Bon Nadal

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Joyeux Noël)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Joyeux Noël
Bon Nadal

Fitxa tècnica
Direcció: Christian Carion

Producció: Christophe Rossignon

Guió: Christian Carion

Música: Philippe Rombi

Fotografia: Walther van den Ende

Muntatge: Judith Rivière Kawa, Andrea Sedlácková

Protagonistes: Benno Fürmann
Diane Kruger
Guillaume Canet
Daniel Brühl
Gary Lewis
Bernard Le Coq
Johannes Richard Voelkel

Dades i xifres
Països: França
Alemanya
Regne Unit
Bèlgica
Data d'estrena: 2005
Gènere: drama
Duració: 115 min.
Idioma original: francès, anglès, alemany

Pàgina sobre “Joyeux Noël a IMDb

Valoracions
IMDb 7.7/10 stars
FilmAffinity 6.9/10 stars

Bon Nadal[1] (títol original en francès, Joyeux Noël) és una pel·lícula antibèl·lica de 2005 escrita i dirigida pel cineasta Christian Carion[2] que tracta sobre la treva de Nadal establerta el desembre de 1914 entre les tropes franceses, escoceses i alemanes que combatien a la Primera guerra mundial.

La pel·lícula va ser projectada al Festival Internacional de Cinema de Canes[3] de 2005 sense entrar en competició i va ser nominada com a millor pel·lícula de parla no anglesa a la 78a edició dels premis Oscar. Va ser una de les darreres pel·lícules on va aparèixer l'actor escocès Ian Richardson, mort el 9 de febrer de 2007.

Argument[modifica | modifica el codi]

El fred desembre de 1914 arriba a França i la neu s'acumula sobre les oposades trinxeres que separen les tropes alemanes per una banda, i les franceses i escoceses per l'altra.

Durant la nit de Nadal cada bàndol celebra la festivitat amb cançons pròpies i escolta els espontanis aplaudiments provinents de les trinxeres enemiges. Quan arriba el torn dels alemanys, un tenor d'òpera mobilitzat a l'exèrcit es salta el guió i abandona la trinxera amb un avet de nadal a la mà mentre s'endinsa en terra de ningú tot cantant una nadala. Atònits, els soldats escocesos responen a l'osat acte posant el so de les seves gaites al servei del tenor, iniciant-se així el primer acte de fraternitat entre els dos bàndols, que acaba amb un gran aplaudiment entre tots.

Seguidament, els superiors de les tres diferents unitats es reuneixen i acorden un alto el foc per Nadal. Durant la treva, els soldats dels tres diferents exèrcits protagonitzen diversos episodis de fraternitat entre ells i fins i tot estenen la treva al següent dia un cop les tres parts han acordat recuperar i enterrar tots els cadàvers extesos pel camp de batalla.

No obstant, un cop iniciada la treva, tant soldats com superiors ja no poden tornar a les armes per lluitar en nom d'una guerra que no entenen, i els actes de fraternitat es reprodueixen i prolonguen fins que les notícies arriben als comandaments superiors de cada bàndol.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Actor / actriu original Personatge fictici
Diane Kruger Anna Sørensen
Natalie Dessay Anna Sørensen (veu quan canta)
Benno Fürmann Nikolaus Sprink
Rolando Villazón Nikolaus Sprink (veu quan canta)
Guillaume Canet Tinent Audebert del regiment 26 d'infanteria francès
Gary Lewis Palmer
Dany Boon Ponchel
Daniel Brühl Tinent Horstmayer del regiment 93 d'infanteria alemany
Alex Ferns Tinent Gordon de les tropes escoceses
Christopher Fulford Major de les tropes escoceses
Steven Robertson Jonathan
Ian Richardson Bisbe

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula es basa en fets reals ocorreguts durant la primera guerra mundial que han passat a ser coneguts com a treva de Nadal o frateternitat de Nadal. El tenor de la pel·lícula està inspirat en un personatge real, el cantant alemany Walter Kirchhoff, que va ser incorporat a les files alemanyes i es va posar a cantar nadales davant de la trinxera del regiment alemany d'infanteria nr. 130 de la Lorena:

„[...] el següent dia em va explicar que alguns francesos van enfilar-se al seu parapet i no van parar d'aplaudir fins que no va fer un bis. La nadala havia obrat com un miracle en el cor de l'amarga realitat de la pèrfida guerra de les trinxeres i va obrir un pont entre els soldats.Príncep hereu de Prússia Guillem, Les meves memòries.[4]

Quan els alts comandaments van descobrir els actes de “fraternitat amb l'enemic” a través de cartes escrites pels soldats, els implicats van ser distribuïts i dispersats en altres fronts i es van prendre mesures per tal d'impedir que es reproduïssin més actes d'aproximació amb l'enemic. A diferència de la pel·lícula, els actes d'agermanament van comptar amb el vistiplau de Guillem de Prússia.

El director Christian Carion va quedar fascinat amb la lectura del llibre Batailles de Flandres et d'Artois 1914–1918 de l'escriptor Yves Buffetaut, el qual li va servir d'inspiració per rodar posteriroment la pel·lícula.

Un altre llibre que parla sobre episodis d'agermanament entre soldats durant la primera guerra mundial és el llibre Der kleine Frieden im großen Krieg (La petita pau a la gran guerra), de Michael Jürgs.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

  • 2005. Festival Internacional de Leeds: Premi de l'audiència, Christian Carion
  • 2005. Festival Internacional de Cinema de Valladolid: Premi de la FIPRESCI, Christian Carion

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Bibliografia complementària[modifica | modifica el codi]

  • Yves Buffetaut: Batailles de Flandres et d'Artois 1914-1918. Editorial Tallandier, Paris 1992, ISBN 2-235-02090-9. (francès)
  • Christian Bunnenberg: Dezember 1914: Stille Nacht im Schützengraben – Die Erinnerung an die Weihnachtsfrieden in Flandern. A l'apartat de Tobias Arand: Die „Urkatastrophe“ als Erinnerung – Geschichtskultur des Ersten Weltkriegs. ZFL, Münster 2006, ISBN 3-934064-67-1, pàg. 15–60 (alemany)
  • Christian Carion: Joyeux noël. Editorial Perrin, París 2005 ISBN 2-262-02400-6 (francès)
  • Michael Jürgs: Der kleine Frieden im großen Krieg. Editorial Goldmann, Munich 2005, ISBN 3-442-15303-4 (alemany)
  • Michael Jürgs: Merry Christmas. Editorial Goldmann, Munich 2005, ISBN 3-442-46226-6

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Títol català
  2. «Joyeux Noël (2005)». IMDb. [Consulta: November 11, 2009].
  3. «Festival de Cannes: Joyeux Noël». festival-cannes.com. [Consulta: 2009-12-12].
  4. Kronprinz Wilhelm: „Meine Erinnerungen aus Deutschlands Heldenkampf“ Editorial Mittler & Sohn, Berlin 1923, pàgina 115.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]