José María Cos y Macho

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:05, 9 juny 2016 amb l'última edició de Santanyiner (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJosé María Cos y Macho

Catedral de Valladolid on e fou cardenal-arquebisbe durant molts anys en José María Cos i Macho
Biografia
Naixement6 agost 1838 Modifica el valor a Wikidata
Espanya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 desembre 1919 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Valladolid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Cardenal prevere Santa Maria del Popolo
27 novembre 1911 – 17 desembre 1919
Arquebisbe de Valladolid
18 abril 1901 – 17 desembre 1919
← Antonio María Cascajares y AzaraRemigio Gandásegui y Gorrochátegui →
3r Bisbe de Madrid-Alcalá
11 juliol 1892 – 18 abril 1901
← Ciriaco María Sancha y HervásVictoriano Guisasola y Menéndez →
Arquebisbe de Santiago de Cuba
14 febrer 1889 – 11 juliol 1892
← José María Martín de Herrera y de la IglesiaFrancisco Sáenz de Urturi y Crespo →
Bisbe de Mondoñedo
10 juny 1886 – 14 febrer 1889
← José Manuel Palacios y LópezManuel Fernández de Castro →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCantàbria
Grup ètnicEspanyols Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1886–), sacerdot catòlic (1862–) Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióVictoriano Guisasola y Rodríguez Modifica el valor a Wikidata
Participà en
31 agost 1914Conclave de 1914 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

José María Cos y Macho (Terán, Santander, 6 d'agost de 1838 - Valladolid, 17 de desembre de 1919) fou un eclesiàstic, bisbe i cardenal càntabre.

Fou ordenat sacerdot el 1862, i el 1864 rebé els graus de llicenciat i de doctor en el seminari de Salamanca. Guanyà per oposició (1865) la canongia magistral d'Oviedo. Desenvolupà la secretaria de cambra del prelat Herrero Espinosa de los Monteros, i els seus mèrits el portaren a l'ardiacat de Còrdova, que permutà pel lloc de mestre cabiscol a la catedral d'Oviedo. El 1886 fou consagrat bisbe de Mondoñedo.

Més tard, el 1890, fou elegit arquebisbe de Santiago de Cuba, i el 1892 se'l designà per a ocupar la mitra de la diòcesi de Madrid-Alcalà, que desenvolupà fins al 1901, any que fou proposat per a l'arquebisbat de Valladolid.

Com a home de talent, eloqüent, laboriós i pietós deixà bons records del seu pas en totes les diòcesis que ocupà, creant noves parròquies, fundant associacions pietoses i restablint els exercicis espirituals del clergat. Entre les associacions pietoses fundades per ell, fou digna de menció la del Catecisme de les nenes, que va merèixer un breu laudatori de Pius IX. Avançant-se als desitjos manifestats per sant Pius X, organitzà en el seminari d'Alcalà d'Henares l'ensenyament del cant gregorià i la capella de música nomenada Isidoriana.

Amb laudable despreniment regalà a la catedral del seu arquebisbat castellà una col·lecció de casulles i 33 reliquiaris que contenen venerades relíquies. Dóna una prova del que pot ésser la seva paraula el fet que a Santiago de Cuba aconseguís que la majoria de les persones de color legitimessin les seves il·licites unions. Fou un dels presidents del tercer Congrés Nacional de Música Sagrada, celebrat a Barcelona el novembre de 1912, del qual en Nemesio Otaño fou l'alma mater, i en aquesta mateixa data el papa Pius X el creà cardenal de l'Església romana amb el títol de Santa Maria del Popolo. En aquesta condició de cardenal assistí al conclave de 1914 que elegí el papa Benet XV.

Les seves erudició i correcta i elegant dicció es revelaren no tan sols en els seus sermons i discursos, que feien de l'antic magistral d'Oviedo un orador notable i atraient, sinó que també en la nombrosa col·lecció de les seves pastorals, en les que no se sap què admirar més, si la puresa de la doctrina o la galanesa i senzillesa d'exposició.

Fou acadèmic corresponent de les Reials Acadèmies d'Història i de les Belles Arts i fou condecorat amb les grans creus d'Isabel la Catòlica i del Mèrit Militar.

Bibliografia