Jacint de Cracòvia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Jacint

Talla del s. XVII, castellana (Barcelona, Museu Frederic Marès)
Confessor
Nom secular Jacek Odrowąż-Wojtkowicz
Naixement ca. 1185
Kamień Śląski (Silèsia, Polònia)
Defunció 15 d'agost de 1257
Cracòvia (Polònia)
Enterrament Convent dels Dominics (Cracòvia)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Comunió anglicana, luteranisme
Canonització 17 d'abril de 1594, Roma per Climent VIII
Lloc de pelegrinatge Cracòvia
Festivitat 15 d'agost (17 d'agost a l'orde dominic)
Fets destacables Apòstol del Nord
Orde Dominicans
Iconografia Hàbit dominic (blanc amb capa negra), amb un ostensori a una mà i una estàtua de la Mare de Déu a l'altra; agenollat davant la Mare de Déu que s'hi apareix
Patronatge Lituània

Sant Jacint, en polonès Jacek (Kamień Śląski, Polònia, 1185 - Cracòvia, 15 d'agost de 1257) va ser un religiós dominic polonès, proclamat sant per Climent VIII el 1594.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Les notícies sobre la seva vida són tardanes, gairebé totes extretes dels documents redactats amb motiu de la seva canonització, ja al segle XVI. Per tant, són poc fiables en els detalls. Segons aquestes fonts, Jacint pertanyia a la noble família dels Odrowacz i havia nascut al castell de Lanka, a Kamień (Silèsia). Va estudiar dret canònic i teologia a Cracòvia, Praga i Bolonya i va ser ordenat sacerdot, essent canonge a la catedral de Cracòvia.

Va acompanyar al seu bisbe a Itàlia i, possiblement a Bolonyna el 1221 va conèixer Sant Domènec de Guzman, que hi celebrava el segon capítol general de l'orde dominic. Jacint va decidir fer-se dominic, encarregant-se de difondre l'orde per l'Europa oriental: va fundar-ne convents a Friesach, Cracòvia, Danzig i Kíev i va predicar a Polònia, Suècia, Noruega, Dinamarca, Escòcia i Rússia. També, per encàrrec de Gregori IX, va treballar per la unió de les esglésies d'Orient i Occident, anant a l'Imperi Bizantí.

Veneració[modifica | modifica el codi]

La devoció popular pel sant va iniciar-se poc després de la seva mort. A instància del rei de Polònia, Segimon III Vasa, el papa Climent VIII el va canonitzar el 17 d'abril de 1594. El culte del nou sant, afavorit per les monarquies catòliques, que volien mantenir bones relaciona amb Polònia, va difondre's ràpidament entre els segles XVI i XVII. En 1686 Innocenci XI el va proclamar patró de Lituània.


Iconografia[modifica | modifica el codi]

Va ser molt representat a l'art barroc, generalment agenollat mentre té la visió de la Mare de Déu que li garanteix la seva intercessió davant del seu Fill. També es representa amb l'ostensori a una mà i una escultura de la Mare de Déu a l'altra, ja que, segons una tradició, havia salvat les dues coses quan el seu convent va ser envaït pels tàrtars: va prendre els dos objectes i va fugir caminant per sobre les aigües del riu Dniester.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Innocenzo Cybo Ghisi, Vita e miracoli di san Giacinto confessore dell'Ordine de predicatori, Verona, 1594
  • Marcantonio Baldi, Della vita, miracoli, & canonizatione di San Giacinto Pollaco dell'ordine di San Domenico, Venezia, 1594