Joan Capri
Joan Capri fou un actor, humorista i monologuista català. El seu nom real era Joan Camprubí i Alemany. Va néixer a Barcelona el 10 de juliol de 1917 i va morir, també a la capital catalana, el 4 de febrer de 2000. La seva participació en obres de teatre i els monòlegs que va enregistrar el van convertir en un emblema de l'humor català. Amb una ironia amable però incisiva, va esdevenir una caricatura del català urbà mitjà que va fer riure diverses generacions.
Sempre va viure al Barri Gòtic de Barcelona, on va néixer, créixer (a casa amb els seus vuit germans) i morir (al seu pis del carrer Ferran). Va començar a treballar en el camp del teatre d'aficionats, segons paraules del propi Capri, perquè "no servia per a res més" (va ser un mal estudiant i les seves primeres feines van ser vendre mongetes i fer de noi dels encàrrecs a un diari). Segons sembla, però, la seva capacitat de fer riure els altres li havia preparat el camí. El seu primer èxit es titulava Camarada Cupido, una obra de Xavier Regàs, a principis de la dècada del 1950. A partir d'aquest moment, s'especialitza en els monòlegs, enregistrats en disc (El nàufrag, El casament, El desmemoriat, El maniàtic, Vivendes protegides, etc.), però sense deixar de banda les obres tradicionals.
Al Teatre Romea viuria les seves millors hores amb obres com Romeu de 5 a 9 (1957), El nas d'en Cyrano (1959), Un metge imaginari (1965), Que vagi de gust, Sr. comissari, L'amic del ministre (1972), Aquí l'inspector Cristòfol... cambio (1974) i un celebradíssim Don Juan Tenorio (1976) amb la popular Mary Santpere. En el cinema, va participar en diverses pel·lícules, entre elles, En Baldiri de la costa (1968) i L'advocat, l'alcalde i el notari (1969).
A finals de la dècada de 1970 es va mig retirar fins a la recuperació del personatge per a la televisió amb la sèrie Doctor Caparrós (en dues versions Medicina general i Metge de poble), treballant al costat de Maria Matilde Almendros i Joan Pera, que tot just iniciava la seva carrera, que va emetre Televisió Espanyola a Catalunya durant els anys vuitanta. Tornaria a treballar per a la televisió l'any 1990 a la sèrie Amb l'aigua al coll, de TV3. En aquesta etapa, igual que en alguns dels seus monòlegs enregistrats, va treballar amb Joan Vilacasas com a guionista.
L'any 1982 se li va concedir la Creu de Sant Jordi. Compta, a més, amb una altra distinció: la Medalla d'Or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona, atorgada el 1997.
Va morir a l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona el 4 de febrer de l'any 2000. Havia estat ingressat el 28 de gener per culpa de les cremades provocades per un incendi a casa seva produït un curtcircuit. Se li va dedicar una placeta a Ciutat Vella, el seu barri de sempre, rere el nou Mercat de Santa Caterina.
[modifica] Filmografia
- 1953 Vuelo 971. Director: Rafael J. Salvia.
- 1953 Concierto mágico
- 1953 Juzgado permanente
- 1954 El padre Pitillo. Director: Juan de Orduña.
- 1954 Cañas y barro. Director: Juan de Orduña.
- 1955 Zalacaín el aventurero. Director: Juan de Orduña.
- 1955 El fugitivo de Amberes
- 1956 La legión del silencio. Director: José María Forqué.
- 1956 Sucedió en mi aldea
- 1957 Juanillo, papá y mamá. Director: Lorenzo Gicca Palli.
- 1957 Un tesoro en el cielo
- 1958 El azar se divierte
- 1958 Avenida Roma, 66
- 1961 Juventud a la intemperie. Director: Ignacio F. Iquino
- 1962 Los castigadores. Director: Alfonso Balcázar.
- 1964 Los felices 60. Director: Jaime Camino
- 1968 En Baldiri de la costa. Director: Josep Maria Font
- 1969 L'advocat, l'alcalde i el notari. Director: Josep Maria Font.
[modifica] Bibliografia
Escamilla, David i Rosales, Emili. Capri, t'estimem. Barcelona: Columna edicions, 1998.
[modifica] Enllaços externs
Joan Capri a l'Internet Movie Database
|
||||||||
