Josep Maria López-Picó
 El poeta als anys 1920 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1886 Barcelona |
| Mort | 1959 Barcelona |
| President del PEN català | |
1922 – 2922 – Pompeu Fabra i Poch →  | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Poeta i editor |
| Membre de | |
 | |
Josep Maria López-Picó (Barcelona 1886 - 1959) fou un poeta i editor català.[1]
Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona, i fou funcionari de la diputació de Barcelona i secretari perpetu de la Societat Econòmica d'Amics del País. Molt amic de Josep Carner i mestre de Carles Riba, fundà, amb Joaquim Folguera i Poal, La Revista i la col·lecció de les Publicacions de «La Revista», i col·laborà amb Un enemic del Poble. El 1933 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans i el 1948 a l'Acadèmia de Bones Lletres. Un dels seus poemes serví a José Ortega y Gasset per a formular la teoria de la metàfora. Rebé influència d'Ausiàs March i dels simbolistes francesos, i els seus temes preferits eren el Déu personal i tutelar, l'amor, la llar i la casolaneria, l'amistat, la pàtria sense abrandaments i l'ètica ideal de l'home. Després de la guerra civil espanyola es deixà influir per Paul Claudel i la seva poesia fou més apologètica i teològica. Quant a la prosa, era molt influïda per Eugeni d'Ors, aplega notes, articles i epistolaris. Va morir l'any 1959 i està enterrat, juntament amb la seva esposa, al cementiri de Vallirana.
Obres
Poesia
- Intermezzo galant (1910)
- Turment-frument (1910)
- Poemes del port (1911)
- Amor, senyor (1912)
- Epigramata (1915)
- L'ofrena (1915)
- Cants i al·legories (1917)
- El meu pare i jo (1920)
- Popularitat (1922)
- La nova ofrena (1922)
- Elegia (1925)
- Invocació secular (1926)
- Epitalami (1931)
- Epigrama barceloní de maig (poema presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1933)[2]
- Variacions líriques (1935)
- Epifania (1936)
- Poblet (premi de l'Englantina d'or als Jocs Florals de Barcelona de 1936)
- Via Crucis (1947)
- Maria Assumpta (1947)
- Job (1948)
- Oda a Roma (1950)
- El mirall de Déu (1951)
Prosa
- Moralitats i pretextos (1917)
- L'home del qual es parla (1922)
- A mig aire del temps (1935)
- Lleures del pensament (1935)
Referències
- ↑ «Josep Maria López-Picó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1933, document 128
Enllaços externs
- «Josep Maria López-Picó». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- «Josep Maria López-Picó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Biografia de López-Picó a Corpus Literari Ciutat de Barcelona, Joan Ducros
- Biografia de López-Picó, a una altra pàgina de Corpus Literari Ciutat de Barcelona
- Biografia a la pàgina de l'Ajuntament de Cardona
- Josep López i Batllori - Galeria de Metges Catalans
| Precedit per: Francesc Matheu i Fornells |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla VII 1948-1959 |
Succeït per: Octavi Saltor i Soler |