Joan Amade

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:49, 2 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJoan Amade

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 agost 1878 Modifica el valor a Wikidata
Ceret (Vallespir) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 març 1949 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Ceret (Vallespir) Modifica el valor a Wikidata
Majoral del Felibritge
1935 – 1949 – Enric Molin →
Professor associat
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, poeta, teacher of literature (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsLouis Amade Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Joan Amade (Ceret, el Vallespir 30 d'agost de 1878 - Ceret, 3 de març de 1949) fou un erudit, poeta i narrador nord-català, de mare catalana i de pare occità.

Biografia

Cursà estudis superiors a la Sorbona i a la facultat de lletres de Tolosa de Llenguadoc. El 1904 fou agregat de castellà i professor als liceus de Montalban i de Montpeller. El 1919 entrà com a mestre de conferències de llengua i literatura castellanes a la facultat de lletres de Montpeller. Fou nomenat professor a la facultat de Montpeller el 1931.

El regionalista Joan Carles-Brun el guanyà a la seva causa i, juntament amb Josep-Sebastià Pons, Gustau Violet, Juli Delpont, Lluís Pastre, Raymond de Lacvivier i altres fundà, el 1906 la Societat d'Estudis Catalans i la Revue Catalane (1907-1921), des d'on crida els jóvens poetes nord-catalans a escriure en català, tot i que la seva pròpia producció literària en aquesta llengua fou ben minsa. La revista, però, va haver de tancar per dificultats financeres el 1921.[1]

El 1926 va fomentar la celebració dels Jocs Florals a Perpinyà. Fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1945. El 1920 acompanyà el mariscal Josep Joffre als Jocs Florals de Barcelona, i el 1935 hi pronuncià el discurs de gràcies. Els seus poemes han estat musicats per Pere Figueres i Jordi Barre.

Obres

Poesies

Assaig

  • Études de littérature méridionale (1907)
  • Anthologie des poètes roussillonnais (1908)
  • L'idée régionaliste (1912)
  • Origines et premières manifestations de la renaissance littéraire en Catalogne au XIXè siècle (1924)

Novel·la

  • Pastoure et son maître (1909)
  • Chants rustiques et orations (1926)
  • Mélanges de folklore (1935)

Referències

Enllaços externs