Jaume Hilari Barbal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Jaume Hilari

Enviny, al municipi de sort va ser el lloc de naixement del sant
Màrtir
Nom secular Manuel Barbal i Cosín
Naixement 2 de gener de 1898
Enviny (Sort, Província de Lleida)
Defunció 18 de gener de 1937 (als 39 anys)
Bosc del Mont de l'Oliva, prop del cementiri de Tarragona
Enterrament No se n'han trobat les restes
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 29 d'abril de 1990, Roma per Joan Pau II
Canonització 21 de novembre de 1999, Roma per Joan Pau II
Festivitat 28 de juliol
Orde Germans de les Escoles Cristianes

Jaume Hilari Barbal, nascut Manuel Barbal i Cosín (Enviny, Pallars, 2 de gener de 1898 - Tarragona, 18 de gener de 1937) va ser un religiós i professor, membre dels Germans de les Escoles Cristianes. Mort amb altres companys durant la Guerra Civil espanyola, va ser beatificat i canonitzat per Joan Pau II, essent venerat com a sant màrtir per l'Església catòlica. La seva festivitat és el 28 de juliol.

Vida[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Enviny, petit poble pirinenc, en el si d'una família molt cristiana. Treballà al camp i, cap als tretze anys, va ingressar al Seminari Menor d'Urgell, però l'hagué de deixar per patir una greu malaltia auditiva.

El 1917 va ingressar al noviciat dels Germans de les Escoles Cristianes, començant a estudiar-hi. El 24 de febrer del mateix any, a Irún, va prendre amb l’hàbit religiós prenent el nom de germà Jaume Hilari. Va dedicar-se a l'ensenyament i la catequesi, a Mollerussa, a Pibrac (a prop de Tolosa, França), a Calaf, etc. Es va fer patent la seva capacitat literària i va col·laborar en revistes en la difusió dels valors cristians. A partir d’aquest moment la seva sordesa li va impedir continuar la seva tasca educativa.

Es va haver de traslladar a Cambrils per ocupar-se de les tasques del camp i llavors va esclatar la Guerra civil espanyola, el 1936. La persecució dels religiosos que es va desfermar llavors va obligar-lo a refugiar-se a casa d'uns coneguts de Mollerussa, però va ésser trobat i detingut a la presó de Lleida, essent enviat després a Tarragona, al vaixell-presó "Mahón", juntament amb altres religiosos.

El 15 de gener de 1937 va ser jutjat, juntament amb d'altres. Tot i que podria haver escapat, dient que era el jardiner del col·legi, no va voler amagar la seva condició de germà lasal·lista; encara que l'advocat va demanar l'indult, se li va negar, essent l'únic condemnat dels 25 jutjats aquell dia. El 18 de gener, a dos quarts de quatre de la tarda, fou afusellat al cementiri de l'Oliva, a Tarragona. Va morir dient "Morir per Crist és viure, amics meus".

Va ser beatificat el 29 d'abril de 1990 i canonitzat el 21 de novembre de 1999 per Joan Pau II, juntament amb altres germans de la congregació morts a Turón (Astúries) i coneguts com a Màrtirs de Turón.