Múscul hioglòs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Múscul hioglòs
Hyoglossus.png
Músculs extrínsecs de la llengua (costat esquerre). El múscul hioglòs s'observa al centre de la imatge.
Hyoglossal muscle.PNG
Els músculs del coll; vista anterior. El múscul hioglòs en lila.
Llatí musculus hyoglossus
Gray subject #242 1129
Origen En el cos i banya major del hioide.[1]
Inserció En els marges de la llengua.[1]
Innervació Nervi hipoglòs.
Acció Permet la retracció i la depressió de la llengua.[1]

El múscul hioglòs (musculus hyoglossus),[2] és un dels músculs suprahioïdals; és prim i en forma de quadrilàter.

Sorgeix d'un costat del cos i de la longitud total de la banya major de l'os hioide, i segueix cap amunt per entrar a un costat de la llengua, a prop del estiloglòs. S'insereix en l'extrem extern sobre la vora superior de l'os hioide i de la seva banya o asta major. Les fibres del hioglòs s'estenen cap amunt i cap a davant fins a fixar-se en la cara lateral de la llengua; queda recobert pel milohioïdal.[3] Les fibres que neixen del cos de l'os hioide se superposen a les que parteixen de la banya del hioide. Per l'interior del hioglòs, el trevessen la vena lingual i l'artèria lingual.[3] Lateralment, entre el múscul hioglòs i el múscul milohioïdal hi ha diverses estructures importants (de dalt a baix): la glàndula submandibular, el conducte submandibular, el nervi lingual i el nervi hipoglòs,[3] de manera que l'hioglòs separa l'artèria i vena lingual del nervi hipoglòs. Posteriorment, el nervi lingual està situat per sobre del conducte submandibular i una porció de la glàndula salival submaxil·lar sobresurt a l'espai entre l'hipoglòs i el múscul milohioïdal.[3]

L'acció del múscul hioglòs deprimeix i retreu la llengua, i permet que el dors de la llengua sigui més convex.[4] La innervació del hioglòs va a càrrec de fibres motores del nervi hipoglòs (nervi cranial XII).[5]

Imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «múscul» (en català). Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. [Consulta: 26 de gener de 2014].
  2. Rouvière, Henry. Anatomía humana: descriptiva, topográfica y funcional. 11ra (en espanyl). Elsevier, España, 2005, p. xxxvi. ISBN 8445813161. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Rouvière, Henry. Compendio de anatomía y disección. 3ra (en espanyl). Elsevier, España, 1993, p. 9, 28, 41. ISBN 8445801023. 
  4. Drake, Richard L. Gray anatomía para estudiantes (en castellà). Elsevier, Espanya, 2005, p. 992-993. ISBN 8481748323. 
  5. Sinnatamby, Chummy S. Anatomía de Last: Regional y aplicada (en castellàl). Editorial Paidotribo, 2003, p. 374. ISBN 848019670X. 
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray sota domini públic.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]