 2014) i pel·lícules nordamericanes com Incognito (1997); US Marshals (1998), protagonitzada per Wesley Snipes i Tommy Lee Jones; La gran roda del poder (1999), amb William Hurt.
El 2005 va rodar a Catalunya (al municipi de Viladrau) [6] La educación de las hadas, pel·lícula que el director José Luis Cuerda va situar al Montseny i que narra la història d'una parella amb un fill que després d'anys d'idíl·lica convivència veuen com Ingrid (Irène Jacob) decideix marxar.[7] El nen creu que només una fada (la cantant Bebe) pot salvar el matrimoni dels seus pares.[8][9]
Casada amb l'actor Jérôme Kircher amb qui ha tingut dos fills.[10][9]
Cantant
Jacob va llançar el seu primer àlbum el 2011, titulat Je sais nager, amb una veu pròxima, càlida i d'acurat instint melòdic entre el jazz i bosanova [11] que va compondre conjuntament amb el seu germà guitarrista Francis Jacob.[4] Els temes del disc es refereixen a les coses banals del dia a dia que poden resultar extraordinàries, com el fet de recordar que saps nedar, que li dóna el títol.[12] Van actuar a Barcelona el novembre del 2012 a la sala Luz de Gas participant en el cartell del Festival de Jazz de Barcelona.[13][14]
« | “La música és una part important de la meva carrera” | » |
— Irène Jacob[5] |
Filmografia
- Au revoir les enfants de Louis Malle (1987).
- La bande des quatre de Jacques Rivette (1989).
- Erreur de jeunesse de Radovan Tadic (1989).
- Les mannequins d'osier de Francis de Gueltz (1989).
- La veillée de Samy Pavel (1990)
- La double vie de Véronique de Krzysztof Kieślowski (1991).
- Le Secret de Sarah Tombelaine de Daniel Lacambre (1991).
- Enak de Slawomir Idziakl (1992)
- Claude de Cindy Lou Johnson (1993).
- The Secret Garden d'Agnieszka Holland(1993).
- Predskazaniye d'Eldar Ryazanov (1993).
- Tres colors: Vermell de Krzysztof Kieślowski (1994).[15]
- Fugueuses de Nadine Trintignant (1995).
- Al di là delle nuvole de Michelangelo Antonioni i Wim Wenders (1995).
- All Men are Mortal d'Ate de Jong (1995).
- Othello d'Oliver Parker (1995).
- Victory de Mark Peploe (1996).
- Incognito de John Badham (1997)
- U.S. Marshals de Stuart Baird (1998).
- Cuisine américaine de Jean-Yves Pitoun (1998).
- Jack's potes d'Eric Théobald (1998) curtmetratge.
- La gran roda del poder de George Hicklenlooper (1999).[16]
- My Life So Far de Hugh Hudson (1999).
- History Is Made at Night d'Ilka Jarvilaturi (1999).
- Cuisine chinoise de Frédérique Feder (1999) curtmetratge.
- L'affaire Marcorelle de Serge Le Péron (2000).
- Londinium de Mike Binder (2001).
- Lettre d'une inconnue de Jacques Deray (2001) telefilm.
- Mille millièmes de Rémi Waterhouse (2002).
- Nés de la mère du monde de Denise Chalem (2003) telefilm.
- La Légende de Parva de Jean Cubaud (2003). Veu de la mare de Parva
- The Pornographer, A Love Story d'Allan Wade (2004).
- Automne de Ra'up McGee (2004).
- Nouvelle-France de Jean Beaudin (2004).
- La educación de las hadas de José Luis Cuerda (2006).
- The Inner Life of Martin Frost de Paul Auster (2007).
- Nessuna qualità agli eroi de Paolo Franchi (2007).
- Faits divers de Bill Barluet (2007) curtmetratge.
- Trilogia II: I skoni tou hronou de Theodoros Angelopoulos (2008).
- Els guapos de Riad Sattouf (2009)[17]
- Déchaînées de Raymond Vouillamoz (2009)
- Rio Sex Comedy de Jonathan Nossiter (2010)
- La solitude du pouvoir de Josée Dayan (2011) telefilm .
