Labrador retriever

Labrador Xocolata

El Labrador retriever és un gos originari de la península canadenca de Terranova. És un gos molt adaptat al fred i d'instint caçador. És el gos pigall per excel·lència i es considera la raça amb més exemplars com a mascota.

La seva excepcional afabilitat, gentilesa, intel·ligència, energia i bondat, fan que els Labrador retriever siguin generalment considerats com a bons companys de persones de totes les edats, així com també gossos treballadors, formant part de les brigades de gossos de la policia en operatius antidroga, antiexplosius, de recerca i rescat, entre altres. Amb ensinistrament, el Labrador retriever és una de les races de gossos més depenents i obedients que existeixen.

El Labrador retriever és un gos curt i sòlid i la seva alçada acostuma a ser de 55 a 57 cm (les femelles de 54 a 56). Tenen el pèl curt, molt dens i sense ones, el que dóna una sensació d'extrema duresa al tacte. Normalment són d'un sol color i aquest pot ser el negre, el beix i el xocolata (és molt poc usual), tot i que el ros (beix) és el més abundant.

Història[modifica]

Al segle XIX els pescadors de l'illa de Terranova utilitzaven un tipus de gos que els ajudava a la feina de casa. Amb el temps, alguns d'aquests exemplars van viatjar al Regne Unit. Aquells cans de Terranova posseïen dues grandàries ben diferents, uns eren coneguts com a Terranova i els altres, més petits va ser «Flapper»; nascut al 1902.

A l'actualitat és una de les races més conegudes pel gran públic, amb una gran demanda en multitud de països i que s'empra en labors molt variades, donada la seva especial capacitat de treball.

Caràcter[modifica]

Els Labrador retriever adoren a les persones; com més temps passin al costat d'elles, més contents estaran. Solen ser pacients amb els nens. El Labrador retriever no és un gos guardià; podrien bordar per a donar avís, però generalment mai actuaran amb una agressió.

Un Labrador retriever s'avorrirà molt fàcilment si no se'l estimula apropiadament. Un Labrador retriever sense entrenar pot ser poc sa, a causa de la seva grandària i el seu entusiasme. Si no s'exercita pot trencar coses fàcilment, o intentarà escapar-se per a alleujar el seu avorriment i excés d'energia. No només requereixen aigua i menjar: també requereixen d'amor i atenció. Són fàcils d'entrenar de manera que el treball d'obediència es convertirà en una forma divertida d'interactuar amb ell. Necessiten gran quantitat d'exercici, quelcom que s'accentua atès que normalment mengen molt. L'assegurar que rebin entrenament, exercici i atenció són la clau per a obtenir un gos feliç, saludable, i de caràcter equilibrat.

Compte amb la seva alimentació, aquest gos, pot arribar a l'obesitat fàcilment.

Com a gos d'ajuda[modifica]

Utilitzat com a gos pigall.

El Labrador retriever és un dels gossos que més ajudes ofereix a les persones, com a gos d'assistència, perquè no només són animals de companyia sinó que per a molta gent és imprescindible per a la seva vida quotidiana:

Gos pigall per a persones cegues o amb poca visió.
Ajuda a discapacitats tant per moure una cadira de rodes com per anar al bany, vestir-se i fer trucades d'emergència amb telèfons especials.
A persones amb problemes auditius.
Tracten amb ells a nens i adults amb problemes psicològics o problemes per a relacionar-se.
Com a gossos policia o bomber per a rastrejar (trobar droga o persones).