Laibach (grup de música)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Laibach
Laibach en concert al castell de Celje, 7 de juliol, 2007
Laibach en concert al castell de Celje, 7 de juliol, 2007
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Eslovènia Eslovènia
Gènere(s) Música electrònica
EBM
Techno
Anys en actiu 1980–present
Discogràfiques Mute
Artistes relacionats 300.000 V.K.
Lloc web oficial http://www.laibach.nsk.si/

Laibach és un grup eslovè de música experimental, fortament associat a la música industrial, marcial i neoclàssica. Laibach es va formar l'1 de juny de 1980 a Trbovlje, Eslovènia. Representen l'ala musical del col·lectiu artístic NSK (Neue Slowenische Kunst), del qual n'és membre fundador el 1984. El nom "Laibach" és el nom alemany de la capital eslovena, Ljubljana.

Controvèrsia[modifica | modifica el codi]

Laibach ha estat freqüentment acusat d'adoptar postures polítiques tant d'extrema dreta com d'extrema esquerra, degut a l'ús d'uniformes i d'un estil totalitarista estètic, i també alguns cops per la influència Wagneriana d'algun dels seus temes, de forma notable al tema "Sympathy for the Devil (Time for a Change)" i altres treballs com Macbeth.

Acusats a vegades de formar part de moviments nacionalsocialistes, el grup ho ha negat sempre de forma rotunda. El seu cantant, Milan Fras, va declarar una vegada "Nosaltres som tant feixistes com Hitler era un pintor".[1]

Laibach són coneguts pel seu tarannà com a col·lectiu, rarament actuen com a individus fora del propi grup i sempre interpreten el seu paper dins el mateix. Alguns treballs incorporen obres del primer comunista i posteriorment dadaista John Heartfield. Els seus concerts són sovint presentats com a mítings polítics i quan són entrevistats, paradoxalment, una condemna de l'autoritat.[1]

Richard Wolfson va escriure sobre el grup:

El mètode de Laibach és extremadament senzill, efectiu i terriblement obert a la mala interpretació. Primer de tot, absorbeixen les conductes de l'enemic, adoptant tota l'estètica seductiva i els símbols de poder, ho exageren tot fins a arribar a la paròdia i aleshores giren el focus d'atenció als temes més calents -la por de l'oest davant de la immigració de l'est d'Europa, els jocs de poder de la Unió Europea, les analogies entre l'oest i el totalitarisme. [Wolfson, 2003]

Versions[modifica | modifica el codi]

Laibach són coneguts també per les seves versions de cançons d'altres grups, que són sovint utilitzades per a subvertir el missatge o la intenció original de la cançó -un exemple notable va ser la seva versió de "Life is life" (al seu àlbum "Opus Dei", el 1987). La versió de Laibach va canviar completament el significat de la cançó original "Live is life", originalment dels austríacs "Opus". Mentre que l'original és una cançó amb bones vibracions i un ritme proper al reggae, la interpretació de Laibach converteix la melodia en una cançó sinistra, propera a una marxa militar. Un altre treball en aquest sentit és la versió del disc sencer dels The Beatles "Le It Be" (amb l'excepció d'un tema), o el single "Sympathy for the Devil" on desconstrueixen el clàssic dels Rolling Stones en set versions diferents.

Estètica[modifica | modifica el codi]

Encara que Laibach és principalment un grup musical, també ha treballat en altres àmbits. En els primers anys, especialment abans de la fundació de NSK, Laibach va produir diferents treballs d'art visual. Probablement el més important en al seva història va ser MB 84 Memorandum (1984), una imatge d'una creu negra que va servir com a alternativa per anunciar les aparicions de Laibach durant un període dels anys 80 en què el govern de Iugoslàvia va prohibir el nom "Laibach".[2]

Música[modifica | modifica el codi]

Alguns dels primers àlbums de Laibach són purament música industrial, amb ritmes agressius, percussió punyent i veus guturals. Posteriorment a mitjans dels 80, el so de la banda va ser més ric quan va començar a incorporar mostres de música clàssica. Van començar la tradició de versionar temes el 1987, amb l'àlbum "Opus Dei", on van fer un nou gir al seu estil per sonar més pop, amb estructures clàssiques. El disc "NATO" (1994) és considerat disco, "Jesus Christ Superstars" (1996) proper al heavy metal i "WAT" (2003) tecno minimalista.

Influències[modifica | modifica el codi]

Música marcial[modifica | modifica el codi]

Alguns dels primers treballs de Laibach, i d'altres d'estil neoclàssic posteriors, com Macbeth (1990) van tenir influencia sobre certs artistes de l'àmbit de la música marcial.

Rammstein[modifica | modifica el codi]

El popular grup alemany Rammstein va reconèixer la influència de Laibach en la seva música i també en la seva estètica. Quan s'ha preguntat sobre Rammstein a membres de Laibach sóbre allò que els alemanys han pres dels eslovens, han respost que "Laibach no creu en l'originalitat... per tant, Rammstein no pot haver pres gran cosa de nosaltres. S'han deixat, simplement, inspirar per la nostra feina, que és un procés absolutament legitim. Estem contents que ho hagin fet. D'alguna manera han demostrat, un altre cop, que una bona còpia pot fer meś diners al mercat que no pas l'original. De totes maneres, actualment compartim territori: Rammstein és més aviat com una mena de Laibach per a 'adolescents' i Laibach és el Rammstein dels 'adults'".

Documentals[modifica | modifica el codi]

Laibach ha estat objecte de diferents documentals:

  • Laibach: Pobeda pod suncem {Laibach: victòria sota el sol} (1988)[3] - Dirigida per Goran Gajic
  • Laibach: A Film From Slovenia (1995) - Dirigida per Daniel Landin i Chris Bohn
  • Prerokbe ognja {Prediccions de foc} (1996)[4] - Dirigida per Michael Benson

Membres actuals[modifica | modifica el codi]

  • Milan Fras - veu
  • Ivan Novak - llums i projeccions
  • Jadranka Juras - veu i sintetitzadors
  • Janež Gabrič - bateria
  • Luka Jamnik - sintetitzadors
  • Primož Hladnik - (membre del grup eslovè Silence) sintetitzadors
  • Eva Breznikar - (membre del grup eslovè Make Up 2) veu, percussió
  • Nataša Regovec - (membre del grup eslovè Make Up 2) vocals, percussions
  • Damjan Bizilj - sintetitzadors

Projectes paral·lels[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Biografia de Laibach a VH1.com». [Consulta: 2008-04-03].
  2. «ARTMargins - Winifred M. Griffin: Review of Laibach and Irwin». [Consulta: 2008-04-07].
  3. «Laibach: Pobeda pod suncem (1988) - IMDb».
  4. «Prerokbe Ognja (1996) - IMDb».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]