- Le clan des Lanzac de Josée Dayan (2013) telefilm .
- Salaud, on t'aime de Claude Lelouch (2014).
- L'art de la fugue de Brice Cauvin (2014).
- Dying of the Light de Paul Schrader (2014).
- Arnaud fait son 2e film de Arnaud Viard (2015).
Teatre
En la seva faceta com a actriu de teatre [18] ha interpretat papers, entre altres obres:
- 1991 : Le Misanthrope de Molière, dirigida per Christian Rist
- 2002 : La Mouette d'Anton Tchekhov, dirigida per Philippe Calvario
- 2008 : Rêve d'automne de Jon Fosse.
- 2010 : Je l'aimais d'Anna Gavalda, dirigida per Patrice Leconte.[19]
- 2013 : Tout va bien en Amérique, de Benoît Delbecq i David Lescot,
Premis i Nominacions
Premis
Nominacions
- 1992: César a la millor actriu per La double vie de Véronique
- 1995: César a la millor actriu per Tres colors: Vermell
- 1995: BAFTA a la millor actriu per Tres colors: Vermell[20]
Referències
- ↑ «Le Palmarès 1991: Compétition» (en francès). Festival de Cannes. [Consulta: 4 maig 2015].
- ↑ «Littérature: les choix de la comédienne Irène Jacob» (en francès). France Culture, 13-02-2015. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ «La double vie d'Irène (Jacob)» (Text introducció a video de 39 minuts) (en francès). Radio Télévision Suisse, 16-10-2014. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ 4,0 4,1 «Irène Jacob al Festival de Jazz de Barcelona» (video). TV3, 10-11-2012. [Consulta: 15 maig 2015]. Error de citació: Etiqueta
<ref>
no vàlida; el nom «tv3» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ 5,0 5,1 «Musiques: les choix de la comédienne Irène Jacob» (en francès). France culture, 12-02-2015. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ «Ricardo Darín espera rodar al costat d'Eduardo Mignogna». Vilaweb - Europa Press, 25-11-2005.
- ↑ «José Luis Cuerda busca un nen per protagonitzar 'La educación de las hadas' al costat de Ricardo Darín i Irene Jacob». Vilaweb -Europa Press, 03-09-2015. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ «José Luis Cuerda presenta a Barcelona el seu últim film, "La educación de las hadas"». CCMA -324. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ 9,0 9,1 Mora, Miguel. «El misterio transparente de Irene» (en castellà). El País, 25-06-2006. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ Chaine, Nathalie. «Irène Jacob: "Les femmes fortes sont celles animées par le désir"» (en francès). L'Express, 06-03-2013. [Consulta: 16 maig 2015].
- ↑ «Irène & Francis Jacob». TimeOut Barcelona.
- ↑ Vidal, G. «El poètic dia a dia». El Punt Avui, 10-11-2012. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ «Naturalidad y cercanía» (en castellà). El País, 13-11-2012. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ Fernández, Imma. «El jazz escalfa motors». El Periódico, 17-07-2012. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ «Tres colors:Vermell». Ésadir. Portal lingüístic de la CCMA.
- ↑ «La gran roda del poder». Ésadir. Portal lingüístic de la CCMA.
- ↑ «Els guapos (Les beaux gosses)». Ésadir. Portal lingüístic de la CCMA.
- ↑ «Le Paris des Arts d'Irène Jacob» (video) (en francès). France 24, 06-02-2015. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ «La vraie vie d’Irène Jacob» (en francès). Paris Match, 09-03-2010. [Consulta: 16 maig 2015].
- ↑ «BAFTA 1995». [Consulta: 17 maig 2015].
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irène Jacob |
- Irène Jacob - Lloc web oficial (francès)
- Irène Jacob a Internet Movie Database (anglès)
- Irène Jacob a TCM Movie Database (anglès)
- Irène Jacob a Allmovie (anglès)
- Irène Jacob a TV.com (anglès)
- Irène Jacob a AlloCiné (francès)